
Els experts confirmen que els radars de la DGT no sempre salten a la velocitat límit
La Direcció General de Trànsit intensifica cada any els seus dispositius de control en carretera, especialment en períodes d'alta mobilitat com la Setmana Santa. En aquest context, els radars esdevenen protagonistes, tot i que hi ha un aspecte tècnic que no sempre es té en compte: no sancionen automàticament en superar el límit exacte de velocitat. Els experts coincideixen que aquests sistemes apliquen un marge de correcció abans de validar una infracció, una pràctica obligatòria per garantir la fiabilitat de les mesures. Aquest marge implica que la velocitat registrada pel radar no és exactament la que s'utilitza per emetre la multa. S'introdueix una petita tolerància que actua com a ajust tècnic davant de possibles desviacions en la mesura. El destacable en aquest cas és que aquesta diferència, tot i que reduïda, pot marcar el punt en què una conducció passa de ser legal a sancionable. Tipus de radars i com apliquen els marges El sistema de control de velocitat a Espanya combina diferents tipus de radars, cadascun amb característiques específiques. Els radars fixos, ubicats en punts concrets de la xarxa viària, són els més precisos. Quan estan correctament calibrats, treballen amb marges molt ajustats, al voltant del 3%. Tanmateix, després de revisions periòdiques, aquesta tolerància es pot ampliar lleugerament. En carreteres amb límit de fins a 100 km/h, el marge habitual d'aquests dispositius se situa en 5 km/h. Això significa que la sanció no sol activar-se fins a superar aproximadament els 105 km/h. En vies ràpides, com autopistes i autovies amb límit de 120 km/h, l'ajust s'aplica en percentatge, generalment un 5%, cosa que situa l'inici de la multa al voltant dels 126 km/h. D'altra banda, els radars mòbils presenten una major flexibilitat en aquest aspecte. A causa del seu ús en condicions variables, el seu marge d'error és superior. En vies amb límits de fins a 100 km/h, la tolerància sol ser de 7 km/h, mentre que en carreteres de major velocitat s'aplica un 7%. Això retarda lleugerament el llindar sancionador, però no elimina el control efectiu sobre els excessos de velocitat. Control de tram i vigilància aèria Els radars de tram funcionen amb un enfocament diferent, ja que no mesuren la velocitat en un punt concret, sinó la mitjana entre dues ubicacions. Aquest sistema aplica marges més reduïts, generalment de 3 km/h o del 3%, depenent del tipus de via. El seu objectiu és avaluar el comportament sostingut del conductor, cosa que dificulta estratègies com frenar puntualment abans d'un radar fix. En paral·lel, la vigilància aèria amplia l'abast del control. Els helicòpters i altres sistemes similars operen amb criteris que combinen precisió i adaptabilitat. Els seus marges solen situar-se entorn de 5 km/h o un 5%, en funció de les condicions de la via i del tipus de mesurament. Cal destacar que aquests marges no representen una concessió al conductor, sinó una exigència tècnica. Factors com la calibració dels equips, les condicions ambientals o les limitacions pròpies de la tecnologia obliguen a aplicar aquestes correccions per assegurar que les sancions siguin justes i precises. En un escenari de trànsit intens, com el que es registra durant la Setmana Santa, aquests sistemes es tornen especialment rellevants. La combinació de diferents tipus de radars i l'aplicació de marges tècnics reforcen un control que, tot i que no actua exactament en el límit marcat, manté una vigilància constant sobre la velocitat.








