La presó sense fiança d'Ábalos, un dard a la corrupció al govern Sánchez

La política espanyola no només és un femer replet de múltiples estafadors, sinó que és plena de paradoxes, una més sorprenent que l'altra. Tant, que en la majoria d'ocasions la realitat supera de molt la ficció. Aquest dijous, el Tribunal Suprem ha enviat a presó sense fiança l'exministre de Transports i exsecretari d'Organització del PSOE José Luis Ábalos juntament amb el seu assistent i facilitador Koldo García per l'evident risc de fuga ateses les elevades penes que els demanen per haver cobrat comissions en la compravenda de mascaretes en plena pandèmia de covid-19. Fa set anys, un 31 de maig del 2018, Ábalos era l'elegit per Pedro Sánchez per presentar la moció de censura a Mariano Rajoy emparant-se en la condemna al PP del cas Gürtel i la corrupció en el partit aleshores al govern espanyol. Hi ha una paradoxa més gran?! Aquell Ábalos, amb ínfules de senyor respectable, enfilava a primera hora de la tarda, en un furgó policial, el camí a la presó de Soto del Real, on passarà la primera de moltes nits. Un altre rècord: serà el primer diputat en actiu que el mateix dia ha anat del Congrés a la presó. Després del que hem vist en aquesta legislatura, el denominat cas Koldo no pot ser considerat com un cas aïllat. No són només dos bergants que passaven per allà i van aprofitar la posició política del moment. Aquesta és una versió massa benevolent per a tots dos i només cal llegir l'acte del magistrat Leopoldo Puente pel qual envia a presó Ábalos per risc de fuga i per la comissió de possibles delictes d'integració en organització criminal, suborn, ús d'informació privilegiada, tràfic d'influències i malversació. Massa benevolent, insisteixo, amb Ábalos i Koldo a presó i Santos Cerdán ―el substitut d'Ábalos a la potent secretaria d'organització del PSOE― tot just acabat de sortir d'Alcalá Meco, el passat 19 de novembre, després de més de cinc mesos empresonat, i quan el mateix magistrat del Suprem que ha dictat aquestes dues noves ordres d'ingrés a presó va considerar que no hi havia risc de destrucció de proves i que els indicis de comissió de delictes per part de Cerdán s'havien reforçat. La situació del govern espanyol és enormement greu. Abans, això volia dir molt. Però ara, amb Sánchez, diu més aviat poc Tot i que Pedro Sánchez i el PSOE intenten buidar l'aigua del colador en què s'ha convertit aquell Peugeot ―allà viatjaven Cerdán, Ábalos i Koldo juntament amb el candidat― que feia les Espanyes per guanyar les primàries i retornar l'actual president a la secretaria general socialista, ni les galledes ni la bomba manual emprada són suficients per aconseguir un bon drenatge. Només en els últims set dies s'han conegut les següents notícies del govern espanyol i el PSOE als tribunals: dijous passat, el Suprem inhabilitava per dos anys el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que va dimitir dilluns. Dimecres, l'Audiència Nacional donava deu dies al PSOE perquè lliuri el registre de pagaments en efectiu entre 2017 i 2024 perquè sospita de l'existència d'una caixa B. El jutge Juan Carlos Peinado, que instrueix la causa contra Begoña Gómez, la dona de Sánchez, i que la indaga per tràfic d'influències, corrupció als negocis i malversació, reclamant a la Moncloa les agendes de Gómez i advertint de la comissió de desobediència si no les lliuren. La investigació al germà de Sánchez segueix el seu curs a Extremadura i sobre el ministre canari, Ángel Víctor Torres, torna a haver-hi núvols negres. Això per no parlar de com la majoria parlamentària ha saltat pels aires després que Junts per Catalunya deixés sol a l'aguait el govern espanyol. Aquest dijous s'ha tornat a produir una sonora derrota de l'Executiu al Congrés amb el rebuig a l'aprovació de la senda de dèficit, pas imprescindible per a l'aprovació d'uns pressupostos. Era una patacada anunciada, però el govern Sánchez deu haver arribat a la conclusió que sempre és millor que es parli d'aquests revessos polítics que de l'entrada d'Ábalos a la presó. Per cert, un vot que també perd el PSOE per aquest motiu i que en alguna ocasió recent li ha estat necessari fer servir. No cal ser un gran analista per concloure que la situació en què es troba el govern espanyol és enormement greu. En altres circumstàncies, això voldria dir molt. Ara, amb Sánchez, l'experiència ens demostra que diu més aviat poc. El famós llibre que porta per títol Manual de resistencia tenia un capítol amagat.

La mà estesa de Pérez Llorca (amb l’extrema dreta)

La mà estesa de Pérez Llorca (amb l’extrema dreta)

According to Epic CEO Tim Sweeney - game stores don't need an AI label as it will be everywhere

With the increasing amount of games using AI, Epic Game's Tim Sweeney believes the AI messages on stores like Steam make no sense.

The Conversation: From invasive species tracking to water security – what’s lost with federal funding cuts at US Climate Adaptation Science Centers | ResearchBuzz: Firehose

L'ona expansiva del CEO

Com era previsible, des que es van començar a filtrar, fa unes setmanes, els grans traços del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), donat a conèixer finalment aquest dilluns, el seu impacte ciutadà, polític i mediàtic ha estat important. És cert que una enquesta és només això: una foto del país en un moment determinat. Això, si està ben feta, la mostra no té biaixos partidistes, s'ha cuinat el just per corregir-hi desviacions i en un moment no electoral, ja que per a les municipals falten divuit mesos i per a les catalanes gairebé dos anys i mig. Fetes aquestes matisacions, amb ànim de fixar el marc polític en què ha estat realitzat, el sondeig és un veritable terratrèmol perquè consolida i amplia tendències que fa ja un cert temps que es van repetint. La més clara d'aquestes és el creixement d'Aliança Catalana en perjudici preferentment de Junts per Catalunya, encara que no únicament. A la formació de Sílvia Orriols se la situa empatada amb l'espai que dirigeix Carles Puigdemont i trepitjant els talons d'Esquerra Republicana. Si fem cas del sondeig, aquests tres partits estarien gairebé en un empat tècnic. Amb el vent de cua empenyent amb força Aliança i amb la seva líder impermeable a moltes de les crítiques, ja que els mitjans tradicionals no li impacten negativament i el seu electorat es nodreix d'informació a les xarxes socials, Junts necessitarà, a més d'encertar el discurs davant les empobrides classes mitjanes catalanes (que el que volen és viure millor i un horitzó d'esperança), ser percebut com un partit rendible per recuperar el vot perdut, usar una contundència dialèctica més gran en un temps en què els discursos han de ser clars i directes, i disputar la posició a Orriols tant a X com a Instagram i TikTok, cosa que avui, evidentment, no succeeix. La caiguda de Junts en benefici d'Aliança ha emmascarat els problemes que també reflecteix l'enquesta del CEO per al PSC i Esquerra Les recents paraules d'Artur Mas assenyalant que dos anys i mig fins a les eleccions catalanes són molt de temps en política i es poden prendre decisions han anat acompanyades d'una advertència: "Sempre hi ha temps per reaccionar". A molts de Junts no els haurà agradat l'advertiment de Mas, que no milita en la formació independentista, però sí que forma part del seu espai polític. Si no, per què li insisteixen perquè accepti la candidatura a l'alcaldia de Barcelona? Una possibilitat que l'expresident ha rebutjat una vegada i una altra als qui l'hi han ofert, ja que com segur que no es veu és com un candidat puntual per solucionar un problema de cartell electoral. Una última reflexió: la caiguda de Junts ha camuflat els problemes que també reflecteix l'enquesta per al PSC i Esquerra. En els últims dos estudis electorals del CEO, els socialistes apareixen per sota dels resultats que van assolir el maig del 2024. Ho compensen, en part, amb una bona valoració del president Salvador Illa (el 62% d'aprovació) i del grau d'aprovació de la gestió del seu govern (63%). Tot plegat en un moment en què l'oposició, al marge dels seus errors, té els seus líders Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fora de les institucions i, en el cas del primer, a més a l'estranger per pesar sobre ell una ordre de detenció del Tribunal Suprem. El PSC també tindria dificultats per reeditar un govern d'esquerres, ja que en les projeccions electorals tot està molt agafat amb pinces. Resumint: una foto alarmant per a Junts, preocupant per al PSC i exigua per a Esquerra.

Google’s Nano Banana Pro AI Model Further Erodes Trust in Photos

'You will be fooled by an AI photo.'

Taiwan’s largest heritage language