Tal día como hoy01 de junio de 217 a. C. (fecha aproximada): a unos 100 km al sur de Turín, en la Galia Cisalpina y Liguria (noroeste de Italia) sucede un terremoto. El volcán Vesubio estuvo en erupción continua hasta el año siguiente. Todo este año se registran varios terremotos en Italia.[1][2] #Efemérides
ElNacional.cat (Unofficial) Els zulus maten el darrer Bonaparte https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/zulus-maten-darrer-bonaparte_1426381_102.html #Efemèrides
Els zulus maten el darrer Bonaparte
Tal dia com avui de l'any 1879, fa 146 anys, a Ulundi (llavors colònia britànica de Natal i, actualment, República Sud-africana); Napoleó Lluís Bonaparte, tinent de l'exèrcit britànic, moria en un combat contra els zulus (la nació indígena que poblava aquell territori). El tinent Bonaparte havia nascut el 1856 a París, durant el II Imperi francès, (1852-1870); governat pel seu pare, l'emperador Napoleó III (nebot de l'emperador Napoleó I). Per tant, Napoleó Lluís era nebot-net de l'emperador Napoleó I i, fins al 1871, seria l'hereu al tron de Napoleó III. El 1871, després de la derrota francesa en la Guerra Francoprussiana (1870-1871); el règim imperial de Napoleó III seria derrocat i seria proclamada la III República. La família imperial (Napoleó III, Eugènia de Montijo i el fill d'ambdós, Napoleó Lluís) es van exiliar a la Gran Bretanya. Allà, l'hereu ingressaria en la prestigiosa acadèmia militar d'Aldershot. Les fonts revelen que Napoleó Lluís va tenir un comportament impecable, i ho destaquen en contrast amb el d'altres fills de la reialesa europea exiliats a la Gran Bretanya. Quan va obtenir el grau de tinent (1878) va sol·licitar el trasllat a una zona de conflicte i va ser destinat a la colònia britànica de Natal, que en aquell moment vivia un enfrontament a tres bandes entre les tropes de la metròpoli, els colons neerlandesos (els boers) i la població indígena de la nació zulú. Mentrestant, Napoleó III havia mort a l'exili el 1873; i Napoleó Lluís s'havia convertit en el cap de la casa Bonaparte i en el candidat del partit bonapartista francès per restaurar el règim imperial. Per tant, passava a ser una peça destacada de la política internacional europea. I per aquest motiu, el comandament britànic li va assignar missions que no implicaven el risc de perdre de la vida. L'1 de juny de 1879, va sortir dirigint una columna en una simple missió de reconeixement; però van ser sorpresos i emboscats per un grup de zulús. Segons les fonts, el tinent Bonaparte va caure del cavall, va quedar aïllat i va ser massacrat a cops de matxet pels zulús. Napoleó Lluís havia ingressat a l'exèrcit britànic i havia sol·licitat participar en accions bèl·liques per guanyar prestigi personal, pensant en una oportunitat futura (el col·lapse de la III República) per recuperar el tron del seu difunt pare. Però amb la seva prematura mort sense descendència s'extingia la línia principal de la casa Bonaparte i el partit bonapartista, que maniobrava per a la restauració del règim imperial a França, es va trobar amb la resta de la família Bonaparte violentament enfrontada i profundament desacreditada; i el seu projecte polític va restar sense opcions i va ser progressivament abandonat.
31 de mayo de 1793: en Francia comienza el ajusticiamiento de los diputados girondinos. #Efemérides
Mor misteriosament Martí l'Humà, el darrer Bel·lònida https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/mor-misteriosament-marti-huma-darrer-bellonida-marc-pons_1426018_102.html #Efemèrides
Mor misteriosament Martí l'Humà, el darrer Bel·lònida
Tal dia com avui de l'any 1410, fa 615 anys, a Barcelona, moria el rei Martí I, conegut amb el sobrenom de "l'Humà" per la seva religiositat. Martí I va traspassar després de la desaparició del seu únic fill i hereu, Martí el Jove, mort a les acaballes de la campanya militar de pacificació de Sardenya (1409). Els fills legítims de Martí el Jove —i, per tant, nets de Martí I— no havien sobreviscut a la primera infantesa i havien mort, fins i tot, abans que el seu pare. Però, en canvi, els dos fills il·legítims de Martí el Jove —Frederic i Violant—, que havia engendrat amb dues noies diferents a Sicília, havien sobreviscut al seu pare, i el nen havia estat reclamat per l'avi per a legitimar-lo i nomenar-lo hereu al tron de la Corona catalanoaragonesa. Martí I va morir, misteriosament, la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic (aleshores, un nen de 7 anys) i de proclamació com a hereu al tron, prevista per a l'endemà, 1 de juny del 1410. Mort el rei, la cerimònia de legitimació i proclamació de Frederic es va abandonar sobtadament i mai no es duria a terme. El pontífex cismàtic Benet XIII —conegut com el papa Luna—, que havia col·laborat estretament amb Martí I en el procés de legitimació, no tan sols es va desentendre del petit Frederic, sinó que pocs dies més tard proclamaria el seu suport a un dels nebots del difunt, el castellà Ferran de Trastàmara, que resultaria elegit com a nou monarca al Compromís de Casp (1412) i que regnaria com a Ferran I. Amb la mort de Martí I i la no legitimació del petit Frederic, es posava fi a la nissaga nacional catalana dels Bel·lònides, que havia governat durant més de cinc segles el tron de Barcelona: des del comte carolingi Guifré el Pilós (870-897), el primer que transmetria hereditàriament el títol de comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Girona i Osona. Amb l'extinció dels Bel·lònides, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Trastàmara durant un segle (1412-1516). Posteriorment, amb la mort de Ferran II —anomenat el Catòlic i el darrer Trastàmara—, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Habsburg durant gairebé dos segles (1516-1700).
30 de mayo de 1416: la Iglesia católica quema vivo a Jerónimo de Praga por defender al reformador religioso Jan Hus. #Efemérides
retrocompmx¿Conocías el Ektaprint Electronic Publishing System de Kodak? 📸 Esta estación de trabajo de los 80 era la apuesta de Kodak por la autoedición profesional, con gráficos de alta resolución y control de color. Un intento audaz, aunque costoso, de llevar la autoedición personalizada al mundo de entonces. #retrocomputingmx #Kodak #Efemerides #29deMayo
Lee mi artículo aqui:
Cau Morella, la darrera gran plaça carlina https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/cau-morella-darrera-gran-placa-carlina-marc-pons_1425442_102.html #Efemèrides
Cau Morella, la darrera gran plaça carlina
Tal dia com avui de l'any 1840, fa 185 anys, i en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), les tropes liberals comandades pel general Espartero derrotaven les darreres resistències carlines de Morella, dirigides pel capità i governador de la plaça Pere Bertran —anomenat popularment Peret del Riu—. Un cop superades les muralles, els liberals d'Espartero es van lliurar al saqueig salvatge i indiscriminat de la vila. Amb la caiguda de Morella, els carlins perdien un dels bastions més estratègics de la part del territori que dominaven. Morella havia estat el nexe que unia els fronts carlins de Catalunya, de Navarra i del centre peninsular; i havia estat el quarter del general Ramon Cabrera —anomenat popularment el Tigre del Maestrat—. Aquell enfrontament s'havia iniciat dues setmanes abans, quan les tropes liberals del general Espartero havien avançat des d'Alcanyís (Aragó) fins al Maestrat valencià i havien encerclat i sotmès a setge la vila de Morella. Durant el setge, les tropes carlines van intentar abandonar la plaça per a estalviar a la població civil el rigor de la guerra. La nit anterior a la caiguda, el capità Pere Bertran va dirigir la sortida camuflada d'un grup molt important de resistents, però van ser descoberts pels atacants i els van obligar a recular fins a la muralla. Mentre es produïa el caòtic replegament de la gent de Bertran, es van trencar les cadenes del pont llevadís i es va produir una massacre de soldats carlins. Poques hores després, Pere Bertran intentaria negociar una capitulació honrosa, principalment, per a evitar el saqueig de la vila i les agressions de tota mena contra la població civil (especialment contra les dones, que eren el col·lectiu que més patia aquest rigor bèl·lic). Però el sanguinari general Espartero només acceptaria la derrota carlina per les armes i els liberals entrarien a Morella a sang i foc. Tres anys més tard (1843) —durant els rebomboris de protesta contra la llei espanyola que amenaçava la viabilitat de la indústria tèxtil catalana—, el general Espartero ordenaria el bombardeig indiscriminat de Barcelona i proclamaria que "por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años".
29 de mayo de 526: en la región de Siria (parte del Imperio romano) sucede el terremoto de Antioquía, de XI12 grados en la escala modificada de Mercalli (que mide daños). Deja un saldo de 250 000 muertos.[1] #Efemérides
Angel Montesdeoca#News #Noticias #Actualidad #Sports #Deportes #Citas #Celebraciones #Efemerides #Canarias #Internacional https://angelmontesdeoca47.wordpress.com/2025/05/28/diario-del-28-de-mayo-de-2025/
Els otomans posen fi a mil anys d'Imperi Romà a l'orient https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/otomans-posen-fi-mil-anys-imperi-roma-orient-marc-pons_1424650_102.html #Efemèrides
Els otomans posen fi a mil anys d’Imperi Romà a l’orient
Tal dia com avui de l'any 1453, fa 572 anys, l'exèrcit de l'Imperi Otomà, comandat pel soldà Mehmet II, vencia les darreres resistències de Constantinoble i conqueria la ciutat i capital de l'Imperi Bizantí. Amb la caiguda de Constantinoble —amenaçada per l'avanç otomà des del segle anterior— es posava fi a l'Imperi Romà d'Orient, una entitat política creada a partir del testament de l'emperador Teodosi I (395), que va dividir l'Imperi Romà en dues parts i en va llegar la meitat occidental a Honori i l'oriental a Arcadi. La filla de Teodosi i germana d'Honori i Arcadi seria Gal·la Placídia, que seria reina de la monarquia visigòtica establerta sobre les províncies de la Tarraconense i de la Narbonesa i que es governaria des de Barcelona (415). L'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí (pel nom històric de la seva capital Constantinoble, anteriorment anomenada Bizanci) va sobreviure a la caiguda i la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident (410-475). Fins i tot, durant els segles VI i VII va esdevenir la primera potència de la Mediterrània. Constantinoble va assolir la xifra d'un milió d'habitants, i l'Imperi d'Orient no tan sols va defensar amb èxit les seves fronteres, sinó que a més va desafiar els nous poders militars germànics establerts a la Mediterrània (visigots i ostrogots) i va ocupar amplis territoris al sud-est de les penínsules Ibèrica (exarcat de Spania) i Itàlica (exarcat de Ravenna). L'objectiu dels emperadors d'aquella època era restablir els dominis de l'antic Imperi Romà. Però la irrupció dels àrabs al món mediterrani (finals del segle VII) va alterar aquell escenari. I a partir de l'any 1000 va anar cedint, progressivament, territoris a altres dominis. L'Europa feudal de l'època, dominada per una voraç classe militar, va posar l'objectiu en un imperi que ja havia escrit les millors pàgines de la seva història. A principis del segle XIV, els almogàvers catalans van ocupar una part de l'Imperi Bizantí i van crear dos ducats independents (Atenes i Neopàtria). I a principis del segle XV, l'Imperi Romà havia quedat reduït, pràcticament, a la ciutat de Constantinoble. En l'assalt final dels otomans, va morir Constantí IX Paleòleg, el darrer emperador romà de la història.