Mor misteriosament Martí l'Humà, el darrer Bel·lònida

Tal dia com avui de l'any 1410, fa 615 anys, a Barcelona, moria el rei Martí I, conegut amb el sobrenom de "l'Humà" per la seva religiositat. Martí I va traspassar després de la desaparició del seu únic fill i hereu, Martí el Jove, mort a les acaballes de la campanya militar de pacificació de Sardenya (1409). Els fills legítims de Martí el Jove —i, per tant, nets de Martí I— no havien sobreviscut a la primera infantesa i havien mort, fins i tot, abans que el seu pare. Però, en canvi, els dos fills il·legítims de Martí el Jove —Frederic i Violant—, que havia engendrat amb dues noies diferents a Sicília, havien sobreviscut al seu pare, i el nen havia estat reclamat per l'avi per a legitimar-lo i nomenar-lo hereu al tron de la Corona catalanoaragonesa. Martí I va morir, misteriosament, la vigília de la cerimònia de legitimació de Frederic (aleshores, un nen de 7 anys) i de proclamació com a hereu al tron, prevista per a l'endemà, 1 de juny del 1410. Mort el rei, la cerimònia de legitimació i proclamació de Frederic es va abandonar sobtadament i mai no es duria a terme. El pontífex cismàtic Benet XIII —conegut com el papa Luna—, que havia col·laborat estretament amb Martí I en el procés de legitimació, no tan sols es va desentendre del petit Frederic, sinó que pocs dies més tard proclamaria el seu suport a un dels nebots del difunt, el castellà Ferran de Trastàmara, que resultaria elegit com a nou monarca al Compromís de Casp (1412) i que regnaria com a Ferran I. Amb la mort de Martí I i la no legitimació del petit Frederic, es posava fi a la nissaga nacional catalana dels Bel·lònides, que havia governat durant més de cinc segles el tron de Barcelona: des del comte carolingi Guifré el Pilós (870-897), el primer que transmetria hereditàriament el títol de comte de Barcelona, Urgell, Cerdanya, Girona i Osona. Amb l'extinció dels Bel·lònides, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Trastàmara durant un segle (1412-1516). Posteriorment, amb la mort de Ferran II —anomenat el Catòlic i el darrer Trastàmara—, la Corona catalanoaragonesa passaria a ser governada per la nissaga Habsburg durant gairebé dos segles (1516-1700).

ElNacional.cat
30 de mayo de 1416: la Iglesia católica quema vivo a Jerónimo de Praga por defender al reformador religioso Jan Hus. #Efemérides

¿Conocías el Ektaprint Electronic Publishing System de Kodak? 📸 Esta estación de trabajo de los 80 era la apuesta de Kodak por la autoedición profesional, con gráficos de alta resolución y control de color. Un intento audaz, aunque costoso, de llevar la autoedición personalizada al mundo de entonces. #retrocomputingmx #Kodak #Efemerides #29deMayo

Lee mi artículo aqui:

https://retrocomputingmx.com/n1vp

Cau Morella, la darrera gran plaça carlina

Tal dia com avui de l'any 1840, fa 185 anys, i en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), les tropes liberals comandades pel general Espartero derrotaven les darreres resistències carlines de Morella, dirigides pel capità i governador de la plaça Pere Bertran —anomenat popularment Peret del Riu—. Un cop superades les muralles, els liberals d'Espartero es van lliurar al saqueig salvatge i indiscriminat de la vila. Amb la caiguda de Morella, els carlins perdien un dels bastions més estratègics de la part del territori que dominaven. Morella havia estat el nexe que unia els fronts carlins de Catalunya, de Navarra i del centre peninsular; i havia estat el quarter del general Ramon Cabrera —anomenat popularment el Tigre del Maestrat—. Aquell enfrontament s'havia iniciat dues setmanes abans, quan les tropes liberals del general Espartero havien avançat des d'Alcanyís (Aragó) fins al Maestrat valencià i havien encerclat i sotmès a setge la vila de Morella. Durant el setge, les tropes carlines van intentar abandonar la plaça per a estalviar a la població civil el rigor de la guerra. La nit anterior a la caiguda, el capità Pere Bertran va dirigir la sortida camuflada d'un grup molt important de resistents, però van ser descoberts pels atacants i els van obligar a recular fins a la muralla. Mentre es produïa el caòtic replegament de la gent de Bertran, es van trencar les cadenes del pont llevadís i es va produir una massacre de soldats carlins. Poques hores després, Pere Bertran intentaria negociar una capitulació honrosa, principalment, per a evitar el saqueig de la vila i les agressions de tota mena contra la població civil (especialment contra les dones, que eren el col·lectiu que més patia aquest rigor bèl·lic). Però el sanguinari general Espartero només acceptaria la derrota carlina per les armes i els liberals entrarien a Morella a sang i foc. Tres anys més tard (1843) —durant els rebomboris de protesta contra la llei espanyola que amenaçava la viabilitat de la indústria tèxtil catalana—, el general Espartero ordenaria el bombardeig indiscriminat de Barcelona i proclamaria que "por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años".

ElNacional.cat
29 de mayo de 526: en la región de Siria (parte del Imperio romano) sucede el terremoto de Antioquía, de XI12 grados en la escala modificada de Mercalli (que mide daños). Deja un saldo de 250 000 muertos.[1]​ #Efemérides
Els otomans posen fi a mil anys d’Imperi Romà a l’orient

Tal dia com avui de l'any 1453, fa 572 anys, l'exèrcit de l'Imperi Otomà, comandat pel soldà Mehmet II, vencia les darreres resistències de Constantinoble i conqueria la ciutat i capital de l'Imperi Bizantí. Amb la caiguda de Constantinoble —amenaçada per l'avanç otomà des del segle anterior— es posava fi a l'Imperi Romà d'Orient, una entitat política creada a partir del testament de l'emperador Teodosi I (395), que va dividir l'Imperi Romà en dues parts i en va llegar la meitat occidental a Honori i l'oriental a Arcadi. La filla de Teodosi i germana d'Honori i Arcadi seria Gal·la Placídia, que seria reina de la monarquia visigòtica establerta sobre les províncies de la Tarraconense i de la Narbonesa i que es governaria des de Barcelona (415). L'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí (pel nom històric de la seva capital Constantinoble, anteriorment anomenada Bizanci) va sobreviure a la caiguda i la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident (410-475). Fins i tot, durant els segles VI i VII va esdevenir la primera potència de la Mediterrània. Constantinoble va assolir la xifra d'un milió d'habitants, i l'Imperi d'Orient no tan sols va defensar amb èxit les seves fronteres, sinó que a més va desafiar els nous poders militars germànics establerts a la Mediterrània (visigots i ostrogots) i va ocupar amplis territoris al sud-est de les penínsules Ibèrica (exarcat de Spania) i Itàlica (exarcat de Ravenna). L'objectiu dels emperadors d'aquella època era restablir els dominis de l'antic Imperi Romà. Però la irrupció dels àrabs al món mediterrani (finals del segle VII) va alterar aquell escenari. I a partir de l'any 1000 va anar cedint, progressivament, territoris a altres dominis. L'Europa feudal de l'època, dominada per una voraç classe militar, va posar l'objectiu en un imperi que ja havia escrit les millors pàgines de la seva història. A principis del segle XIV, els almogàvers catalans van ocupar una part de l'Imperi Bizantí i van crear dos ducats independents (Atenes i Neopàtria). I a principis del segle XV, l'Imperi Romà havia quedat reduït, pràcticament, a la ciutat de Constantinoble. En l'assalt final dels otomans, va morir Constantí IX Paleòleg, el darrer emperador romà de la història.

ElNacional.cat
28 de mayo de 722: en Asturias tiene lugar la batalla de Covadonga entre las tropas musulmanas y las del levantamiento astur-godo iniciado en el 718, encabezadas por Pelayo. Es considerada el nacimiento del Reino de Asturias y la primera derrota significativa del islam en Europa. #Efemérides
Un grup de cavallers massacra el tribunal inquisitorial que perseguia els càtars

Tal dia com avui de l'any 1242, fa 783 anys, a la vila d'Avinyonet de Lauragués (llavors comtat independent de Tolosa i actualment regió d'Occitània-França), un grup de 85 cavallers procedents del castell de Montsegur massacrava els membres d'un tribunal inquisitorial que deambulava pel territori perseguint, torturant i assassinant els càtars. Aquell incident es va produir en el context del conflicte que enfrontava la casa de Tolosa —que defensaven la consolidació d'un estat independent— contra la monarquia francesa, que buscava recuperar el domini sobre aquell territori, que havia ostentat anteriorment, durant l'època carolíngia. Segons les fonts documentals eclesiàstiques, el poble d'Avinyonet va obrir les portes de la muralla a un grup de cavallers, que ràpidament es van introduir a la vila i van accedir a l'interior del temple parroquial. Segons aquestes mateixes fonts, en aquell moment, el seguici inquisitorial estava oficiant missa de matines i van ser atacats, violant la naturalesa d'asil d'aquell espai. Però, en canvi, altres fonts d'origen civil afirmen que els cavallers van sorprendre el seguici inquisitorial de matinada, però mentre dormien en una granja als afores d'Avinyonet, perquè cap vila del territori els obria les portes. El que està fora de dubte és que els cavallers van assassinar els religiosos Guillem Arnaut, Esteve de Sant Tiberi, Bernat de Roquefort, Esteve de Narbona, Ramon de Carbonier, Ramon de Canhac i Bernat de Fortanier, i els seus servents seglars Garcia d'Aure i Pere el Notari. Els dos primers —Arnaut i Sant Tiberi— eren copresidents del Tribunal de la Inquisició de Tolosa, establert pel papa Gregori IX, i havien estat nomenats directament per la cancelleria pontifícia. Segons les fonts (tant les eclesiàstiques com les civils), els cavallers van matar els inquisidors a cops d'espasa i de destral i van destruir tota la documentació que havien generat. Aquell incident va provocar la reacció del Pontificat, que decidiria venjar aquells assassinats ordint la massacre de Montsegur (1244), que es va saldar amb un gran acte de fe on els croats francesos van cremar vives més de dues-centes persones.

ElNacional.cat
27 de mayo de 927: en las altiplanicies del este de Bosnia, cerca del río Drina, frontera entre el Reino de Croacia y el Primer imperio búlgaro, Tomislav de Croacia derrota a Simeón I de Bulgaria en la batalla de las Altiplanicies Bosnias. #Efemérides