Ahir al vespre vaig anar a una xerrada molt interessant a l'#Ateneu (el del Palomar), sobre la #CiènciaFicció.
Es va fer molt curta, i ja van dir que bé, no era un taller si no una pinzellada dins els actes de l'aniversari de l'ateneu, però acabar demanant MÉS, perquè no hi cap tot en una estona.
Van fer una introducció sobre el gènere, sobre com van ser forces autores les que l'inicien (si, des de Shelley amb Frankenstein), però que o bé eren obligades a firmar amb el nom del marit per publicar o bé simplement eren relegades a "novel·la femenina", sense especificar més.
De la invisibilització es va passar al menyspreu, a "és un estil menor, per dones i/o canalla".
Vam debatre com al bloc soviètic això es va revertir en certa mesura abans: mentre a occident la ciència ficció encara era un estil menor, a la URSS va passar a ser ben considerada molt abans, amb categoria d'estil intel·lectual. Es clar, sempre que seguís els designis del partit.
Amb el temps les forces hegemòniques van fer l'abraçada de l'ós que acostumen: per una banda hi havia capital a extreure, per l'altre això de fer imaginaris era perillós, així que es va incorporar ja com a gènere de "ple dret".
Vam repassar autoris de les perifèries per fugir una mica dels senyors famosos, i vam acabar el taller amb una lectura interpretada del relat "Els qui se’n van d’Omelas" d'Ursula K. Le Guin, amb una mica de debat.
#cificat #cifi #anarquisme #LeGuin