Mor Santa Anna, el president mexicà que va lliurar mig país als nord-americans

Tal dia com avui de l'any 1876, fa 150 anys, a Ciutat de Mèxic, moria Antonio López de Santa Anna y Pérez de Lebron, general de l'exèrcit mexicà i, entre 1833 i 1847, president dels Estats Units Mexicans –quasi de forma ininterrompuda– en set ocasions. Santa Anna havia nascut el 1794 (durant la darrera etapa colonial hispànica) a la ciutat costanera de Veracruz (llavors el port comercial més important del virregnat de Nova Espanya). Era fill d'un comerciant andalús establert a la ciutat (de remot origen familiar català) i d'una propietària criolla, que li va procurar una formació privilegiada. El 1810 (amb setze anys) va ingressar a l'exèrcit colonial i les seves primeres campanyes serien combatent les forces independentistes. Però el 1821, amb la declaració d'independència de Mèxic (Pla d'Iguala) bascularia, lentament, d'una posició espanyolista a independentista. Durant els primers anys d'independència, Santa Anna tindria un paper relativament rellevant, subordinat a Agustín Itúrbide, primer mandatari independent de Mèxic, que es faria coronar emperador com a Agustí I. Poc després, amb la deposició de l'emperador i la proclamació de la República mexicana (1823), Santa Anna es llauraria una treballada escalada que el conduiria a la seva primera presidència de la República (1833). Ho seria, quasi ininterrompudament, durant els catorze anys més decisius en la història de Mèxic. Durant els seus mandats, Santa Anna va conèixer i combatre la colonització anglosaxona i la independència de Texas (1821-1836) i la incorporació d'aquella jove república als Estats Units (1845). I la guerra que enfrontaria Mèxic i Estats Units (1845-1848) i que es va resoldre a favor dels nord-americans. Tot i que a la conclusió del conflicte (1848) Santa Anna ja no era el president de Mèxic, es va considerar que havia estat el gran responsable de la pèrdua de tots els territoris mexicans al nord del Rio Grande i que representaven quasi la meitat del territori mexicà. Per tant, per a la societat mexicana, Santa Anna seria el general i el president que acabaria lliurant la meitat del país als nord-americans.

ElNacional.cat

🗓️ Tal dia com avui, però del 1952
(1952 - 2015) va néixer na Rosa Novell i Clausells (actriu, escenògrafa, directora escènica i directora de teatre).
✍️ FèSäCó

#efemèride
#efemèrides
#taldiacomavui
#RosaNovell
#RosaNovellClausells
#RosaNovelliClausells

#20JUN26|| #efemerides
Los pensamientos de Simón Bolívar se centran en la libertad, la educación y la unidad latinoamericana.
#ceofanb
#ejercito_ve
#CeofanbVzla
20 de junio de 1789.Juramento de la cancha de tenis #efemérides #junio #revoluciónfrancesa #francia

Día de la Bandera: El legado de Manuel Belgrano y el símbolo que define la identidad de una nación

Cada 20 de junio, la Argentina se une en un homenaje unánime a su enseña patria y al cumplirse un nuevo aniversario del paso a la inmortalidad de su creador. La fecha invita a reflexionar sobre la vida de un prócer que lo dio todo por la libertad y la soberanía civil.

#Noticias #Misiones #Efemérides #Politica #Bandera #Manuel #Belgrano

https://misionesconecta.net/noticia/dia-de-la-bandera-el-legado-de-manuel-belgrano-y-el-simbolo-que-define-la-identidad-de-una-nacion

Día de la Bandera: El legado de Manuel Belgrano y el símbolo que define la identidad de una nación

Cada 20 de junio, la Argentina se une en un homenaje unánime a su enseña patria y al cumplirse un nuevo aniversario del paso a la inmortalidad de su creador. La fecha invita a reflexionar sobre la vida de un prócer que lo dio todo por la libertad y la soberanía civil.

Misiones Conecta
20 de junio de 712: Batalla de Raor, un fuerte ejército liderado por Muhammad ibn al-Qasim, marcha hacia Debal donde se une a una flota. La victoria se gana a través de una catapulta. El rey de Sind, Raja Dâhir, es derrotado y asesinado en la batalla. #Efemérides

🗓️ Tal dia com avui, però del 1940 (1940 - 2020) va néixer en Josep Maria Benet i Jornet (escriptor, guionista, dramaturg i un dels principals renovadors del teatre català) anomenat afectuosament Papitu pels seus amics.
✍️ FèSäCó

#efemèride
#efemèrides
#taldiacomavui
#Papitu
#BenetiJornet
#JosepMariaBenetiJornet

¿Qué pasó el 20 de junio? Los hechos que hicieron historia

El 20 de junio reúne revoluciones, coronas, huelgas y pactos que transformaron España y el mundo y todavía explican buena parte del presente.

Don Porqué - El porqué detrás de cada noticia
¿Qué santo se celebra este 20 de junio? Historia y legado

San Silverio protagoniza el santoral del 20 de junio: su vida, el destierro, el martirio y el legado que todavía guarda la Iglesia católica.

Don Porqué - El porqué detrás de cada noticia
L’aliança austriacista li reconeix a Catalunya el dret a decidir

Tal dia com avui de l'any 1705, fa 221 anys, a Gènova (llavors república independent de Gènova) i en el context de la guerra de Successió hispànica (1701-1714/15), que ja es lliurava als camps de batalla europeus, els representants del clandestí, però majoritari, partit austriacista català (format per les classes mercantils i gremials urbanes i la pagesia productora de conreus industrials —com, per exemple, el raïm per a fabricar aiguardent—) signaven un pacte amb els representants del govern anglès i acordaven que Catalunya combatria a la guerra de Successió. Els negociadors plenipotenciaris van ser: pel costat català, Ramon Peguera i Domènec Perera, i pel bàndol anglès, Mitford Crowe. A Gènova s'hi van pactar una sèrie d'acords. El primer: que el partit austriacista català prendria el poder i expulsaria l'aparell de governació borbònic de Catalunya. El segon: que el Principat de Catalunya llevaria un exèrcit de 6.000 homes per a facilitar el desembarcament aliat angloneerlandès. I el tercer: que el nou poder de Catalunya destituiria Felip V com a home principal i nomenaria, en el seu lloc, Carles d'Habsburg. A canvi, Anglaterra —en nom propi i de totes les potències de l'aliança austriacista (Països Baixos, Portugal, Savoia, Àustria-Hongria)— li reconeixia a Catalunya la categoria de subjecte polític; és a dir, la seva capacitat per a decidir com s'articularia nacionalment.

ElNacional.cat