Es umans èm animaus racionaus que en moments concrets mos deisham emportar pes nosti impulsi e sentiments. Pensi que es persones èm molt racionaus, senon non auriem pogut artenher tota era tecnologia e auanci que auem aué en dia.
Tanben pensi que i a moments coma quan èm enfadadi o excitadi, que ei mès dificil controlar es nòsti impulsi. Alabetz se pòt vèir era nòsta part mès animau, mès tampoc creigui que sigue ua causa negatiua en situacions puntuals
Ei clar que l’èster uman a era qualitat dera racionalitat. Totun, a viatges decidís non èster-ac, e decantar-se pera via emocionau.
Pensi qu'aguesta irracionalitat ei soent ua decision, mès açò no vò díder que totstemp sigue era opcion incorrècta.
Pensi qu’eth èster uman ei un animau racionau, però es persones non tostemp son logiques pr’amor qu’a viatges hèn causes sense sens. Soent es persones actuen influïdes pes sòns sentiments positius o negatius. Eth limit pòt èster es sòns interèssi personaus.
Abans de hèr ua causa cau pensar racionaument tà preveir es conseqüéncies des nòstes accions. Considèri que cau avalorar era nòsta actuacion e guidar-mos tostemps pera logica e eth pensament racionau.