#datocurioso

¿Sabían que, aunque la película La Chica Danesa popularizó la historia de Lili Elbe, la primera mujer trans documentada en someterse a una cirugía de afirmación de género completa fue en realidad la alemana Dora Richter? 🏳️‍⚧️

Dora, también conocida como Dörchen, comenzó su proceso de transición médica en 1922 bajo el cuidado del Dr. Magnus Hirschfeld en el Instituto para la Ciencia Sexual en Berlín. A diferencia de Elbe, quien inició sus intervenciones en 1930, Richter se sometió a una orquiectomía temprana y, en 1931, completó la primera vaginoplastia exitosa de la que se tiene registro. Durante años trabajó como parte del personal doméstico del Instituto, un espacio que funcionaba como un refugio de vanguardia para la diversidad de género en la República de Weimar antes del ascenso del régimen nazi. 🏥

El destino de Dora Richter es incierto; se cree que pudo haber fallecido durante el ataque y saqueo del Instituto por parte de las juventudes hitlerianas en mayo de 1933, donde se destruyeron miles de archivos médicos y libros. Por su parte, Lili Elbe, una reconocida pintora danesa, falleció ese mismo año debido a complicaciones tras un intento experimental de trasplante de útero. Ambas mujeres sentaron los precedentes para la cirugía plástica y ginecológica moderna, desafiando las limitaciones de la medicina de su época para vivir de acuerdo con su identidad. ✍️

AltText vía @altbot y @TeLoDescribot

#Historia #DoraRichter #LiliElbe #DerechosHumanos #Alemania #CulturaTrans #lgbtq #trans

No final fiquei com a dúvida: a maquiagem veio junto com os DVDs ou foi minha mãe que já deixou pronta pra eu sair produzida? kkkkk

#sonhos #livroTrans #culturaTrans #famíliaAlémVida #ChappellRoan #maquiagemMisteriosa #tôLoucx

GURL (2020)Quan ens mariflipam de debò

No vos podeu imaginar la quantitat de pel·lícules que he vist aquests dies d’en Matthew Montgomery (i no sé ben bé per què, perquè no és bon actor). Per desembafar, però, he trobat un curt titulat GURL. No sé què passa amb les cintes australianes i, com en aquest cas, neozelandeses que em criden molt l’atenció.

Aquesta obra de només vint minuts està escrita i dirigida per en Mika X., com a homenatge a na Carmen Rupe, una activista trans maori i regent d’un prostíbul, famosa a Nova Zelanda a la dècada dels setanta i que ens conta molt breument, amb màgia i molta purpurina, la darrera nit de feina de na Gurl (Jay Tewake/Mika X.), ja que un client habitual seu li ha promès una nova vida. No acaba bé; ja ens ho sabem això.

GURL és una història senzilla (-1 Vince Vaughns) amb traç gruixat (3 Jim Carreys) i molta fantasia (3 Gilles Adriens), però amb un bon parell de moments excepcionals (2 John Cleeses). Una cinta feta amb més amor i art que mitjans i doblers (2 John Waters), que enlluerna i demana un segon visionat i un llargmetratge (1 David Lynch).

Vos agradarà si no sou pomots, no viviu al Vaticà i no sabeu com es diu el Papa. Deixau-ho anar si heu necessitat un any per descobrir que amor llegit a revés diu Roma, llegiu seguint el text amb el dit, sou fans d’en Broncano i les seves collonades o vos sabeu de memòria la biografia d’en Denzel Washington o el primsiula d’en Tom Cruise.

La trobareu a Dekkoo.

■□□□□ Humor

■■□□□ Masclisme

■■■■□ Queerness

□□□□□ Sexe

■■■□□ Interès

Comparteix

#cultura-trans #curt #drama

https://moixamental.cat/2023/02/27/que-ens-ha-semblat-gurl/