El govern espanyol continua començant la casa per la teulada

Sembla que el govern espanyol ha après ben poc de dues derrotes parlamentàries sonades des de principi d'any amb la tramitació del que denominava l'escut social i que, en la pràctica, eren moltes altres coses que afectaven clarament de manera negativa les classes mitjanes. Aquest dimarts ha donat el tret de sortida a la que pot ser la seva tercera derrota al Congrés dels Diputats quan vulgui convalidar el nou decret llei d'aquí unes setmanes. La guerra de l'Iran i l'augment evident dels preus de l'energia, tant el barril de petroli com la llum, ha portat el govern de Pedro Sánchez a anunciar que divendres que ve el Consell de Ministres aprovarà una contenció del preu de l'electricitat i alliberarà fins a 11,5 milions de barrils de petroli de reserves estratègiques. Una mesura que equival, aproximadament, a 12,3 dies de consum nacional i que forma part de la resposta coordinada de l'Agència Internacional de l'Energia, que ha acordat alliberar 400 milions de barrils a escala global. Però, com passa sempre, el govern espanyol sap que si cerca el suport de Junts per a la seva aprovació, hi ha algunes coses que estan vetades de posar en el reial decret i altres coses que hi hauria d'incorporar si el que busca són els set vots del partit de Carles Puigdemont. Si no vol fer-ho així, li poden passar dues coses: que perdi la votació o bé que la salvi amb els vots del Partit Popular, cosa difícil, tot i que mai impossible. En cap cas s'aprovarà aquest reial decret, que es tramitarà amb caràcter d'urgència a les Corts i s'incorporarà per a la seva votació en el ple del Congrés del pròxim dijous, el dia 19, si Sumar demana anar més enllà i incorporar-hi mesures sobre habitatge, com podria ser la prohibició de desnonaments o limitar el preu del lloguer. Per a Sumar, cal intentar negociar amb els independentistes i assumir que els puigdemontistes el poden acabar tombant, sigui perquè hi estan en contra o perquè les relacions entre socialistes i juntaires estan trencades. Sembla que el govern espanyol ha après ben poc de dues derrotes parlamentàries sonades des de principi d'any amb la tramitació del que denominava l'escut social Seguir el camí de Sumar, necessitat de marcar perfil propi, una vegada s'han tornat a estavellar en unes eleccions, aquest diumenge a les de Castella i Lleó, on han quedat fora del parlament autonòmic, seria un camí directe al barranc més proper, que és on acabaria el reial decret. El govern espanyol assumeix que caldrà concretar ajudes selectives als sectors més exposats i rebaixes fiscals, però el tema és on, quant i com, cosa sobre la qual sempre hi ha mirades diferents. L'objectiu del nou paquet de mesures anticrisi —que diu que mira molt especialment els sectors del transport, l'agricultura i la pesca— inclou rebaixes fiscals a la llum i als carburants. Busca pal·liar la inflació, encara que es descarten les bonificacions, com les que es van dur a terme després de la invasió russa d'Ucraïna, quan es va aplicar una rebaixa de 20 cèntims en els preus de la gasolina i el dièsel, ja que els resultats no van ser els previstos. Des de Junts s'espera que el govern espanyol hagi après la lliçó de les dues derrotes amb dos decrets de l'escut social. Al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició no de llei (PNL) en la qual hi ha l'esquelet de les seves demandes. Una deflactació de l'IRPF per ajustar els trams de l'impost a la inflació actual i evitar així que la pujada de preus suposi una pujada d'impostos encoberta per a les rendes mitjanes i baixes. Una rectificació urgent dels pressupostos generals de l'Estat, per adaptar-los a la crisi econòmica derivada de la guerra a l'Iran; una proposta per guanyar sobirania energètica, que inclou paralitzar el tancament de les centrals nuclears per garantir el subministrament elèctric davant la inestabilitat dels mercats de gas pel conflicte a l'estret d'Ormuz i, finalment, la supressió de l'impost del 7 % a la generació d'electricitat, que permetria rebaixar la factura de la llum a famílies i empreses, ja que l'impost es trasllada directament al consumidor final i és una demanda antiga i constant del teixit empresarial català per recuperar competitivitat. El govern espanyol i Junts no negociaran, o almenys no ho estan fent. La situació entre tots dos és la que és i cap dels dos se n'amaga. Això no vol dir que l'equip econòmic de Pedro Sánchez vagi a cegues, ja que la PNL dona prou pistes perquè, aquesta vegada, el resultat de la votació pugui ser diferent. Però, si no fan res, el final ja està escrit.

ElNacional.cat
Profeția unui părinte grec cu privire la al 3-lea război mondial: „Va fi un atac al Americii și Israelului împotriva Iranului”  Atunci va fi prima încercare de a se folosi arme nucleare din SUA și Israel, dar se vor neutraliza de catre rușii care vor intrerupe alimentarea cu energie și comunicații la nivel mondial. 👉 https://c.aparatorul.md/2ocbz 👈 #al #alIIIlearazboimondial #anonimatul #Crizaeconomică #Distrugere #editorial #ferocitate #Foamete #Jafuri #junta #m...
https://c.aparatorul.md/2ocbz
Setmana decisiva per a Illa

Salvador Illa ha iniciat la que pot acabar sent la setmana més important de la seva presidència, ja que, si no hi ha novetats, divendres es votaran les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat, entre les quals una d'Esquerra Republicana. Oriol Junqueras continua esperant un moviment del PSOE que li garanteixi la transferència de la gestió del 100% de l'IRPF a la Generalitat. Durant les últimes hores, el president dels republicans ha comunicat als seus interlocutors que la pilota no és al seu terrat. I que el PSC ja sap el que ha de fer, que no és altra cosa que revertir la negativa de la vicepresidenta i ministra d'Economia, María Jesús Montero, de dur a terme un traspàs del qual n'està radicalment en contra ara i també a mitjà termini. Amb aquesta actitud, Junqueras vol treure's de sobre la pressió que està rebent perquè els 22 diputats republicans permetin la tramitació dels pressupostos catalans. Ho han demanat des del Govern i també els Comuns, així com les patronals Foment i Pimec i els sindicats UGT i CCOO. El cas dels Comuns és especialment cruel per als republicans, ja que la seva oposició a aprovar els comptes del Govern Aragonès el 2024 va ser el que va precipitar —erròniament, en un fallit càlcul electoral— l'avançament d'uns comicis que no estaven previstos fins a més d'un any després. L'últim envit a ERC l'ha fet aquest dilluns el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) amb una "crida urgent" al Govern i als partits polítics amb representació al Parlament perquè aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2026. La institució ha presentat un document amb dotze raons a favor que Catalunya tingui comptes públics, per raons de normalitat institucional i de governabilitat, i també per raons econòmiques i socials. El que crida més l'atenció és com Esquerra de la necessitat n'ha fet virtut i de la pressió al PSC perquè mogui el PSOE, un factor de cohesió intern En un altre moment, els republicans haurien estat molt sensibles a tot aquest clam, però ara les pressions semblen no fer el mateix efecte a Junqueras, que es refugia en el fet que, si suporta la presó, molt més fàcil li resulta fer front a la pressió. A favor seu hi juga la seva convicció que Illa no convocarà eleccions, ja que no se'n donen les condicions, i que errors d'aquesta dimensió només els cometen els republicans. Tampoc es creu els agents econòmics que li diuen que aquest és un escenari polític que el president de la Generalitat no descarta. En aquesta situació, el que crida més l'atenció és com Esquerra de la necessitat n'ha fet virtut i de la pressió al PSC perquè mogui el PSOE, un factor de cohesió intern, ja que a Junqueras li costaria més explicar als seus quadres que s'ha mogut a canvi de res, o de molt poc, que resistir en aquesta posició. Encara més, creu que ja ha estat prou generós garantint al Govern l'ampliació dels suplements de crèdit que necessiti i que hauria de tramitar al Parlament. En aquest escenari, la pressió fins divendres també serà per al president Illa, que només vol contemplar-ne l'aprovació o l'aprovació. Potser no hauria hagut de ser tan radical si no comptava amb els suports, però això ara ja és passat. També és veritat que fins a aquella trobada de Junqueras amb Sánchez a la Moncloa no hi havia elements, diuen, que els fessin pensar que els comptes poguessin esgarriar-se. Tot i que els dos partits no volen augmentar la tensió, tots dos són conscients del mal rotllo d'aquestes últimes setmanes i miren amb un cert vertigen el pòsit que pot deixar si no ho recondueixen abans del dia 20. Però, mentrestant, els fulls del calendari van caient i des de la seu del carrer Calàbria es limiten a repetir: Que ho demani a Sánchez!

ElNacional.cat
#NewsDekho #editorial #आस्था चैत्र नवरात्र से नवचक्र का आरंभ, वसंत ऋतु में विभिन्न नववर्षों का स्वागत https://newsdekho.co.in/chaitra-navratri-marks-the-beginning-of-the-new-cycle-welcoming-various-new-years-in-the-spring-season
चैत्र नवरात्र से नवचक्र का आरंभ, वसंत ऋतु में विभिन्न नववर्षों का स्वागत

#चैत्रनवरात्र : वसंत ऋतु में विक्रम संवत, शक संवत और पारसी नवरोज सहित कई नववर्षों की शुरुआत। 19 मार्च 2026 से चैत्र शुक्ल प्रतिपदा के साथ हिंदू नववर्ष विक्रम संवत 2083 का आरंभ। इसी दिन से चैत्र नवरात्

News देखो

El pueblo exige cambio de estructuras

Editorial Revista Insurrección N° 1043
Comando Central (COCE)

Las elecciones legislativas del pasado 8 de marzo, han dejado un Congreso de la República con dos polos políticos: la mayor bancada es de una izquierda que no termina de nacer, y una derecha mafiosa que se mantiene en su estertor, igual que su decadente líder.

El llamado centro, que...

https://insurgenciaurbana-eln.net/el-pueblo-exige-cambio-de-estructuras/

#Insurrección #Colombia #Editorial

Laporta esclafa Font

Joan Laporta continuarà sent cinc anys més president del Futbol Club Barcelona i ho farà després d'una victòria aclaparadora davant del seu adversari, Víctor Font. El soci blaugrana no s'ha deixat manipular pel soroll exagerat d'una candidatura sense experiència ni projecte que, a més, ha comès tots els errors possibles en la campanya electoral. Laporta aconsegueix dos de cada tres vots dipositats a les urnes i Font repeteix amb dificultats el resultat del 2021, tot i que en aquella ocasió eren tres els candidats. És a dir, aquest diumenge l'aspirant ha estat menys rival per al president reelegit, que podrà realitzar el seu últim mandat, així ho diuen els estatuts, amb la comoditat de saber que compta amb un suport molt important de la massa social del club blaugrana. Laporta ha guanyat les eleccions sense baixar de l'autocar. Ha donat les batalles justes i ha interpretat infinitament millor que el seu adversari el que és el Barça. Va triar amb cura i astúcia la data del 15 de març perquè els socis votessin —només se li ha torçat des que les va convocar l'eliminació de la Copa del Rei per l'Atlètic de Madrid— i els títols grans estiguessin fora de les eleccions. Va ser tossut a l'hora de definir que preferia unes eleccions a dos i no a tres, d'aquí la rigidesa dels seus interventors amb el nombre de signatures dels aspirants, que va deixar Ciria fora, impedint una fusió en l'últim moment, i va defensar a capa i espasa el seu entorn, conscient que aquestes eleccions anaven de lideratge i de projecte esportiu i d'això ell n'estava més que sobrat. A més, entrenador i jugadors feien pinya amb Laporta, com es va veure aquest diumenge durant la votació. Laporta aconsegueix dos de cada tres vots dipositats a les urnes i Font repeteix amb dificultats el resultat del 2021, tot i que en aquella ocasió eren tres els candidats En aquest context, Font no podia guanyar, però hauria pogut treure millor resultat. La seva inexperiència li va fer gastar cartutxos en foc de fogueig que ni arribaven a esgarrapar el president-candidat. Referir-se a Laporta en tot moment com a expresident feia petit Font. Qüestionar el seu lideratge i repetir que qui manava al club era Alejandro Echevarría no era més que un acudit dolent, ja que ningú es creu que Laporta sigui una persona que no lideri i mani allà on és. I, finalment, fer d'Echevarría el centre dels seus atacs per la seva passada pertinença a la fundació Franco era com fer pessigolles a un elefant, ja que Laporta era el candidat indepe, el pota negra, avalat des de Jordi Pujol fins a Carles Puigdemont. Mentrestant, Echevarría era un solucionador de problemes que té la confiança dels jugadors. I si Laporta era el candidat indepe, què era Font? Doncs el candidat de l'establishment que no li perdona a Laporta que no s'ajusti a cap dels cànons de disciplina i obediència que ells esperen. Qualsevol altre que no hagués estat Laporta hauria perdut, segurament, aquestes eleccions. Perquè l'afartament d'un determinat poder ha emergit subtil, però punyent, en aquesta campanya electoral. En aquesta campanya, que en algun moment semblava que ho valia tot per treure Laporta, ha estat molt més fàcil fer editorials i articles d'opinió proclamant objectivitat que practicar-la, i això que no calia ser imparcial. Les travetes de molta premsa, alguna certament enrojoladora com es va veure en el cas de la denúncia fake contra Laporta o l'entrevista a Xavi Hernández, han estat evidents, com ho serà a partir d'ara la rapidesa amb què recolliran veles. El decreixent pes del paper ha quedat clar en aquestes eleccions. Ara, cal esperar que al reelegit president se'l deixi treballar i a l'equip que pugui disposar de la tranquil·litat i l'estabilitat institucional per poder aconseguir els èxits que el Barça necessita i es mereix.

ElNacional.cat

The Conversation: Iran’s cultural heritage in the crossfire – expert explains what has been damaged and what could be lost. “Iran contains one of the world’s richest concentrations of historic architecture and urban heritage. The country has 29 Unesco world heritage sites, spanning more than two millennia, from ancient imperial capitals to Islamic urban ensembles and desert cities. Yet […]

https://rbfirehose.com/2026/03/15/the-conversation-irans-cultural-heritage-in-the-crossfire-expert-explains-what-has-been-damaged-and-what-could-be-lost/
The Conversation: Iran’s cultural heritage in the crossfire – expert explains what has been damaged and what could be lost

The Conversation: Iran’s cultural heritage in the crossfire – expert explains what has been damaged and what could be lost. “Iran contains one of the world’s richest concentrations of histori…

ResearchBuzz: Firehose
What Hollywood is Hiding Heading into the Oscars

Spoiler: It's AI.

PetaPixel