Neix Maria, la germana preferida d'Enric VIII fins al divorci amb Caterina d'Aragó

Tal dia com avui de l'any 1496, fa 530 anys, al desaparegut Palau de Richmond (Londres), naixia Maria Tudor de York, la cinquena filla (la segona noia) de la parella formada pel rei Enric VII d'Anglaterra —el primer Tudor al tron de Londres— i Isabel de York —primogènita del rei Eduard IV d'Anglaterra, el darrer York que es va cenyir la corona anglesa. Per tot això, Maria era germana petita d'Artur (1486), hereu i, per tant, príncep de Gal·les, que seria casat amb Caterina d'Aragó (1502) i que moriria prematurament (1502), i d'Enric (1491), nomenat successor després de la mort del seu germà, casat amb la seva cunyada-vídua (1509) i que regnaria com a Enric VIII (1509-1547). Durant la infantesa, Enric i Maria van tenir una relació molt propera i, posteriorment, el rei sempre la consideraria la seva germana preferida i, sovint, la protegiria i li dedicaria mostres d'afecte fraternal. El 1512, Enric VIII va ordenar que la carraca més gran que mai s'havia avarat —i vaixell insígnia de la nova i potent marina anglesa— fos batejada amb el nom de Mary Rose (Mary, per la seva germana, i Rose, per la rosa de la divisa dels Tudor). Tot i això, el 1514, Enric VIII va disposar que Maria —que acabava de fer divuit anys— entrés al mercat matrimonial, convertida en una peça del tauler polític internacional, i la va casar amb el rei Lluís XII de França, un home que ja acumulava dos matrimonis i que gairebé li triplicava l'edat (52 anys). Lluís XII va morir l'any següent (gener, 1515) sense haver engendrat descendència amb Maria. Passats tan sols dos mesos (març, 1515), Maria es casava —per iniciativa pròpia— amb Charles Brandon, ambaixador d'Anglaterra a París, amic personal del rei Enric VIII i un home extremadament ambiciós. Aquell matrimoni, celebrat sense l'autorització del rei, va provocar un terrabastall. Però l'afecte que el rei encara sentia per la seva germana petita, en mitigaria l'enuig. Maria i Charles es van traslladar a la cort de Londres i van intervenir en política. El 1533, quan Enric VIII va decidir divorciar-se de Caterina d'Aragó, Maria i Charles —en aquell moment lord president del Consell (equivalent a primer ministre)— es van posicionar al costat de la reina. El posicionament de Maria i el seu marit obeïa a qüestions polítiques i es fonamentava, principalment, en el fet que detestaven Anna Bolena i tota la seva família, a la qual acusaven de voler apropiar-se del càrrec de Charles. Finalment, Maria i Charles van acceptar la nova reina Anna, amb la garantia que conservarien llur posició política. Tot i això, mai no van confiar en aquell pacte, que consideraven precari perquè depenia de la voluntat del rei. Poc després, van tenir un paper molt rellevant en la fabricació dels càrrecs acusatoris que portarien al repudi, destronament i execució de la reina Anna (1536) i a la caiguda en desgràcia de tota la família Bolena. Tanmateix, no van aconseguir la restauració de Caterina al tron.