“El primer despertar és tenir pocs desitjos”
https://zenkannon.org/tenir-pocs-desitjos/
És interessant. Jo ho complementaria amb aquesta cita de #Seneca, que crec que aporta més claredat:
“Els desitjos naturals tenen la seva mesura; els que neixen d’una falsa opinió, no. Allò fals no troba límit. Qui segueix un camí, arriba al seu final. La sendera de qui erra no acaba mai. Quan vulguis saber si els teus desitjos són naturals o procedents d’una cobdícia cega, mira si poden aturar-se en algun punt. Si, tot havent arribat lluny, el límit es desplaça més i més, que sàpigues que això no és natural”
O el que podríem dir distingir entre necessitats i desitjos. Una necessitat un cop satisfeta, deixa de ser un motor d’acció. Un desig (“no natural”, o “fals” segons Sèneca) no té límit. El desig de poder, d’acumulació del que sigui, de satisfacció immediata, de chute d’endorfines o adrenalina, no tenen fi. Perseguir-los és com ficar-se a una roda de hamster.