24. L’EMBRUIX 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Tereseta va conèixer el seu futur marit en una boda: una a la qual no havia estat convidada. Ella i la seua cosina Úrsula feien una passejada i van entrar a l’església de la Trinitat només per tafanejar. Durant la cerimònia, es va desmaiar i la van portar a una cambra perquè l’atenguera Teòfil, metge i cosà prim del nuvi. 1/5
—Deu tindre vostè la tensió baixa —li va explicar quan ja s’havia espavilat—. Segur que no serà res, però vinga a veure’m si es nota alguna cosa —i li va donar la seua targeta.
A Tereseta, que un home tan ben plantat i amb un posat tan formal li parlara de vostè, i no com a una xiqueta, la va corprendre.
—Si no vas tu a veure’l —la va advertir Úrsula—, hi aniré jo.
Al final van anar-hi les dues, l’una acompanyant l’altra.
—S’ha tornat a marejar?
—No.
—Ja m’ho pensava. 2/5
La seua famĂlia no va acceptar de bon grat el compromĂs. No tant Serafina, la mare viuda de Teòfil, que simplement va considerar Tereseta massa jove i poca substĂ ncia, sinĂł la germana i el cunyat, que van veure en perill el control de l’herència: els tarongerars, l’alqueria del CaminĂ s i sobretot els paquets d’accions de la Tabacalera i del canal de Suez. Però Serafina va tallar en sec el conat conspiratiu.
—Deixeu-ho estar. L’ha embruixat i no hi ha res a fer. 5/5
25. L’ABELLA REINA 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Del dia de la boda ençà , s’ha cregut que és l’abella reina. Diuen que s’ha gitat fins i tot amb el jardiner. 1/5
D’altra banda, qui se suposava que feia el paper d’obreres, si la majoria no treballaven?
—S’ha quedat el xalet, l’Audi descapotable i una pensió de manutenció.
—Ja pot agrair als seus pares que l’obligaren a signar un acord prematrimonial.
—El casament va ser un negoci dubtós, però el divorci li ha eixit redó.
—I encara va escampant allà on vulguen escoltar-la que ell és homosexual. De debò? Ara se n’assabenta? 4/5
Es van quedar callades uns segons. NĂşria va trencar el silenci.
—Viviana ha estat sempre molt despistada.
Les altres se la van mirar. No sabien mai si parlava seriosament i de vegades els pareixia no només un poc rara sinó també ximple o ingènua. 5/5
26. GRAMÀTICA DE LA LLENGUA AKLO 🧵
27. EM PODRÀS PERDONAR? 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Em podràs perdonar? No aconseguisc recordar quan o com ens vam conèixer. 1/8
Era el tercer dia que passava per davant d’ell i s’aturava a mirar-lo de dalt a baix. Avui, fins i tot s’havia alçat les ulleres de sol per veure’l millor. Però fins ara no li havia parlat. Blai estava sorprès, no tant per la pregunta —era evident que aquella nit ella va actuar sota els efectes d’un excés de substà ncies— com pel fet que li dirigira la paraula.
—Tu —va intentar explicar-li— em vas besar en la festa de la teua boda… 2/8
Viviana el va interrompre amb un esclafit de riure, alegre i musical, com si ell li haguera contat un acudit hilarant, o haguera dit la ximplesa més gran del món.
—Això ja ho sĂ© —li va replicar—. El que no puc recordar Ă©s on ens havĂem vist abans.
En moure el cap, el vaivé dels seus cabells rossos —acuradament tintats i ondulats feia una estona— el marejava.
—Jo… no crec que ens coneguérem. 3/8
Ara un vel de decepció va cobrir la seua cara de cutis perfecte i Blai no pogué evitar sentir-se’n culpable.
—Odie els homes que es desentenen d’una com d’un mocador brut. No em puc creure que tu sigues d’aquests. Et vas presentar a la meua boda i ara rondes per ma casa. Una de dos, o m’estĂ s assetjant o Ă©s el destĂ.
L’endemà li va tornar a parlar.
—Vindràs a fer una ullada a les meues tulipes? 4/8
Blai la va seguir. Més que caminar, exhibia el seu pas i el seu port excel·lents, com si desfilara damunt d’una passarel·la o en un escenari. No coneixia cap altra dona com aquesta. Va entrar a sa casa darrere d’ella i no es va tornar a mencionar cap flor. A la seua cambra, va presenciar atònit com es desbotonava el vestit estampat i el deixava caure a terra. Devia tenir uns estupends trenta i tants o quaranta anys.
—Et llevaràs tu la roba, o prefereixes que et despulle jo? 5/8
La setmana segĂĽent, al llit:
—Ma mare m’ha estat ensenyant fotos antigues i ja sé a qui em recordaves. Ets igualet que mon pare quan era jove.
I la segĂĽent:
—Saps conduir? Podries acompanyar-me a la inauguració de l’exposició de Wences Rambla.
El mateix dia, al vespre:
—Es pot saber on et penses que vas amb aquesta roba rà ncia? Fes el favor de canviar-te, que ja és hora d’eixir.
I encara: 6/8
—Ets un encant, però no et puc dur enlloc vestit aixĂ i amb aquesta olor de productes quĂmics que fas avui.
Al cap d’uns dies, després que ell l’haguera saludada quan parlava amb la seua cosina Maite:
—T’agrairé que no et prengues aquesta mena de confiances davant de la gent. M’han explicat que dorms a la caseta i que tens una serp. Bé, almenys es menjarà les rates. Però preferiria que el veïnat no em relacionara amb tu.
Per acabar: 7/8
28. MARRADES 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Pujarem fins a dalt de tot!
El comboi infantil de Maria Teresa augmentava encara més el nerviosisme de sa mare. Cada vegada que s’havien de separar, Tereseta s’esverava i perdia el control. Fins i tot va arribar a plantejar-se anar a l’excursió com a acompanyant, però les monges no li ho van permetre. Quan va arribar el dia, va obligar Teòfil, el seu marit, a agafar el cotxe i seguir l’autobús cap a Penyagolosa. 1/5
29. LA RESSACA 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Malgrat ser diumenge, Maria Teresa s’havia despertat ben d’hora. Antònia encara dormia. D’un temps ençà , els caps de setmana solia repetir-se aquesta pauta. Procurant no fer soroll, va anar al bany i desprĂ©s es va traslladar al salĂł amb cuina americana. Va alçar les persianes nomĂ©s uns centĂmetres, per deixar entrar una mica de claror, i es va preparar un cafè. 1/8
Maria Teresa se sentia perplexa. Potser es confonia de nom. Altres simpatitzants de Franco van ser indultats i, amb el pas del temps, molts es van reintegrar en la vida polĂtica a travĂ©s d’un nou partit que va renunciar explĂcitament al feixisme i va assumir les vies democrĂ tiques.
Amb una sensaciĂł creixent d’irrealitat, va passar full i es va endinsar en la secciĂł de notĂcies locals. 8/8
30. EXPLOSIÓ AMB UNA VÍCTIMA MORTAL 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Ahir al vespre, una forta explosió en una urbanització propera al Desert de les Palmes de Castelló va destruir un magatzem i va causar la mort d’un empleat. La policia continua investigant les causes del sinistre, mentre els veïns intenten sobreposar-se al xoc. 1/5
UNA ESTRANYA AU
Un dels aspectes del cas que manquen d’explicació, i que resulta particularment intrigant, és l’aparició de les restes socarrimades d’una au de grans dimensions, d’una espècie desconeguda, també entre les escombraries. Un dels veïns entrevistats va declarar que “pareixia un drac de fira” i va expressar dubtes sobre la seua autenticitat.
Esperem poder ampliar aquesta informació al llarg de les pròximes hores. 5/5
31. PAREIXIA QUE S’HAGUERA D’ACABAR EL MÓN 🧵
Irene se sentia més i més confosa. El cel s’acabava d’enfosquir abans d’hora, quasi sense que se n’adonaren. Potser es congriava una tempesta. Fora, relativament lluny encara, prosseguien els crits, les proclames, les veus irades. En entrar a la cafeteria havien cregut que hi estarien segures, a una distà ncia prudent de les protestes, però ara començava a dubtar-ho. La violència s’estenia per moments.
—Pareix que s’haja d’acabar el món —es va lamentar en veu baixa. 9/10
Des de la taula del costat, un home gran les mirava de fit a fit arrufant el nas, com si el molestara la seua presència o les culpara d’alguna cosa. Elles es van estrènyer més fort les mans.
—Doncs que s’acabe d’una puta vegada —va contestar Isabel— i que ens deixen en pau. 10/10
l0fi.net