Ixen a la llum els dietaris censurats de Ferran Soldevila
Edicions Tres i Quatre publica Dietaris de la República i la guerra, de Ferran Soldevila, un nou volum que recupera els escrits personals d’un dels intel·lectuals més destacats de la Catalunya republicana i que restitueix fragments que havien estat censurats o autocensurats.
📝 Josan Piqueres
#ressenya #memoria #dietari #guerracivil #segonarepública #Catalanisme #novetat
Dietaris de la República i la guerra
Ferran Soldevila
Ferran Soldevila fou un dels intel·lectuals més destacats de la Catalunya republicana. Paral·lelament a la seva activitat pública com a historiador i articulista a la premsa, durant els anys trenta escrigué un dietari personal en el qual consignà tant la seva quotidianitat i intimitat com composicions literàries o reflexions polítiques i intel·lectuals.
La vida somnàmbula
Enric Iborra
Iborra, arreplega escrits fragmentaris sobre el fet literari en alguna intersecció entre el dietari sense datar i l’assaig de divulgació que, tot just per això, es llegeix amb la fluïdesa i l’interès d’una bona novel·la. Una obra d’erudició no petulant que és una cadena d'assaigs sobre el bon llegir —i el bon escriure— i, alhora, una incitació a la lectura assenyada.
#ressenya #novetat #assaig #dietari
https://editorialafers.blogspot.com/2026/03/enric-iborra-el-critic-somnambul.html
Bé, ja ha arribat el gran dia. Demà dia 1 de juliol, i demà passat dia 2, formaré part del professorat que impartirà el curs “Fem un bloc per a la biblioteca escolar”, en el marc de 44a edició de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat. Les altres professores seran l’Encarna Isanda, la Miriam Balboa, la Glòria Durban i la Pau Raga. Ja marxaré aquesta nit mateix: seran dos dies a cavall de […]
https://blog.mastodont.cat/2009/06/30/els-blocs-dels-blogs-curs-a-la-lescola-destiu-rosa-sensat/
Bé, ja ha arribat el gran dia. Demà dia 1 de juliol, i demà passat dia 2, formaré part del professorat que impartirà el curs “Fem un bloc per a la biblioteca escolar“, en el marc de 44a edició de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat. Les altres professores seran l’Encarna Isanda, la Miriam Balboa, la Glòria Durban i la Pau Raga. Ja marxaré aquesta nit mateix: seran dos dies a cavall de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet i les Terres de l’Ebre, convinant obligacions professionals (el curs, la feina al Museu del Montsià) i obligacions familiars. Serà dur i intens, però segur que serà molt enriquidor. L’AP-7 serà la meua segona casa… 🙂 Ja tinc tot preparat: la documentació de l’Escola, a punt; el guió que seguiré durant els dos dies de curs, també… I sobretot, carregat d’il·lusió i de ganes de fer un bon curs i transmetre de la millor manera possible tots els meus coneixements. Confio que anirà tot molt bé, segur. De fet, aquesta mateixa tarda ja hi ha un berenar de presentació per als professors, per a recollir la documentació i les acreditacions i veure l’aula on es farà el curs, però per la feina al Museu no hi podré anar; així que demà hauré de matinar més i estar al Campus Mundet ben aviat. I després de la primera sessió del curs, segurament em quedaré a la conferència d’inauguració de l’Escola, a càrrec del Sr. Philippe Meirieu, pedagog, i amb el títol Caos i diversitat: aprendre a pensar, i que tindrà lloc el dia 1 de juliol, a les 12h, a la Sala de Graus de Magisteri, a l’Edifici Migdia 1, 3r pis, del mateix Campus Mundet. He penjat al meu Slideshare.net el document que em servirà de guió durant els dos dies. És tan sols un petit guió, ja que vull donar al curs una orientació totalment pràctica: haurem de trastejar, tocar, experimentar, equivocar-nos, corregir… M’agradarà que hi doneu un cop d’ull i em doneu la vostra opinió als comentaris.
Com ja sabieu, els passats dies 1 i 2 de juliol vaig participar com a professor en un dels cursos de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat d’enguany, sobre blogs a les biblioteques escolars. La meua intervenció, de només 6 hores en aquests dos dies, es centrava en els aspectes tècnics de la creació de blogs: en com fer i què fer… i posteriorment, les altres sessions del curs van servir per a […]
https://blog.mastodont.cat/2009/07/08/la-meva-escola-destiu/
Com ja sabieu, els passats dies 1 i 2 de juliol vaig participar com a professor en un dels cursos de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat d’enguany, sobre blogs a les biblioteques escolars. La meua intervenció, de només 6 hores en aquests dos dies, es centrava en els aspectes tècnics de la creació de blogs: en com fer i què fer… i posteriorment, les altres sessions del curs van servir per a dotar de continguts i recursos el blog de la biblioteca escolar (de fet, el curs es va allargar fins el dia 7). Van ser un parell de dies intensos, entre les Terres de l’Ebre i Barcelona, així que no vaig poder fer massa fotografies, ni tampoc vaig tenir temps per a escriure al blog. Obligacions familiars… No obstant això, la sensació general que m’emporto d’aquesta experiència és absolutament positiva i enriquidora, un èxit, tant pel que fa a les meues sensacions com a professor com, especialment, pel que vaig poder copsar en l’alumnat. A continuació passo a detallar alguns punts que considero importants: El lloc: el Campus Mundet crec que és un molt bon lloc per a fer l’Escola. Molt ben comunicat amb cotxe i transport públic, i amb lloc suficient per aparcar. Davant mateix d’on es feien els cursos hi havia un gran aparcament. Una delícia. Pel que em van dir, fa temps es feia a l’Escola Industrial. No sé si amb el canvi s’ha millorat; però el que si sé és que el recinte Mundet és suficientment gran i ben equipat per a un esdeveniment d’aquesta magnitud. La organització: un 10. Ja a fora dels edificis Migdia 1 i 2 hi havia grans cartells indicant la celebració de l’Escola. I a les entrades dels mateixos, hi havia indicacions de a on es feien els cursos, organitzats per etapes. També hi havia senyalització sobre les secretaries d’etapa, la secretaria general, etc… Tot això, indispensable per a persones que, com jo, hi assistien per primer cop. El primer dia d’Escola, però, es van formar les inevitables cues per a les acreditacions dels alumnes i la recollida de materials… però vaja, res excepcional, i suposo que habitual en una Escola amb més de 2.000 persones inscrites. Les instal·lacions: els curs es va fer una de les aules d’informàtica de l’edifici Migdia II. Una aula molt ben equipada, amb ordinadors suficients i amb connexió a internet. Tot i això, la distribució dels mateixos respecte a la pantalla i el projector del professor era irregular i en alguns casos, llunyana: això feia que o bé alguns alumnes s’haguessin de girar per a poder veure, o bé que alguns s’haguessin d’aixecar per a poder veure què hi havia a la pantalla. Això fou un problema, i va aixecar algunes queixes dels alumnes. Les altres responsables del curs segur que en van prendre nota i miraran de solucionar-ho per l’any vinent. Serà complicat, però, modificar la distribució d’una aula d’informàtica. Els alumnes: personalment, era el primer cop que donava classe per a una vintena de persones… i a més, professors! Tot un repte, però vistes les cares i la satisfacció de la majoria l’últim dia, el dia 2, penso que van quedar prou satisfets de les dues jornades. Van aconseguir aprendre i jo vaig aconseguir ensenyar. Tot i això, vaig veure que hi havia dos nivells molt distanciats entre ells: uns que ho van agafar tot el vol, que van seguir el curs sense problemes i que fins i tot s’avançaven a les meues explicacions… i un segon grup que tot això els sonava a xinès i no entenien absolutament res del què els estava explicant. Dues velocitats, dues marxes, però difícils de gestionar en només 6 hores. Segur que això passa a tots els cursos, però potser en matèries tecnològiques això es fa més evident. De cara a noves edicions de l’Escola, serà un aspecte a tenir en compte, i potser caldria planificar i adaptar els cursos segons els coneixements previs dels alumnes. Les altres professores: durant els dos dies, vaig comptar amb el suport i la presència de dues professores més del curs, la Pau Raga i la Miriam Balboa, de la Biblioteca de la Rosa Sensat. Des d’aquí tornar-los a donar les gràcies per convidar-me a participar a l’Escola d’Estiu, i especialment per ser-hi durant aquests dos dies. Gràcies a elles, em vaig sentir com a casa, i amb la seua ajuda vam poder tirar cap endavant el curs, i elles van ajudar-me a solucionar dubtes i preguntes dels alumnes que els costava més seguir el temari. Retrobaments: aquest curs també va tenir un petit component sentimental i nostàlgic. Un agradable retrobament amb un antic professor de literatura catalana, de la meua etapa a l’Institut Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, en un ja molt llunyà 1997. Es tracta d’en Josep Francesc Delgado. Bé, no el vaig tenir com a professor (el meu era en Carles Gil, de qui també guardo grans records), però entre ambdós em van ajudar a preparar el relat que vaig presentar al Premi Joan Santamaria de 1998… i que va quedar en 3r lloc!!! Va ser com tancar un cicle i obrir-ne un de nou. Vital i emocionant. Contactes i networking: tot i no disposar de massa temps, vaig tenir l’ocasió de presentar els meus serveis com a professional autònom i deixar un parell de targetes… I espero que un dels contactes fructifiqui i esdevingui real; seria d’allò més interessant, i a més, em faria moltíssima il·lusió.
Bé, ara que ja ha aparegut publicat al web del COBDC, crec que ja ho puc dir: formaré part de la propera Junta de Govern del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquest any és any electoral al Col·legi, i per tant, calia encetar tot el procés electoral; i a més hi ha hagut membres de l’anterior Junta que han decidit no continuar. Així que fa un temps em va […]
https://blog.mastodont.cat/2009/08/04/a-la-nova-junta-del-cobdc/
Bé, ara que ja ha aparegut publicat al web del COBDC, crec que ja ho puc dir: formaré part de la propera Junta de Govern del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquest any és any electoral al Col·legi, i per tant, calia encetar tot el procés electoral; i a més hi ha hagut membres de l’anterior Junta que han decidit no continuar. Així que fa un temps em va trucar l’Eulàlia Espinàs per a preguntar-me si volia acompanyar-los en aquesta aventura col·legial. I no m’ho vaig pensar dos cops, i vaig acceptar… I tant que si!!! I com que no s’ha presentat cap altra candidatura a les eleccions, doncs l’elecció ha estat automàtica, i ja es pot proclamar la nova Junta, en la que hi figuraré com a Vocal. No cal que començar aquesta nova etapa dins l’organització bibliotecària més important del país, és per a mi tot un nou repte, que inicio amb molta il·lusió i excel·lents expectatives. Serà per a mi tot un honor ser-hi present, i ser a més representant de la professió. Des d’aquí, a més, vull donar les gràcies públicament a totes aquelles persones que han pensat en mi per a formar part d’aquest projecte. I a nivell personal i professional, també suposarà assumir nous reptes: ésser capaç de conciliar la meua vida familiar (imprescindible i necessària), amb el meu treball al Col·legi d’Arquitectes, la meva faceta d’autònom al Museu del Montsià (i en teletreball a Scalae.net), i ara aquesta nova il·lusió al COBDC, amb viatges regulars entre setmana a Barcelona, i que iniciaré a partir de l’octubre. Potser en faltaran hores, i potser també el comptador de quilòmetres de cotxe augmentarà espectacularment; la distància des de les Terres de l’Ebre a Barcelona és considerable i massa sovint les comunicacions no són del tot eficients (tot i que caldrà mirar alternatives)… Però estic segur que amb esforç, voluntat i comprensió per part de tothom es podrà tirar endavant. De ganes i força no me’n falten. I estic segur que durant tot aquest temps aprendré moltíssimes coses: especialment, de la gent magnífica que m’acompanyarà en aquest vaixell, professionals d’alçada i amb moltíssima més experiència que un servidor… des de la meua juventut (crec que seré el membre més jove de tots), intentaré aportar el meu granet de sorra, la meua modesta suma a la intel·ligència col·lectiva que ens farà més forts, com a col·legi professional i de retruc, també com a professionals. Algunes idees ja em ronden pel cap…
Avui he fet cap a l’Esmorzar del COBDC a Tarragona, a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat. Erem una desena de persones. I ja que pujava a la capital (de demarcació), he trucat a en Jaume, que m’ha acompanyat durant la primera part de la xerrada… i amb qui camí de la xerrada, hem començat a parlar d’un nou projecte editorial en comú (fins aquí puc parlar), i que hem […]
https://blog.mastodont.cat/2009/10/06/valoracio-de-lesmorzar-del-cobdc-2009-a-tarragona/
Avui he fet cap a l’Esmorzar del COBDC a Tarragona, a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat. Erem una desena de persones. I ja que pujava a la capital (de demarcació), he trucat a en Jaume, que m’ha acompanyat durant la primera part de la xerrada… i amb qui camí de la xerrada, hem començat a parlar d’un nou projecte editorial en comú (fins aquí puc parlar), i que hem d’acabar de fonamentar. A més, he tingut l’ocasió de desvirtualitzar a la Núria Castells, i de retrobar-me amb la Maite Comalat, antiga professora de la Facultat de BiD; m’ha fet il·lusió. No he tingut gaire temps de parlar amb elles, només a l’hora del café, però segur que amb ambdues tindré més ocasió de parlar amb temps i calma… Al matí, he arribat tard, i a migdia, me n’havia d’anar de nou cap a Tortosa, a treballar. Llàstima. Com en cada Esmorzar, l’acte s’ha dividit en dues parts: a la primera, la Maite ha parlar de les línies actuals de treball del Col·legi, així com de les perspectives de futur, fent especial refència a les 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que tindran lloc el proper any. Posteriorment, en Javier Celaya, director de Dosdoce.com, ens ha fet una xerrada sobre la situació actual i el futur possible del llibre electrònic. Al meu twitter podeu veure alguns comentaris que he anat caçant al vol. Només vull afegir tres reflexions finals: Com en tota introducció d’una tecnologia nova, hi ha etapes del procés. En aquesta encara estem a les beceroles, i d’aquí les incerteses i les inseguretats que detecto en tot el col·lectiu. És normal, però a mida que avacem, tot el camí es veurà més clar, senzill i fàcil. Sens dubte. Segur que amb els SGIB passà el mateix. Amb els llibres-e, s’apunta directament a un dels fonaments de la professió, el llibre, sobre el qual ha girat tota la Biblioteconomia com a ciència des de fa segles. Això canviarà en els propers anys… o de fet ja està canviant. Aquest canvi afectarà la nostra línia de flotació, i modificarà formes de treballar molt arrelades. D’aquí que no hi hagi mitjes tintes. Però els llibres-e estan aquí per a quedar-se, i els haurem d’incorporar si o si en la nostra tasca professional diària. Ens hi va la vida… La irrupció dels llibres-e canviarà també l’espai físic de les biblioteques. De cop ens trobarem amb tot de sales buides de llibres… i que caldrà omplir. Això és un tema per a molts articles més, però Celaya ens ha donat alguns exemples de biblioteques que s’han especialitzat, per exemple, en música, i han adaptat les antigues sales de lectura en sales d’assaigs per a grups. Alguna més? Els qui heu assistit, teniu alguna reflexió més a fer? La compartim i conversem?
Després de què el passat 30 de juny m’acomiadessin de la feina, i de passar amb nota la primera quinzena de juliol, en què ens hem casat i hem anat de lluna de mel, des del diumenge 25 de juliol torno a la normalitat, a la rutina del dia dia… amb la lleugera diferència de què ara la meua rutina és la d’una persona sense feina i a l’atur. Un canvi de 360º graus, i que a més té lloc […]
https://blog.mastodont.cat/2010/08/03/dietari-03-08-2010-sentir-se-bibliotecari/
Després de què el passat 30 de juny m’acomiadessin de la feina, i de passar amb nota la primera quinzena de juliol, en què ens hem casat i hem anat de lluna de mel, des del diumenge 25 de juliol torno a la normalitat, a la rutina del dia dia… amb la lleugera diferència de què ara la meua rutina és la d’una persona sense feina i a l’atur. Un canvi de 360º graus, i que a més té lloc en un moment de greu crisi econòmica i, a més, en una zona geogràfica on les expectatives laborals en el meu àmbit són més aviat minses. I si ja és complicat adaptar-se a aquesta nova vida, des de fa uns dies tinc una nova sensació: la de pèrdua d’identit professional, la de sentir-me fora del dia a dia de la BiD. En definitiva, la de no sentir-me bibliotecari… Penso que la pràctica diària de la teva professió t’identifica amb el què ets, amb el què sents i amb el què vius, i la pèrdua d’aquesta professió és un cop negatiu a aquesta autoestima professional que els bibliotecaris tenim tan arrelada.
Al llarg de la meva vida. Memòries de Ferran Soldevila
Edicions 62
1972
541 pàgines
#LlibresNacionalistes #MemòriesDeFerranSoldevila #Edicions62 #Dietari #ElReducteCatalà #PatriaFidesAmor
https://www.instagram.com/p/C6x5WC9theP/?igsh=MThqc203dWFsYnhwdA==
Dietari (05/12/2022) : l'enganyifa dels cotxes elèctrics
https://diari.mastodont.cat/danielgil/dietari-05-12-2022-lenganyifa-dels-cotxes-electrics
Mijei
Daniel Gil
VellaEscola
Daniel Gil