L'òrt de dimenge s'enlusís de l'ora. L'aura fresca del matin es embauma de l'espés, que i prèn a la frescor una escorreguda de sucre, de mel e de fruch. D'una auçada, lo solelh de mai es barrat per las teulas de granits del mas, e son lum redòla, s'estorra, s'estremolís, s'esparnha dins l'aire, coma de mirgalas de rubin e de topaz.
Las tomatas, a la pèl roja de l'amor, son agolopadas dins lors verdas trencadas.

#Occitan #LengaNòstra #Poesia