Festa Regularizacion Ya

Ateneu del Raval, dissabte, 21 de març, a les 12:00 CET

📢 El sábado 21 de marzo celebremos la victoria colectiva de la Regularización Extraordinaria.

En este Día Internacional contra el Racismo, nos encontramos para recordar que la lucha migrante antirracista es el único camino, pero también para seguir organizadas. ✊🏽

➡️ LA GRILLA:

* 13h | Presentación #RegularizaciónYA: ¿Cómo seguimos? (@regularizacionya)

* 14h | Salsachoque con Ervin Peña 🕺🏾

* 15h | Twerking con Ana Chinchilla (@twerkyourlife_bcn) 🔥

* 16h | La Ruka (@larukaoficial) 🎤

* 17h | Masta Quba (@mastaquba) 🎶

* 18h | La Niña Mai (@laninamai) ✨

Durante toda la jornada:

📝 Asesoramiento legal a cargo de @regularizacionya y Red Jurídica Antirracista

📸 Exposición fotográfica de Pedro Mata (@fotomovimiento)

👕 Mercadillo con nuevas camisetas de @regularizacionya

➡️ Comida y barra

📍 Ateneu del Raval (C/ Reina Amalia, 3, BCN)

🕕 12 a 19h

🎟️ Entrada sugerida: 5€ - 10€ (tu aportación ayuda a crear una caja de resistencia para trámites de la Regularización).

Te esperamos

#RegularizacionYa #DíaContraelRacismo

https://bcn.convoca.la/event/festa-regularizacion-ya

ENCUENTRO TRANSFEMINISTA ANTIRRACISTA EN MEMORIA DE LAS 56 NIN‌AS DE GUATEMALA

Rambla del Raval, diumenge, 8 de març, a les 17:00 CET

*ENCUENTRO TRANSFEMINISTA ANTIRRACISTA EN MEMORIA DE LAS 56 NIN‌AS DE GUATEMALA*
Por un 8M organizadas: colectivas, migras, internacionalistas
y disidencias‼️

🌻Este domingo 8M nos volvemos a reunir por las 56 niñas de Guatemala y por la visibilización de como las violencias fruto del colonialismo y del expolio en Centroamérica, el Sur global y otros territorios, impactan de forma estructural en las niñeces.

Convocamos a *ocupar las calles y la estatua de Colo‌n para hacer memoria y exigir justicia y reparación*

Les invitamos a participar en una accio‌n-ritual en la que preguntarnos juntes:

*¿Cómo defendemos con urgencia las vidas y los sueños de las niñeces?*
¿Qué pasa con los sueños de las 56?
¿Pueden ser los sueños colectivos semillas de utopía, de rebelión y de vida?
--------‐---------------
"NO ERAN CALLADITAS Y ESO NO LES GUSTÓ, DEFENDIERON SUS DERECHOS Y EL ESTADO LAS MATÓ".

"LAS NIN‌AS NO SE TOCAN, NO SE VIOLAN, NO SE QUEMAN Y NO SE MATAN".

"NO FUE EL FUEGO, FUE EL ESTADO".
--------‐---------------
🕔 17:00 h nos encontramos en el Gato (Rambla del Raval).
🕠 17:30 h en Colón: performance, ceremonia y manifiestos.
--------‐---------------
🖋Cartel y arte de @ cor.sendra
📲 Invita y comparte!  @ porlas56deguate.bcn

https://bcn.convoca.la/event/encuentro-transfeminista-antirracista-en-memoria-de-las-56-ninas-de-guatemala-1

Serraller El Raval 24 Hores
Si necessites un serraller El Raval a qualsevol hora, estem preparats per oferir-te solucions ràpides i eficients. Sigui una urgència o una tasca planificada, ens desplacem immediatament per realitzar obertura de portes, canvi de panys i obertura de caixes fortes amb tècniques avançades i sense danys.

#SerrallerRaval #SerrallersRaval #ManyàRaval #Raval #Barcelona #BCN #Catalunya #Manyà #Espanya #Spain #BarcelonaCit

https://locksmithunit.cat/serraller-el-raval/

Colectivo de solidaridad con Líbano

Nūn café cultural, diumenge, 8 de març, a les 15:00 CET

Os invitamos a un encuentro en el Café Cultural Nūn (Barcelona) el domingo 8 de marzo a las 15:00.

Proyectaremos cortometrajes de nuestras tierras, compartiremos juntos el iftar y recogeremos donaciones para apoyar a nuestras familias desplazadas en el Líbano.

Será una oportunidad para encontrarnos, conocernos y compartir un momento de solidaridad en estos tiempos difíciles. ¡Nos encantará contar con vuestra presencia!

ندعوكن/م للقاء في مقهى نون الثقافي، برشلونا الأحد ٨ آذار، الساعة ٣.

سوف نعرض افلام قصيرة من بلاد الشام، نتناول الإفطار معاً ونجمع تبرعات لدعم أهلينا النازحين في لبنان. يسعدنا لقائكن/م لنتعرف و نتضامن في هذه الأوقات الصعبة.

https://bcn.convoca.la/event/colectivo-de-solidaridad-con-libano

Presentació del llibre: La moguda juvenil a la Prosperitat [1980-2000]

Associació Cultural el Raval - El Lokal, divendres, 13 de març, a les 19:00 CET

La moguda juvenil a la Prosperitat. 1980-2000, escrit pel periodista i veí del barri Roger Costa Puyal.

Aquest treball és el resultat d’un exercici de memòria col·lectiva cuinat a foc lent durant tres anys, a través el buidatge de diversa documentació del barri i una quinzena d’entrevistes a un bon grapat de les protagonistes d’aquesta història.

El llibre recull les ‘mogudes’ impulsades per una generació de joves que, a través de la cultura de base, l’autoorganització i l’associacionisme van fer un munt de coses, i les van fer a la seva manera.

Aplegades a espais com el Casal de Joves o el Canasto Volador i expressant-se a través de la música, els fanzins, les ràdios i teles lliures, les joves van fer ressonar la seva veu més enllà dels límits de la Prospe i de Barcelona. Un llegat que ha quedat en les generacions posteriors.

https://bcn.convoca.la/event/presentacio-del-llibre-la-moguda-juvenil-a-la-prosperitat-1980-2000

Inauguració de l'Arravalera

L'Arravalera, dissabte, 28 de febrer, a les 12:00 CET

🔥 DISSABTE D’ARRAVALERA

T1E1 — 28/02 · 12–18h 📍 Carrer de la Lluna 20 El Raval · Barcelona

Agenda-ho!

Fem barri des dels marges

Activitats

12H – Vermut i trobada.

Inauguració de la intervenció de la Silustra a l’aparador.

Estampa de tote bags i samarretes per la Silustra.

Activació pel públic de la peça relacional comunitària “Pensant L’Arravalera”.

12.30H – Presentació. REMA i L’Arravalera

12.50H – Intervenció musical. Luana Monteiro

13H – Xerrada. El cinisme de l’incivisme d’endreçar-nos. Marta Valldaura (Espai de Drets – Metzineres) i Janet Mérida (Putas Indignadas)

13.45H – Intervenció musical. María Lech

14.00H – Showcase. MDMAR

14.30H – Paella i projeccions de curts d’animació.

DROGUES, ANIMACIÓ I AUTOREPRESENTACIÓ

Curious Alice, Dave Dixon, 1968, EEUU Caninabis, Kaj Pindal, 1979, Canadá Ryan, Chris Landreth, 2004, Canadá Birdboy, Alberto Vázquez, Pedro Rivero, 2011, España Miserable miracle, Ryo Orikasa, 2023, Japón

15.30H – Xerrada. Psiquiatr(i)es Psicodèliques. Joan Obiols – Tre Borràs – Mery Peña

Projecció “Vanishing Flora”. Kostia.

16.30H – Actuació. Vidda Priego

17H – Xerrada. Hackejant el prohibicionisme. Doctor X i Aura Roig

———

Durant tot el dia hi haurà diverses activitats i propostes, acompanyades de vermut, menjar i la nostra cervesa Arravalera.

Tot això per engrescar-vos en la cocreació d’un nou espai al barri que construeix seguretat amb solidaritat, que respon a la criminalització i l’estigma amb convivència i creativitat. I que hem fet dels arravals, les nostres pistes de ball.

Us hi esperem!

https://bcn.convoca.la/event/inauguracio-de-larravalera

#AlertaDesnonament
DILLUNS 23 DE FEBRER #RAVAL Lloc: C/de l’Est, 7 8h30 <M> Drassanes
Desnona: Winhatri SL
L’Amina, els seus pares i els seus germans menors d’edat viuen al barri desde 2012, quan van fugir de la guerra de Síria. https://ellokal.org/desnonament-al-raval/
Desnonament al Raval

El proper dilluns 23 de febrer volen desnonar l’Amina i la seva família, os convoquem a totes per defensar casa seva🫵C/de l’Est, 7💥Força sindicat!

El Lokal

 𝑬𝒏𝒓𝒊𝒒𝒖𝒆𝒕𝒂 𝑴𝒂𝒓𝒕𝒊́: 𝒆𝒏𝒕𝒓𝒆 𝒆𝒍 𝒎𝒊𝒕𝒐 𝒚 𝒍𝒂 𝒔𝒐𝒎𝒃𝒓𝒂  

En la Barcelona de 1912, ciudad de modernismo, fábricas humeantes y luz eléctrica, estalló uno de los casos más turbios de la crónica negra española: el de Enriqueta Martí, conocida por la prensa como “la Vampira de Barcelona”.

Había nacido en 1868 en Sant Feliu de Llobregat, en un entorno humilde.
Llegó joven a Barcelona y trabajó como sirvienta.
Con el tiempo se movió en ambientes marginales, ejerciendo la prostitución y practicando curanderismo, algo relativamente común en los barrios pobres donde la medicina oficial era inaccesible para muchos.

El caso estalló tras la desaparición de la niña Teresita Guitart en febrero de 1912.
La investigación llevó a un piso de la calle Ponent (actual Joaquín Costa), en el Raval.
Allí fue detenida Enriqueta Martí.
La menor apareció viva, desnutrida, con el cabello cortado y vestida con ropas pobres para dificultar su identificación.
Ese detalle es importante: la niña no estaba muerta.

Durante el registro policial se encontraron frascos con ungüentos, restos óseos y objetos que la prensa describió como macabros.
Algunos informes hablaban de huesos y grasa que supuestamente utilizaba para elaborar remedios caseros.
Sin embargo, muchas de esas afirmaciones proceden más del sensacionalismo periodístico que de pruebas forenses concluyentes.
La Barcelona de la época, sacudida por tensiones sociales, estaba lista para creer en una figura monstruosa.

Enriqueta también fue acusada de secuestro y explotación de menores.
Investigaciones posteriores han planteado la hipótesis de que pudo actuar como intermediaria en redes de prostitución infantil que involucraban a clientes acomodados.
Esta línea nunca llegó a esclarecerse judicialmente, y ahí empieza la zona gris del caso.

Estuvo casada con Joan Pujaló, aunque el matrimonio terminó mal.
Se ha mencionado la posible muerte de un hijo propio, pero los datos son fragmentarios.
Vivía con una niña llamada Angelita, a la que presentaba como hija, y que resultó no serlo.

Uno de los pilares del mito es su supuesta “doble vida”: mendiga de día, dama elegante de noche.
La prensa de 1912 difundió que frecuentaba el Gran Teatre del Liceu y fiestas de la alta burguesía vestida con sedas y joyas, donde contactaría con clientes ricos para vender “pócimas de juventud” o servicios inconfesables.
Sin embargo, los informes policiales y las crónicas de periodistas que visitaron su casa —como un corresponsal de ABC— describen un entorno de miseria extrema.
Su vivienda en la calle Ponent era calificada como repulsiva, llena de trapos sucios y hedor.
Resulta difícil sostener que pudiera transformarse en dama distinguida sin que nadie en su entorno lo advirtiera.

La mendicidad, en cambio, sí está documentada.
Utilizaba a los niños que retenía para pedir limosna en iglesias, lo que le servía como sustento y como cobertura.
Historiadores actuales sugieren que la imagen de la “dama de noche” pudo construirse para explicar la presencia de nombres de la élite en sus agendas: era más aceptable pensar que ella se infiltraba en salones respetables que admitir que hombres acomodados acudían voluntariamente a los bajos fondos del Raval.

El juicio nunca llegó a celebrarse.
Enriqueta Martí murió en 1913 en la Prisión de Reina Amalia.
La versión oficial habló de enfermedad, probablemente cáncer.
Circularon rumores de agresión o envenenamiento, pero no existen pruebas sólidas que lo confirmen.
Su muerte cerró el proceso y dejó abiertas muchas preguntas.

Con el tiempo, el relato de la “vampira” creció.
La prensa de la época, en plena cultura del sensacionalismo, convirtió el caso en una historia de brujería, sacrificios y pócimas con grasa humana.
La revisión histórica moderna ha tendido a matizar esa imagen, cuestionando la magnitud real de los crímenes atribuidos y señalando posibles intereses en magnificar la figura de un monstruo individual para evitar investigar redes más amplias.

Lo que sí sabemos es esto: hubo una niña desaparecida y hallada con vida, hubo una mujer detenida y murió antes de declarar ante un tribunal.
El resto se mueve entre documentos incompletos, prensa amarilla y memoria popular.

Enriqueta Martí sigue siendo un espejo incómodo de la Barcelona de principios del siglo XX.
No tanto por el mito de la vampira, sino por lo que revela sobre pobreza, explotación y la facilidad con la que una ciudad puede construir un monstruo cuando necesita cerrar un escándalo. 🌙

▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣▣

#enriquetamarti #vampiradebarcelona #barcelona1912 #cronicanegra #historiaespañola #raval #modernismo #misteriosdelahistoria #memoriahistorica

Cinefòrum: Feminismes indígenes. Curtmetratges + debat

Ateneu del Raval, dijous, 5 de març, a les 19:00 CET

Sessió de curtmetratges sobre feminismes indígenes amb debat posterior amb les periodistes indígenes Quimy de León i Juana García.

T'esperem al cinefòrum sobre feminismes indígenes. Hi haurà una sessió de curtmetratges i un debat posterior amb les periodistes indígenes Quimy de León (Guatemala) i Juana García (Mèxic).

Projectarem:

Bucan Tu Rachhidu' (Abandona lo que te da miedo)

28min | Mèxic | Luna Marán, YI hagamos lumbre

Des del futur comunal, una dona recorda les paraules de les seves ancestres, dones guerreres que es van reunir per deixar gravades les seves paraules sobre el servei comunitari. Al mateix temps, es qüestiona el seu propi futur: Deixarem algun dia de lluitar? A algú li importa el que diem?

Afluências

13min | Brasil | Iasmin Soares

Afluências és una pel·lícula que parla sobre l’afectivitat i la sexualitat de les dones indígenes. A través dels testimonis de les entrevistades, la pel·lícula mostra com el poder colonial va afectar la manera d’estimar i rebre amor d’aquestes dones.

Extractivisme, cossos i territoris

18min | Colòmbia, Guatemala | CooperAcció

Aquest curt reflexiona sobre l’impacte en els cossos de les dones i la vulneració de Drets Humans per part de les transnacionals que operen al Sud global, i els processos de lluita i de resistència de les comunitats. A través d’aquest curt es vol contribuir a l’impuls de l’aprovació de la llei i la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que serveixi per avaluar l’impacte exterior de les empreses transnacionals amb seu a Catalunya i/o que tenen inversions i activitats a Catalunya.

Link per inscripcions: https://www.eventbrite.es/e/cineforum-feminismes-indigenes-curtmetratges-debat-tickets-1983272020000

⚠️ Nota de l'equip de convoca-la: Des de convoca-la bcn no recomanem deixar registrades les teves dades personals reals a cap formulari d'inscripció que et vinculi amb activitat política a cap base de dades propietat de cap empresa. Tot i això, si et veus en la situació de tenir que emplenar un formulari pots fer servir un àlies de correu i un nom no tan real. ⚠️

https://bcn.convoca.la/event/cineforum-feminismes-indigenes-curtmetratges-debat