D’altra banda, qui se suposava que feia el paper d’obreres, si la majoria no treballaven?
—S’ha quedat el xalet, l’Audi descapotable i una pensió de manutenció.
—Ja pot agrair als seus pares que l’obligaren a signar un acord prematrimonial.
—El casament va ser un negoci dubtós, però el divorci li ha eixit redó.
—I encara va escampant allà on vulguen escoltar-la que ell és homosexual. De debò? Ara se n’assabenta? 4/5
Es van quedar callades uns segons. Núria va trencar el silenci.
—Viviana ha estat sempre molt despistada.
Les altres se la van mirar. No sabien mai si parlava seriosament i de vegades els pareixia no només un poc rara sinó també ximple o ingènua. 5/5
26. GRAMÀTICA DE LA LLENGUA AKLO 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes 1/10
Teresa va amagar les figuretes i se’n va anar desempallegant tal com havia previst. Quan van buidar la casa per vendre-la, el llibre va anar a parar a mans d’un antiquari, junt amb la col·lecció completa del setmanari catòlic La hormiga de oro i la major part dels mobles. Només va voler quedar-se un parell d’andròmines de valor dubtós, una mica malmeses —el quinquè de porcellana i el tocador amb espill—, perquè se les estimava. 2/10
Havia fullejat el llibre en trobar-lo i a primera vista, pel format menut i la inscripció inicial en llatí, li havia paregut un missal o un devocionari. Algunes il·lustracions, però, li van recordar els fragments d’escriptura ibera que recordava haver vist al Museu Arqueològic Nacional, en el seu viatge de noces a Madrid. Tomàs havia estudiat Filosofia i Lletres a la Complutense i era molt afeccionat a la història. 3/10
També van visitar el Prado, el Retiro, el Teatre Odeón —quin goig assistir a la representació de l’òpera Madame Butterfly, amb la soprano italiana Rosetta Pampanini— i un tablao flamenco. 4/10
Tomàs, sens dubte, hauria conservat el llibret i l’hauria estudiat amb fruïció, però Teresa no va trobar prou al·licients per a passar de les primeres pàgines. 5/10
Va veure que es tractava d’una traducció, impresa al carrer Ferlandina de Barcelona l’any 1899, en un català complicat, prenormatiu, i que els autors originals eren uns jesuïtes portuguesos, entusiasmats amb l’exòtica parla d’una illa de la Melanèsia, on havien estat els primers a predicar la religió vertadera l’any 1788. 6/10
I tanmateix, malgrat el títol i les afirmacions del prefaci, no era només, pròpiament, una gramàtica, sinó un breviari de màgia camuflat. Aquesta va ser la conclusió a què va arribar Blai quan el va comprar, molts anys després, al mateix antiquari del carrer Enmig on el va depositar Teresa. El mateix exemplar, evidentment, amb les mateixes marques d’ús a la coberta. 7/10
Però això, és clar, ell no podia saber-ho, de la mateixa manera que no podia saber que era molt semblant, pràcticament idèntic a l’exemplar de Cisqueta. Un llibre, doncs, que per alguna misteriosa raó solia estar en mans de les dones. Blai dedicaria un fum d’hores a analitzar-ne les ensenyances, els mesos següents, i a practicar conscienciosament les regles sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques que revelava. 8/10
Si va recercar també el ressò que poguera haver tingut en el món acadèmic, degué ser més prompte per costum, una mena de vici adquirit que costava abandonar. Sabia ben bé que per aquesta banda no podia esperar res de bo. No li va fer ni fred ni calor que Joan Ramon Martí, l’ínclit catedràtic de la Universitat de València, haguera defensat que es tractava d’una falsificació literària perpetrada en ple segle XX. 9/10
La seua prolixa argumentació —conduent a provar certs anacronismes conceptuals en la caracterització dels aborígens, a més de clars paral·lelismes amb Argonauts of the Western Pacific, el clàssic de l’antropologia de Bronislaw Malinowski de 1922— només va ser per a ell motiu d’hilaritat i desdeny. 10/10
27. EM PODRÀS PERDONAR? 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Em podràs perdonar? No aconseguisc recordar quan o com ens vam conèixer. 1/8
Era el tercer dia que passava per davant d’ell i s’aturava a mirar-lo de dalt a baix. Avui, fins i tot s’havia alçat les ulleres de sol per veure’l millor. Però fins ara no li havia parlat. Blai estava sorprès, no tant per la pregunta —era evident que aquella nit ella va actuar sota els efectes d’un excés de substàncies— com pel fet que li dirigira la paraula.
—Tu —va intentar explicar-li— em vas besar en la festa de la teua boda… 2/8
Viviana el va interrompre amb un esclafit de riure, alegre i musical, com si ell li haguera contat un acudit hilarant, o haguera dit la ximplesa més gran del món.
—Això ja ho sé —li va replicar—. El que no puc recordar és on ens havíem vist abans.
En moure el cap, el vaivé dels seus cabells rossos —acuradament tintats i ondulats feia una estona— el marejava.
—Jo… no crec que ens coneguérem. 3/8
Ara un vel de decepció va cobrir la seua cara de cutis perfecte i Blai no pogué evitar sentir-se’n culpable.
—Odie els homes que es desentenen d’una com d’un mocador brut. No em puc creure que tu sigues d’aquests. Et vas presentar a la meua boda i ara rondes per ma casa. Una de dos, o m’estàs assetjant o és el destí.
L’endemà li va tornar a parlar.
—Vindràs a fer una ullada a les meues tulipes? 4/8
Blai la va seguir. Més que caminar, exhibia el seu pas i el seu port excel·lents, com si desfilara damunt d’una passarel·la o en un escenari. No coneixia cap altra dona com aquesta. Va entrar a sa casa darrere d’ella i no es va tornar a mencionar cap flor. A la seua cambra, va presenciar atònit com es desbotonava el vestit estampat i el deixava caure a terra. Devia tenir uns estupends trenta i tants o quaranta anys.
—Et llevaràs tu la roba, o prefereixes que et despulle jo? 5/8
La setmana següent, al llit:
—Ma mare m’ha estat ensenyant fotos antigues i ja sé a qui em recordaves. Ets igualet que mon pare quan era jove.
I la següent:
—Saps conduir? Podries acompanyar-me a la inauguració de l’exposició de Wences Rambla.
El mateix dia, al vespre:
—Es pot saber on et penses que vas amb aquesta roba rància? Fes el favor de canviar-te, que ja és hora d’eixir.
I encara: 6/8
—Ets un encant, però no et puc dur enlloc vestit així i amb aquesta olor de productes químics que fas avui.
Al cap d’uns dies, després que ell l’haguera saludada quan parlava amb la seua cosina Maite:
—T’agrairé que no et prengues aquesta mena de confiances davant de la gent. M’han explicat que dorms a la caseta i que tens una serp. Bé, almenys es menjarà les rates. Però preferiria que el veïnat no em relacionara amb tu.
Per acabar: 7/8
—Tot té un principi i un final. Sabràs comportar-te, o m’hauré de queixar a l’administrador? 8/8
28. MARRADES 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Pujarem fins a dalt de tot!
El comboi infantil de Maria Teresa augmentava encara més el nerviosisme de sa mare. Cada vegada que s’havien de separar, Tereseta s’esverava i perdia el control. Fins i tot va arribar a plantejar-se anar a l’excursió com a acompanyant, però les monges no li ho van permetre. Quan va arribar el dia, va obligar Teòfil, el seu marit, a agafar el cotxe i seguir l’autobús cap a Penyagolosa. 1/5
Maria Teresa es va recordar d’aquest episodi quan va veure una pel·lícula en què unes xiquetes d’escola privada, i una de les seues mestres, desapareixien misteriosament caminant per una muntanya i no les trobaven mai més, com si se les haguera endut el dimoni. Aquell dia, tanmateix, els qui es van perdre van ser els seus pares. 2/5
Teòfil es distreia contínuament, perdia de vista l’autobús, i després de Vistabella va seguir per una carretera comarcal fins al canvi de província, en lloc de tirar dret cap a l’ermita de Sant Joan. Una vegada allà, van comprendre que se’ls havia fet tard i Tereseta va reflexionar que potser n’havia fet un gra massa. Van tornar per Llucena i no es van acostar en cap moment al pic. 3/5
Però van parar a dinar en algun lloc, i després de visitar uns parents a l’Alcora van arribar a casa més tard que la xiqueta, que es va haver d’esperar amb una veïna. 4/5
Així contaven sempre l’anècdota, si més no. Però Maria Teresa sospitava que son pare degué fer totes aquelles marrades a propòsit, per no passar la vergonya d’explicar-se amb les monges. Per a ella, l’excursió va ser una experiència fenomenal, la més memorable de tots els anys d’escola. De sobte, es va sorprendre pensant que no n’havia parlat mai amb Antònia, ni havien pujat mai juntes a Penyagolosa, i va deixar anar un sospir, com una iaia. 5/5
29. LA RESSACA 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Malgrat ser diumenge, Maria Teresa s’havia despertat ben d’hora. Antònia encara dormia. D’un temps ençà, els caps de setmana solia repetir-se aquesta pauta. Procurant no fer soroll, va anar al bany i després es va traslladar al saló amb cuina americana. Va alçar les persianes només uns centímetres, per deixar entrar una mica de claror, i es va preparar un cafè. 1/8
Dissabte al vespre havien estat a Benicàssim. Les havien convidades les amigues d’unes amigues. Sopar amb gent que no coneixia, o coneixia poc, li suposava un esforç i una tensió mental que afrontava amb entusiasme i després li passava factura. Gaudia de la conversa intel·ligent, de l’intercanvi de plasenteries i agudeses amables o moderades insídies, de l’escrutini discret i la competència callada o oberta. Però tot plegat l’esgotava. 2/8
Que diferent de la xarrera despreocupada, en la intimitat, i amb que poques persones podia abandonar-se així. Només amb Antònia? Potser amb Hèctor, quan no l’enervava amb la seua actitud submisa i servil envers ella, d’etern enamorat adolescent. Havien transcorregut mil anys des d’aquelles colònies d’estiu, però de vegades pareixia que només foren quinze dies. 3/8
I l’endemà —no era la primera vegada que ho notava— no eren només la lassitud i la cefalea. Tenia el cap tèrbol. Idees o percepcions evidentment familiars se li presentaven amb un aire inquietant de novetat i incertesa, com si sospitara sense cap motiu que les coses no anaven bé i no poguera identificar què era exactament allò que fallava. Aquest neguit es prolongava la resta del dia i li costava tornar a pensar amb la claredat i la precisió normals en ella. 4/8
Ridículament, o no tant, temia que l’abús de l’alcohol —les quatre o cinc copes que necessitava prendre per estar a l’altura de les circumstàncies— haguera anorreat massa sinapsis i els danys foren irreversibles. 5/8
Però no cal, es va dir, que ens posem melodramàtiques. Va prendre un glop de cafè i va començar a llegir les notícies com cada diumenge. A la primera plana, es va fixar en un titular que la va desconcertar: “El president del Tribunal Constitucional Ramón Serrano Suñer renovarà el seu mandat per quatre anys més”. Aquest nom, no era el d’un dels col·laboradors més pròxims del general Francisco Franco? Un advocat falangista que a més a més era parent d’ell? 6/8
Com podia ser que ara fora, des de feia un temps indeterminat, la quarta autoritat de l’estat, només per darrere del president de la república, el del govern i el de les corts? No havia estat jutjat, junt amb altres colpistes, i afusellat? Perquè aquells judicis es van celebrar molts anys abans que s’abolira la pena de mort… O tot això no s’havia esdevingut mai tal com ella creia recordar-ho? 7/8
Maria Teresa se sentia perplexa. Potser es confonia de nom. Altres simpatitzants de Franco van ser indultats i, amb el pas del temps, molts es van reintegrar en la vida política a través d’un nou partit que va renunciar explícitament al feixisme i va assumir les vies democràtiques.
Amb una sensació creixent d’irrealitat, va passar full i es va endinsar en la secció de notícies locals. 8/8
30. EXPLOSIÓ AMB UNA VÍCTIMA MORTAL 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Ahir al vespre, una forta explosió en una urbanització propera al Desert de les Palmes de Castelló va destruir un magatzem i va causar la mort d’un empleat. La policia continua investigant les causes del sinistre, mentre els veïns intenten sobreposar-se al xoc. 1/5
Al voltant de les 21:00 es van escoltar un intens esclafit i a continuació un terrabastall. Alertats per alguns propietaris, la policia local i el cos de bombers es van desplaçar immediatament al lloc dels fets i van localitzar entre les runes el cadàver d’un home d’uns vint a vint-i-cinc anys. Posteriorment va ser identificat com un treballador o extreballador de manteniment de la urbanització. 2/5
Segons testimonis recollits per aquest mitjà, l’interfecte seria un jove que havia tingut cura dels jardins i la piscina comunitaris i que, tot i haver estat acomiadat arran de reiterades queixes per la seua conducta problemàtica, hauria seguit tenint accés a les instal·lacions. De fet, les nostres fonts indiquen que solia pernoctar a la caseta ara assolada, on es guardaven cubells de pintura i productes químics de neteja, a més d’altres materials inflamables. 3/5
Qualsevol tipus de foc, per tant, fins i tot una espurna elèctrica o una cigarreta mal apagada, podria haver provocat la deflagració. Caldrà esperar, tanmateix, les recerques de la policia científica, que ja s’han iniciat. 4/5
UNA ESTRANYA AU
Un dels aspectes del cas que manquen d’explicació, i que resulta particularment intrigant, és l’aparició de les restes socarrimades d’una au de grans dimensions, d’una espècie desconeguda, també entre les escombraries. Un dels veïns entrevistats va declarar que “pareixia un drac de fira” i va expressar dubtes sobre la seua autenticitat.
Esperem poder ampliar aquesta informació al llarg de les pròximes hores. 5/5
31. PAREIXIA QUE S’HAGUERA D’ACABAR EL MÓN 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes 1/10
El telenotícies informava en directe sobre els avalots arreu del país. Desencadenats, però això no es va mencionar, per la difusió d’un rumor propagat amb molt mala bava des de les emissores de ràdio catòliques: que el govern de centre-esquerra planejava abolir el culte a la Mare de Déu i els espectacles taurins. A continuació van repetir les imatges de l’accident del Desert de les Palmes i les estranyes restes animals que s’havien trobat junt al cadàver del jardiner. 2/10
Una calamitat rere l’altra. La típica seqüència d’esdeveniments inconnexos, va reflexionar Irene mentalment, que tendeix a suscitar un estat d’ànim i al capdavall un estat d’opinió: una tècnica de manipulació habitual en els mitjans de comunicació moderns. 3/10
l0fi.net