Diana Alenay

🚨 ressenya amb spòilers 🚨 Hem arribat al final. La pregunta és; plorarem? La resposta, en el meu cas, és sí. Però sense llàgrimes, que estava en públic, i ja pensen que estic boja. No els cal saber fins a quin punt. Un cop més, com en el segon llibre, el narrador és dominat per personatges que eren allà d’ençà del primer llibre, però allunyats del focus que ara els enfoca. He dit ja que m’encanta el format? El conflicte, però, torna a la relació del Joel i el Samuel.

Part 1

#llegir #llibres

Mar 28 at 4:32pmWeb
Show threadDiana Alenay4d ago

I és que, un cop més, els poders del segon els fot en un bon embolic, que arrossega tothom. Fins i tot una mica massa, diria.
El llibre tracta un tema poc explorat. Com funciona quan un home es queda en cinta? Com a dona, Aquest punt ha estat una mica incòmode per a mi. Com a lectora, quan l’embaràs i el nadó han crescut “massa de pressa, degut a la seva genètica mestissa.” Ehem, runencle, ets tu? Perquè quan en una història de romanç + fantasia no deixen els nadons créixer en pau?

Part 2

Show threadDiana Alenay4d ago

Nooo, han de créixer amb pressa. El fet que hagués de ser un part per cessàrea m’ha agradat. Pobre criatura si havia de sortir per forat del darrere...
La inclusió del Néstor, un dimoni hawaiià, i tota la seva trama m’ha encantat. Ell fa de pont entre els protagonistes i l’antagonísta, l’humanitza, i ens fa abaixar la guàrdia. I llavors tot esclata.

Part 3

Show threadDiana Alenay4d ago

Però no gaire fort, perquè l'escriptor domina molt més les ascenes emocionals, que no pas les d’acció. Com passa massa sovint al romantasy, tenim una bona resuecció al canto!

Part 4 i final