Flors d'Allium roseum
Un dels molts alls silvestres que ens podem menjar.
Fa olor de flor dolça
Te gust d'all

Ideal per amanides, però apte per molts altres plats.
A mi m'agrada assecar-les i afegir-les a la barreja de silvestres seques per a sopes quasi instantànies que tan bé van tant per endur-se d'acampada com per enriquir, de veritat i sense glutamat les sopes que preparem a casa.

Si vols aprendre sobre #silvestrescomestibles, vine a la sortida #etnobotànica de diumenge 3 de maig a Poboleda #priorat. Per 20 eurets aprendràs un munt de coses que són tan útils per la vida moderna com ho eren per l'antiga. Perquè conèixer el menjar que creix al nostre voltant és una moda que no caduca.

www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#floracatalana #dietasaludable #dietapaleo i #preparacionisme de veritat (menys comprar alvocats i paper de vàter i més conèixer els recursos autòctons)

L'estofat d'avui, a part d'un bon grapat de farigola i altres aromàtiques, l'enriquiran en gust i en nutrients, un altre parell de silvestres: boixac o calèndula borda (Calendula arvensis) i gallerets (Lamium amplexicaule).

Les dues, són vulneràries (acceleren la curació de ferides i altres danys als teixits) i antisèptiques (controlen patògens que poden causar infeccions). Menjades, per tant, milloren la salut del sistema digestiu.

La màxima expressió de l'aforisme hipocràtic "Que el teu aliment sigui la teva medicina".

Les silvestres han format part de la nostra dieta fins fa tan sols unes decades. El nostre ésser les espera i necessita.

Ho explico a la sortida Silvestres i comestibles: aliments que curen, que faré el 19 d'abril a Riells del Fai (Vallès Occidental) i el 3 de maig a Poboleda (Priorat).
+ Info i inscripcions a
https://jardidelesbruixes.cat/agenda

#silvestrescomestibles #alimentimedicina #dietasaludable #dietapaleo #herbesremeieres #plantesautoctones #plantodon

Aquest cistell fa tant goig com aquesta primavera.

Avui soparem sopa de bledes, colitxos i pollancrons (Agrocybe cylindracea), cebes de l'hort, ametlles de casa i ous de les gallines.

Els pollancrons són, com molts bolets, medicinals. A part de les típiques virtuts immunomoduladores i anticancerígenes que comparteixen amb la majoria de bolets i altres fongs, aquests destaquen per la virtut antifúngica que els dóna l'agrocibina.

I la fumària serà per unes infusions depuratives de mitja tarda.
Aquesta herba tan ajudada la vaig explicar detalladament aquí:
https://jardidelesbruixes.cat/fumaria-officinalis/

#silvestrescomestibles #plantessilvestrescomestibles #PlantasMedicinales #plantassilvestres #ediblewildplants #bolets #mushrooms #medicinalherbs #herbesremeieres #medicinatradicionaleuropea #medicinatradicionalmediterrania #primavera

Unes penques de card marià per la sopa.

Cal deixar només el nervi central de la fulla. La resta és extremadament punxós (així que compte!).

La part medicinal del card marià és la llavor, que conté les beneïdes silimarines, regeneradores del fetge i la funció hepàtica. Però la fulla no està exempta de virtuts i ara és el moment idoni per collir-les.

És una de les plantes que probablement trobarem a les sortides Silvestres i comestibles que faré aquesta primavera i on t'explico perquè hauríem de recuperar les silvestres com aliment, quines de les herbes del nostre entorn són comestibles i com les podem introduir a la dieta.

Trobaràs totes les activitats que ofereixo aquí:
www.jardidelesbruixes.cat/agenda

#silvestrescomestibles #alimentaciosalvatge #origens #dietapaleo (de veritat) #mediterrani #dietamediterrania #catalunya #paisoscatalans

De la joieta de llibre "Cocina bellotera para la era postpetrolera" de César Lema.

(Si el compreu, feu-ho directament a l'autor, perquè hi ha gent venent-ne còpies sense el seu permís)

#quercus #silvestrescomestibles #cuinasilvestre #acorn #bellota #roure #alzina #edibleperennials #edibleplants #cocinabellotera #wildfoods

Silvestres i comestibles, i el bosc com a espai sagrat.
Parlo d'aglans i com menjar-los, parlo de l'alzina com a mare nutrícia, i d'alguna cosa més.

https://vimeo.com/1124885116

#plantessilvestrescomestibles #silvestrescomestibles #etnobotanica #mediterrani #quercusilex #quercusballota #agla #dietapaleo #cosmeticanatural #salutnatural #mistica #antropologia

Vimeo

La verdolaga té més omega 3 que qualsevol verdura de fulla.
100gr contenen el 35% de la QDR de vitamina C, el 80% de la de vitamina E i una quantitat considerable de glutatió, que és un dels antioxidants més potents, entre molts altres nutrients importants .

I, encara una cosa, aquesta delícia vegetal, és molt rústica. Resistint inclús les condiciones més hostils del clima mediterrani i la colonització d'espècies invasores.
Com veuràs al vídeo que penjaré tot seguit, és capaç de prosperar fins i tot a llocs on lo pitjor de la humanitat intenta exterminar tota Vida.

#silvestrescomestibles #resiliencia #autoctones #flora #cuinasilvestre #dietamediterrania #salut #palestina #PalestinaLliure

Cada dia cuido els meus roures perses (#quercusmacranthera). L'any que ve els plantaré a terra i, amb sort i amor, d'aquí 15 anys collirem aglans per menjar.
Tots els Quercus fan fruit comestible, però quasi tots requereixen un processat previ, el rentat dels tanins. Un procés molt simple.
Molts pobles s'han considerat fills del roure o l'alzina, segurament perquè, com una mare, els ha alimentat i ajudat a créixer.
És un aliment molt complet, bo, i proporciona moltes calories amb poc esforç. (Sempre he pensat que el poble que començà la domesticació dels cereals, havia d'estar molt apurat)

Els vaig plantar, perquè és un roure que resisteix la sequera. Però a diferència de les alzines, que aquí tenim a cabassos, com a roure, és de fulla caduca i no ens taparà el Sol a l'hivern. I també, perquè Iran és un país fascinant, malgrat el règim dictatorial que el governa gràcies, un cop més, al joc brut d'occident.

Per saber més de l'aglà com a aliment, llegeix Cocina bellotera para la era postpetrolera de Cesar Lemma.
Per saber més de l'absurditat de cultivar cereals, Against the grain de James C. Scott.
.
.
.
.
.
.
.
#plantessilvestrescomestibles #silvestrescomestibles #quercus #persia #iran

Asphodelus cerasiferus
Porrassa, gamó, albó, asfodel...

És una planta de la família de l'all i la ceba.
Comestible, però...
Com molts aliments silvestres, cal saber com preparar-la, perquè en ser més riques en principis actius, són més nutritives, més medicinals, però també poden ser més tòxiques que les cultivades que, com explicaré a la xerrada d'aquest dissabte a Escornalbou, han perdut nutrients i virtuts per guanyar hidrats de carboni i aigua.

La medicina popular i tradicional ha recorregut als tubercles de la porrassa per al mal d'orella, en oleat; per la tos i els problemes respiratoris i urinaris en decocció en ús intern; i pels èczemes i altres problemes cutanis, ferides, cops i morenes, en emplastre.

Com a aliment, ha sigut molt apreciat des de ben antic, però sempre remullat i/o cuit, llençant després l'aigua, o fermentat, per a eliminar amb aquests processos els tòxics asfodelina i asfodelòsid. Tant les fulles com els tubercles.

Les llavors, en canvi, es poden menjar sense aquests passos previs, tot i que se solien torrar. Tenen mucílag i es barrejaven en grans quantitats amb la massa del pa.

A l'antiga Grècia, un plat comú eren els tubercles cuits al caliu, entremig de les cendres.
També els podem fregir, després d'haver-los remullat prèviament.

Les inflorescències immadures i les fulles, també s'han menjat arreu. De fet, la purrussalda, un plat típic d'Euskadi, es feia originalment amb les parts baixes i tendres de les fulles d'Asphodelus albus, una parenta també comestible.

A Grècia, també, per un procés que no he aconseguit trobar, dels tubercles se n'extreien els sucres per fer-ne un edulcorant. Perquè en té forces, i per això en alguns llocs s'ha fet servir per fer-ne begudes alcohòliques.

A les seves parts subterrànies també se'ls han trobat aplicacions en l'artesania, com a tint groc i, seques i fetes pols, com a goma per enganxar sabates i altres treballs.

Finalment, com tantes plantes, ha tingut un lloc en l'espiritualitat mediterrània. Planta consagrada a Persèfone i Hades, els guardians de l'inframón. Es deia que entapissa els Camps Elisis, una de les zones del món dels morts, on van a descansar les deesses i déus, i les ànimes dels herois i heroïnes i tot ésser que mereixi tal glòria.
També s'hi ha recorregut com a protector i per a realitzar exorcismes.

https://www.floracatalana.cat/flora/vasculars/taxons/VTax3515
.
.
.
.
.
.
#asphodelus #gamon #etnobotanica #remeistradicionals #remeisnaturals #remeierescatalunya #remeieria #medicinatradicional #persefone #mitologia #mitologiagriega #tintsnaturals #silvestrescomestibles #rewilding #flora #fitoterapia
#saludnatural #salutnatural