Joan Isanta lidera enguany el triple repte solidari per la recerca de la diabetis
El Joan Isanta afronta un nou triple repte solidari per donar suport a la recerca de la diabetis tipus 1. Enguany, és ell mateix qui lidera la iniciativa, amb l’objectiu de recórrer 50 quilòmetres en bicicleta, 10 corrent i recaptar 3.000 euros. El seu pare, Josep Isanta, en va parlar dilluns al Tu Jugues.
Torna a ser dilluns i des d’Escriptura natural hem rebut un nou repte d’escriptura aquest matí. Avui ens demanen que escrivim sobre el tema següent: “Arrels -d’on em neix l’escriptura”. I ha emergit un personatge guanyador d’un gran premi literari en l’àmbit català, fent un discurs d’agraïment prou curiós. Ja se sap, gairebé el cent per cent dels escriptors són persones estrafolàries. Jutgeu vosaltres mateixes.
https://blog.mastodont.cat/2025/09/15/el-gran-premi-literari/
Torna a ser dilluns i des d’Escriptura natural hem rebut un nou repte d’escriptura aquest matí. Avui ens demanen que escrivim sobre el tema següent: “Arrels -d’on em neix l’escriptura”. I ha emergit un personatge guanyador d’un gran premi literari en l’àmbit català, fent un discurs d’agraïment prou curiós. Ja se sap, gairebé el cent per cent dels escriptors són persones estrafolàries. Jutgeu vosaltres mateixes. EL GRAN PREMI LITERARI Bona nit. Moltes gràcies. Gràcies. Bé, he de començar dient que no havia pensat mai que algú com jo guanyaria un premi com aquest. No és un premi qualsevol, és El Gran Premi de les Lletres Catalanes. És el premi de la catalanor! I vet aquí que, per un atzar del destí, jo l’he guanyat. M’ha agafat a contrapeu, certament. Ara que, per les cares que fan algunes persones de la primera fila, diria que no soc l’única sorpresa. Va, digueu la veritat: us heu equivocat. [Se senten riures estridents fora de la imatge.] És això? Mira, ara les cares de la primera fila són de circumstàncies, oi? Enfoqueu, enfoqueu amb les càmeres la primera fila, si us plau, que és divertit. Deuen estar pensant que forma part d’una performance i que ara m’estiraré una cremallera que comença al clatell i acaba a l’entrecuix i de dins d’aquesta pell, diguem-ne incorrecta, en sortirà un escriptoret consagrat i benpensant. [Fa el gest de buscar amb la mà quelcom al clatell.] Doncs no hi ha cremallera, em sap greu. [Se senten riures a tota la sala.] Jo em vaig presentar al vostre premi amb un pseudònim i l’he guanyat. Podríem dir que us he enganyat com us va enganyar en el seu dia la Caterina Albert o com us van enganyar aquells senyors sota el pseudònim de Carmen Mola. Sorpresa! Però bé, podeu somriure una mica. Com que guanyo molts diners amb el premi, he decidit ser benevolent i no us incomodaré gaire estona més. Només vull explicar com llegeixo jo aquesta situació. Efectivament, catalans i catalanes que esteu seguint aquests premis en directe o en streaming, els vostres ulls no us enganyen: soc negra. Tinc els cabells diferents dels vostres. I, sobretot, tinc molt d’accent! Tinc una prosòdia marcada, una prosòdia que allarga les vocals, una cantarella que mastega les consonants. De vegades em dieu que no m’enteneu i em feu repetir les coses mil vegades, redeu! Visc la vida socialment i cultural des d’un altre lloc, no el visc des d’una de les vostres butaques. Algun dia sé que ho faré. Sí! I n’estic molt contenta per tota la gent que, com jo, vivim en aquest país de tanta llibertat i tanta solidaritat de boqueta, però que continua discriminant a les persones per la seva cultura, pel seu origen o, senzillament, per la seva classe social. El llibre que heu premiat, el llibre que he escrit es titula Arrels i explica la història d’una noia, l’Aina, que sobreviu a l’adolescència gràcies a l’amistat d’una noia senegalesa, l’Aminata, que acaba d’arribar a la seva classe de secundària i amb qui no comparteix cap idioma. D’entrada. Crec que la història és preciosa, mal m’està de dir-ho jo!, i desenvolupa amb molta poesia grans leitmotivs com són l’amistat, la solidaritat i la comunicació humanes. No us faré cap espòiler, espero que el llegiu i que us agradi. Que us entendriu de com dues noies de 14 anys poden trencar tots els esquemes i generar noves complicitats. Però vull que quedi clara una idea. L’Aina és un personatge ficcional. La història real va ser una mica al revés i vaig ser jo qui va sobreviure gràcies a l’Aina. És ella qui em va acollir, qui em va fer companyia, qui em va ajudar amb el català, qui em va presentar amistats, qui em saludava i em deixava seure al seu costat quan jo sentia que era una nosa. L’Aina és qui em va acompanyar a parlar amb profes, qui em va ensenyar el poble i qui em va convidar amb ella a les festes que organitzava l’ajuntament. Ella és qui em va ensenyar les paraules ben parides, qui em va defensar i qui em va protegir fent fora els mites absurds del meu voltant. Sí, va ser l’Aina. [Comença una ovació entre el públic, gairebé tot l’auditori s’aixeca.] Sí, gràcies. El problema és que l’Aina mai va existir. [Silenci.] L’Aina era la meva amiga imaginària. Així que si em pregunteu algun dia, d’on surt la meva escriptura… D’on neix? Us explicaré la meva autèntica història de solitud i de lluita per aconseguir ser una planta tropical amb unes arrels profundament clavades a una nova terra. Gràcies!
Avui publico el 3r repte de literatura d'Escriptura natural. És un microrelat? És poesia? O és funambulisme?
Jo vaig ser funambulista fa molts anys. Però no m'agradava gens aquest nom. Sona massa tècnic i era quelcom més poètic. I dic "quelcom" perquè tampoc no sé si era una feina o una distracció. No ho sé, jo diria que més aviat era poesia i punt. [continua llegint al blog]
Avui publico el 3r repte de literatura d’Escriptura natural. És un microrelat? És poesia? O és funambulisme? Les directrius eren les següents: Jo vaig ser funambulista fa molts anys. Però no m’agradava gens aquest nom. Sona massa tècnic i era quelcom més poètic. I dic “quelcom” perquè tampoc no sé si era una feina o una distracció. No ho sé, jo diria que més aviat era poesia i punt. És d’aquelles coses que s’han d’explicar així, amb moltes paraules senzilles una rere l’altra. Pujava amunt, em posava una roba preciosa i brillant i entrava en contacte amb el fil que em sostenia els peus nus. Un rere l’altre. M’encantava aquella sensació fabulosa de concentració absoluta. La resta del món desapareixia. Les preguntes, també. Ni tan sols hi havia lloc per la por en aquells instants. Em sentia geomètrica. I quan arribava a l’altre costat, tot era igual, amb la diferència que llavors valorava el risc i… uf! en aquell moment sí que tenia por, i l’única cosa que podia pensar era: “per què coi no hi ha una xarxa a sota?” Si hagués fet funambulisme, n’hi hauria hagut una, de xarxa. I si hagués caigut, mira, no m’hauria fet gaire mal. Però com que jo el que feia era poesia, doncs, ves! un dia vaig caure i totes les paraules se’m van estimbar.
Continuo publicant el que tenia pendent de fa dos dies del repte d'Escriptura natural.
–Qui ha sigut?
Els 32 llavis adolescents que té al davant es mantenen estranyament segellats. La professora Nour els manté la mirada. El temps es dilata i cada gest sembla etern dins de l’aula.
La professora abandona la pissarra i seu sobre la taula. Algú empassa saliva. Podria tornar a formular la pregunta però tots l’han sentida. [continua llegint al blog]
REPTE 2 d’Escriptura natural – 9/9/25 EL SILENCI – COM ENS TRANSFORMA TOT ALLÒ QUE NO DIEM –Qui ha sigut? Els 32 llavis adolescents que té al davant es mantenen estranyament segellats. La professora Nour els manté la mirada. El temps es dilata i cada gest sembla etern dins de l’aula. La professora abandona la pissarra i seu sobre la taula. Algú empassa saliva. Podria tornar a formular la pregunta però tots l’han sentida, com indica la seva reacció. Decideix imitar-los: creua els braços. I activa al màxim la paciència. –Profe, no direm res més el que queda de classe? La professora no ho sap. Voldria respondre “Els adults no sempre tenim les maleïdes respostes de tot.” Però és més fàcil fulminar-lo amb la mirada. 32 Algú sospira d’impaciència 31 i dos amiguets-de-l’ànima intercanvien mirades triomfals que fan de mal interpretar. 30, 29 El graciós de la classe escalfa, que surt: –No tots els dies podem dir que hem deixat una profe sense paraules… 28 –Com pots ser tan cínic? 27 –Ui, cínic. Per què cony dius parauletes que no entén ningú? 26 La més cansada de la classe posa els ulls en blanc 25 mentre esclata una nova discussió que requereix tota l’atenció adulta de la sala. La més sigil·losa s’aixeca i sense que la professora Nour pugui adonar-se’n, agafa la clau de l’aula de sobre la taula. Tot passa ràpid: el gran imitador de la classe modula la veu per fer mofa d’alguna professora estrident i li recorda a la més sigil·losa “Si us plau, no us aixequeu sense demanar permís.” 24 Però la més sigil·losa ja ha tancat la porta amb clau per dins. Alguns de la fila del final s’aixequen indignats. Però quan la professora arriba a la més sigil·losa, ella ja ha llençat la clau per la finestra i els ha deixat incomunicats. Davant l’estupefacció col·lectiva, la més sigil·losa torna a seure a la cadira. 23 El més nerviós posa el crit al cel i insulta a la més sigil·losa. Quan els altres del seu voltant intenten calmar-lo, encara crida: –Profe, si està tan boja, per què la deixeu venir a l’insti amb tots els altres? 22 La Nour també està en shock. Fa un moment no sabia què dir i ara no sap què fer. Sona el timbre de final de classe. El que viu més lluny afegeix llenya: –Fantàstic, ara no podrem sortir per culpa d’aquesta idiota. Profe, perdré el bus… 21 –Doncs si tens tanta pressa surt per la finestra. 20 La professora s’acotxa per posar els ulls al nivell de la més sigil·losa i li pregunta per què ha fet allò. –No et pot contestar, profe, està fent vaga de silenci– aclareix la seva amiga. –I per què fa vaga de silenci? Però la més amiga no sap si pot respondre i torna a segellar els llavis. 19 El més educat aixeca la mà i suggereix solucions: escriure un email amb els portàtils, picar a la porta perquè els sentin els conserges, cridar per la finestra o trucar amb els mòbils a secretaria. 18 Els més treballadors ja s’hi estan posant, efectuant totes les opcions a la vegada. 17, 16, 15, 14 Però la més valenta es posa sobre la cadira i sobre tot el guirigall els fa tornar a callar: “I què passa amb el que ha preguntat la professora Nour? Ningú dirà qui ha sigut?” 13 El menys espavilat salta: “Però podeu relaxar-vos tots, ja? Esteu pirats? Tot per una merda de cançoneta, uf!” 12 La més irascible el talla: –Una merda de cançoneta? Tu sap què és aquesta cançó? Saps què significa? No, veritat? Doncs calla la boca, va. 11 Torna la discussió a cada racó de l’aula. El més petit de tots s’arrauleix molt endins, tan endins que oblida que està tancat a la classe amb 31 companys més i una professora. 10 La professora els fa callar a tots amb un gest de la mà. Voldria protegir-los a tots. Els uns dels altres. D’ells mateixos. Del món. –Vosaltres no us n’adoneu, però no esteu bé. El que ha entès millor aquesta frase, és també el que en sap menys de parlar l’idioma. Mira la clau brillant al terra del pati dos pisos més avall i sospira. 9 La més impulsiva contesta a la professora Nour: –Profe, a veure, jo sí que me n’adono. Jo no estic bé i tots aquests tampoc, salta a la vista. I jo m’estic posant claustofòrbica o com es digui. 8 –Tranqui, ara vindrà algú a salvar-nos… –Jo ja he perdut el putu bus. El més malvat es desperta: –És que tot és culpa d’aquesta boja, que ja es podria quedar a casa seva a tallar-se les venes ella sola, però als altres que ens deixi en pau, hòstia! 7 –Tu, no et passis ni un pèl. Et recordaré per què estem en aquesta situació. Estem així perquè algú ha xiulat. El més influenciable defensa el més malvat. Riu estrepitosament i talla a la professora: –Però, profe, a veure, algú xiula i tu ens renyes. Val. Però tot és perquè la boja ha decidit tancar-nos. Aquest és el problema. 6 –No, mireu, la cosa és que aquesta cançó ens ha afectat a moltes persones i la vostra companya ha reaccionat així, com vosaltres ho esteu fent d’una altra manera. El més just increpa a la professora: –Nour, i penses permetre que s’insulti a una companya i es diguin totes aquestes coses d’ella? 5 –Quines coses, xivato? –diu el que té la personalitat més petita. 4 –Uh, que li mola la boja! –la impulsiva, també és la més desubicada. –A veure, és guapa. Si es pentinés… –torna el graciós. –Encara no entenc per què parleu d’ella com si no ens sentís, penya. Segur que t’estàs sentint fatal. –diu la més empàtica. 3 La professora Nour aclareix que posarà les sancions pertinents, però que ells també podrien fer molt per revertir la situació. –Vinga, ara haurem de tornar a sentir un discurset sobre el bullying. Mecaguntot! Ja hauríem d’estar a casa! Quina merda de classe, tio! –crida el més desesperat. 2 –No us penso fer cap discurset. Tot això ja ho sabeu i suposo que també saps que aquest comentari de “quina merda de classe” no ajuda precisament a fer un bon ambient, oi? –Doncs com a mínim dic el que penso, no com els altres, que estan tots callats o dient foteses. La Nour li concedeix una mica de raó i ho torna a intentar: –També podríeu fer el favor de respondre la meva pregunta. Qui ha xiulat aquesta cançó? Qui ha sigut? Els 32 llavis adolescent tornen a segellar-se. Tothom està tan concentrat en el silenci que només un alumne sent la remor que obre la porta: –Mira, profe, ja podem sortir. –diu el més culpable.
Podcast de Lúdica #36 – Repte i dificultat
Analitzem la importància del repte i la dificultat com a elements fonamentals en el disseny d'un videojoc.
Spectrum Senglar: Programar en BASIC mai ha tornat a ser tan divertit… no sé si feia córrer el teu codi o et feia córrer a tu. Atreveix-te a viure una aventura salvatge
https://botiga.4xsample.cat/products/spectrum-senglar
#SpectrumSenglar #SpectrumSinclair #retroinformàtica #anys80 #natura #Catalunya #culturaCatalana #BASIC #senglar #8bits #ordinador #dissenyGràfic #humor #aventura #salvatge #repte #banderaCatalana #jocDeParaules #creativitat #SpectrumExtreme #computer #graphicDesign #humor #adventure #wild #CatalanFlag
Vam dir que si arribàvem als #100subscriptors al canal de @Youtube faria un #repte, així que Pedro... aquest vídeo és per tu.
Després de mesos de feina, per fi puc dir que el dia 3 de febrer es llençarà la meva nova peça: #Endavant! , posant #música a la #poesia de la #JoanaRaspall.
Ha estat, i per molts motius, un #repte i un #descobriment.
Mentrestant, i per obrir boca, aquí teniu la imatge que acompanyarà la cançó.
ha impulsat @notexcusis:
❗ #REPTE | Estem a les portes de les 27.000 persones que donen suport a la campanya #Notexcusis en defensa de la llengua!
💛 Ens ajudeu a arribar-hi abans de les DUES del migdia? Només cal signar a http://Notexcusis.cat!
🏃♀️ Som-hi, que no ens han parit per a dormir!
2021-10-08 10:22:50
Ona Codinenca
Paulalba
Aj. Barcelona (bot no oficial)
Lúdica
4Xsample 
Xavi Bermúdez
Plataforma per la Llengua