5 de març, 2025
Una nota poètica en valencià
Pense en la forma en què em vas estimar
completament.
Em vas ensenyar a estimar com si tinguera 8 braços que ho abarquen tot.
Mostrant-me que es pot ser vulnerable,
i no és debilitat.
Tendresa radical.
Hi havia ràbia en tu
per fer d’aquest un món més amable per totis.
Em vas ensenyar a veure’t,
i en tu jo em reflexava.
T’en vas anar I em vas mostrar tot l’amor que estaves donant-te en ixe viatge.
És preciós
encara que jo no ho veia
per llavors.
Pense en la forma que em vas estimar
fins en totes les coses que no eren afins a tu.
Pense que eres capaç de llegir-me la mirada I l’ànima.
La mirada del alma.
M’estimares lo suficient com per a allunyar-te de nosaltres, del nostre vincle
que havia quedant fent ecos, cadascú pel seu camí.
Havíem de tornar a començar, separades,
Jo havia de tornar a fer-ho, sense tu.
Començar amb altra gent,
però era com si tu sigueres encara amb mi,
estaves al meu dins,
la ment fent clic i
entenent un mogolló de coses de la nostra relació.
Volent veure-mos en cadascuna de les persones que coneixia
sabent que això no es just per ningú.
Havía de tornar a començar, a soles.
És preciós com et vas cuidar.
És preciós com em vas cuidar.
És preciós que decidires eixir de nosaltres per a estar amb tu.
Ens estimàvem tant i per això va ser tan dolorós perdre’t.
La vida es dolorosa, deliciosa i cruel.
Pense en la forma en que ens vam separar.
Les paraules, els adéus, conversacions plenes d’amor,
aquelles coses que volíem dir-nos i finalment van ser rebudes.
Co-separació. allò es lo que necessitava.
Gràcies mi C, t’estime.
#valencià #poesia #ruptura #amigues #TernuraRadical #arteterapia #dibujo feo #cuidados #vinculos