Lo cant de l'aucèl de lutz dins lo cèl d'estiu

Aquel clar de luna que desborda, a travèrs la ribièira, dins la calçada de nòstra valada, dins la nèga e l'aubeta, a l'escorsa de son aiga sota lo coissinet de las nívols, se plora lo còl dels aucèls de la nuèch. Mas, quand lo solelh s'avena, qu'enfin lo blau, lo vert, lo roge se mesclan, lo cèl s'espandís, se baissa, se plia sus la tèrra e dins aquel blau se levam los aucèls de lutz.

#Occitan #LengaNòstra #Poesia