Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar,
què saps de l'ombrívola cleda,
del meu insomni humà?
El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la son -ocell esquiu.
No saps la inquieta palpebra,
ni el el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba i el vent.
Marià Manent
#PoesiaCatalana
#Literatura
#AlTall
Música del #PaísValencià
Al Tall li posà una música
preciosa







