Han mort dues persones pel fred d'aquests dies, i és un assassinat col·lectiu perpetrat per la totalitat de la "societat democràtica". Són, per la fragilitat de la seva situació, les primeres víctimes d'un sistema polític al qui no li saben greu ni morts ni patiment, perquè és un sistema d'extracció i concentració de riquesa i les persones o serveixen a aquest fi o som noses.
Fent uns números, segons la Fundació Arrels hi ha (a Barcelona), 1384 persones dormint al carrer [1]. Així que la següent pregunta que m'he fet és "Quants diners li costaria a l'ajuntament donar aixopluc a aquestes persones?"
Per tenir alguna referència he agafat la despesa mitjana dels estimadíssims turistes de congressos, que sembla és de 190€/dia [2]. És una quantitat enorme que em sembla que inclou despeses a les que no caldria fer front, però en comptes de festes potser hi podem incloure coses com suport psicològic (raquític en el sistema públic), tractaments de desintoxicació i formacions diverses. En tot cas són números en "mode difícil".
Amb aquests números surt un capítol de 96M€ anuals. És gairebé el pes del capítol de "Promoció econòmica i ocupació" dels pressupostos de l'ajuntament pel 2024 [3]; és possible renunciar a la promoció econòmica per ajudar a les persones més desafavorides? És ètic no fer-ho? Entenc que els pressupostos no són així de lineals. Amagats sota els altres capítols hi ha despeses frívoles, promoció i portes giratòries que podrien ajustar-se per contribuir als números, i alguna despesa per promoció hi haurà que sigui útil i no el pagament de xantatges encoberts a poders econòmics que si no "marxaran de la ciutat".
Però volia tornar a que defensar l'actual sistema democràtic és en realitat enganyar-nos pensant que fem "el millor que podem". A Barcelona han governat les esquerres i ara, les dretes. Ídem a la Generalitat. Totes aquestes administracions tenien la possibilitat de millorar i salvar la vida de persones, i no ho han fet. Sembla que a l'altre costat de la balança hi ha no pertorbar interessos econòmics, "dotar d'estabilitat" a l'#economia... Eufemismes. I ja ni vull entrar a comparar les despeses d'adquirir míssils i demès.
Els números que plantejo aquí són fets dins de les eines mateixes que té la actual organització política, per demostrar que podria fer-hi front sense més. No és per a res el model de societat que voldria, i de fet és molt poc probable que la administració faci mai dispendis com aquests perquè el seu paper és, precisament, que això no passi. Defensar el #capitalisme i que res canvii.
[1]: https://www.arrelsfundacio.org/



