Estava llegint un text força interessant sobre #decreixement i com encarar-lo, posant números als canvis necessaris. Tenim clar que es tracta d'abandonar els combustibles fòssils, però en el text també es treballa que la substitució per eòlica i solar no és realista, ni verda, ni gaire renovable...
Però aleshores, pum: amb fred rigor parla dels programes de cria d'animals per substituir les màquines; de les terres de cultiu per a ferratge per alimentar-los.
I no sé com manegar la dissonància. El mateix text introduïa abans que el sosteniment dels nivells de consum de les societats occidentals implicava l'equivalent a disposar d'un centenar de persones esclavitzades, i com això crea desajustos socials i ecològics. De debò que mantenir milions d'animals en règim d'explotació és sostenible? Només és perquè no considerem que vulguin fer una altra cosa, i el consum que necessiten (i l'autor està disposat a fer) és menor. Potser fins i tot no considera que puguin viure més enllà del programa de cria pel treball? "El cavall s'extingiria"?
No tinc cap solució tan explícita com per posar números, com l'autor fa amb els milions de bèsties a criar. Sembla un "i més difícil encara", però és que m'interessa fer-ho bé. Jo crec que tenim tecnologia per multiplicar prou les capacitats humanes per no haver de dependre de l'explotació d'altres éssers, a més de l'arma definitiva: la cooperació. No sóc primitivista, i suposo que això només reforça el rebuig a "tornar a fer servir animals" perquè així es feia quan hi havia menys sobrecàrrega sobre el planeta.
#ecologisme #Antiespecisme #ecologia #tecnologia #economia