REGIRANT EL REBOST
Darrerament, la manipulació gràfica i la IA estan molt presents en el món de la fotografia. Encara que són eines potents, sovint em pregunte si aquesta “perfecció” digital és gratificant per a l’esperit. És per això que compartisc amb vosaltres l’experiència d’una imatge molt especial , feta amb paciència i respecte pel temps i l’entorn.
A la Cala del Moraig, al Poble Nou de Benitatxell, és un lloc màgic de la Marina Alta. Unes setmanes després d’haver fotografiat la Via Làctia des Zafra, vaig sentir aquella crida de la natura. Acabant l’estiu, amb la tranquil·litat del setembre, vaig abaixar-hi per captar la bellesa d’aquell racó amb el cel com a teló de fons.
La tècnica combina 6 fotografies de llarga exposició per captar la calma del primer pla, tot i que la mar no estava del tot serena, i 25 imatges més per al cel, apilades amb precisió. Aquesta combinació técnica permet representar l´escena tal com la veuria l’ull humà, sense perdre detall ni realisme.
Vaig començar fotografiant el cel —amb paciència i una mica d’inquietud—, esperant fins quasi les tres de la matinada perquè la Via aparegués al forat de la cova que volia immortalitzar planificada gràcies a les App que ara tenim. El meu equip va ser l’Olympus OM-System OM-1 amb un objectiu Leica-Panasonic de 9 mm, una combinació robusta i flexible que em permet capturar la nit amb qualitat.
Les condicions tècniques foren:
Cova i mar: 6 fotos amb obertures variables entre f/1.7 i f/3.2, exposicions entre 1 i 5 minuts, i ISO 1000.
Cel: 25 fotos amb obertura f/2.8 i 0,30 segons d’exposició a ISO 3500.
Després, tota la informació va ser apilada i editada per separat, i unificada per crear aquesta imatge que resumeix una nit sencera d’espera, emoció i dedicació.
Quan veig com la IA pot crear imatges a l’instant, només pense en el valor i la satisfacció personals que aporten les hores passades amb la càmera sota els estels o la cova en aquest cas.
Açò és fotografia de debò.
