—Però la tècnica està sobrevalorada, en la literatura igual que en les arts plàstiques. El que marca la diferència és el geni, l’expressió única d’un sentiment veritable. I això no es pot suplir amb destresa, que en el millor dels casos només serveix per a polir les formes.

I a continuació va reblar:

—De Chirico es va malbaratar totalment quan va dominar la perspectiva i el retrat.

—I què em dius de tu? 8/9

Maria Teresa va omplir de nou les tasses amb cafè descafeïnat i va triar un altre disc de jazz. A Love Supreme. Va obrir les finestres. Era una vesprada esplèndida del començament de l’estiu. Saltaven d’un tema a un altre sense abandonar l’examen del quadern.

—Si ma mare haguera sabut escriure millor, hauria estat una poetessa magnífica.

Hèctor va bufar. 7/9

—Segons les seues mestres era un desastre. Això em va contar sempre.

—És evident que ningú va saber veure el seu potencial.

—I no només a l’escola. De ma mare es reia tothom. Excepte mon pare i la iaia.

—La vida és injusta amb els esperits sensibles. 6/9

Li va deixar llegir el quadern de sa mare que havia trobat a l’armari de la seua cambra, dins d’una caixa de costura. Hèctor anava passant fulls absort, aturant-se a cada moment en els versos, infantils però al seu parer inspirats, i en els dibuixos o en aquells peculiars cal·ligrames sense sentit aparent.

—La vena poètica és extraordinària —va opinar—. Encara més tenint en compte les seues mancances educatives. 5/9

Però Elena no podia venir, tenia classes i un munt d’exàmens per corregir. I Antònia tenia guàrdia a l’Hospital Clínic; entre setmana vivia i treballava a València i Hèctor podia gaudir de Maria Teresa per a ell sol. Vivia aquestes ocasions —la intimitat, les confidències— com un privilegi. En tornar van passar per casa de Maria Teresa. Tant se’ls en donaven les murmuracions i les maledicències de la gent.

—Et vull ensenyar una cosa. 4/9

Cisqueta va mantenir l’usdefruit de la propietat quan va faltar Frederica, però després l’havia heretada Tereseta i ara pertanyia a la seua filla. Malgrat les xafarderies i les exageracions de les seues amigues —si és que mereixien aquest nom—, mentre vivia sa mare s’havien limitat a reparar la teulada i assegurar-se que la casa no s’enrunara. Què en faria ella, ara? Necessitava pensar-hi.

—Vindràs amb Elena? 3/9

21. ELS CASOS PERDUTS 🧵

#ElJocMesFascinant #contes #microcontes

Una setmana després de l’enterrament de sa mare, Maria Teresa va demanar a Hèctor que l’acompanyara al mas on Frederica i Cisqueta havien tingut cura de les xiquetes durant la guerra. Ella mateixa havia passat allí alguns estius en circumstàncies molt menys dramàtiques, quan era menuda i els seus pares se n’anaven de viatge. En aquells anys, Cisqueta li deia sempre que era la viva imatge de Tereseta. 1/9