📚 FELIÇ DIA DEL LLIBRE 📚🌹

Les que esteu per #Barcelona, passeu a saludar-nos a les nostres parades de Gràcia, Sant Antoni o a Les Rambles!

I recordeu: #SantJordi és una festa popular i diversa. Perquè hi participem llibreries i editorials, però també casals, col·lectius, ateneus i altres entitats. Lluitem per un #SantJordiPopular, a Barcelona i a tot arreu!

I no oblideu tampoc comprar a les vostres llibreries alternatives de confiança, demà i sempre 🔥

😡 Bé, doncs ja hem passat l'experiència d'aquest Sant Jordi gremial i podem fer-ne una valoració primerenca. En resum: un desastre previsible.

No acostumem a fer això, però començarem parlant de nosaltres. Virus porta des dels seus inicis a principis dels anys noranta posant paradeta a les rambles. Som orgullosament ravalenques i havíem conquerit una ubicació més o menys estable. En certa manera, projectes culturals com el nostre gaudien d'un dret consuetudinari a l'ús d'aquell espai. En paral·lel, d'aleshores ençà, hem resistit al costat de les nostres veïnes als atacs constants al teixit social, els intents de gentrificació salvatge i la criminalització de les veus dissidents. En aquests trenta anys, Barcelona anava esdevenint una ciutat completament servil al sector turístic i els nostres carrers i festivitats populars es convertien en escenaris impostats i aparadors destinats al consum aferrissat.

La nostra experiència acumulada, sent part i acompanyant els moviments socials del nostre barri i la nostra ciutat i connectant col·lectius diversos d'arreu del territori, ens permet assegurar que el Sant Jordi gremial no és sinó la conseqüència lògica d'aquestes dinàmiques de mercat que ens afecten a totes. És precisament per això que li donem tanta importància i vam impulsar la campanya per un Sant Jordi popular, junt amb les companyes de Descontrol, ContraEscritura, Orciny i Acció Perifèrica.
📲 https://santjordipopular.wordpress.com/2024/03/11/volem-un-sant-jordi-popular-no-un-recinte-firal-neoliberal/

Ho vulguin o no els diferents agents de la Cambra del Llibre, en siguin conscients o no, col·laborant en l'externalització de la gestió municipal i contribuint a firalitzar el Sant Jordi participen d'un procés neoliberal que guia les polítiques econòmiques d'aquesta ciutat explorant sempre noves vies d'explotació pel benefici privat.

Però tornem a l'experiència del 23 d’abril. Per primera vegada en més de tres dècades, Virus vam haver de pagar per mantenir la nostra paradeta al nostre barri. Si els temps haguessin estat uns altres i la feina d'aquestes dates no consumís tota la nostra energia, potser haguérem pogut organitzar una acció de resistència, però no va ser el cas. Així que sí, érem a les rambles, però en una ubicació diferent, allà on les passejants ja arriben esgotades o no hi arriben. Com sempre, la nostra comunitat ens busca i ens troba, ve a visitar-nos i donar-nos suport, compartim unes rialles, unes malediccions i alguna cosa de menjar o beure. Ho passem bé.

Però, què passa amb aquelles lectores casuals, que vaguen per les paradetes obertes a la sorpresa i el descobriment? Doncs que enguany han trobat un paisatge menys interessant. La cultura crítica ha estat menys visible. Propostes com la nostra, que volen remoure consciències i transformar la realitat, queden arraconades si no lluitem per defensar-les.

En definitiva, potser el més insultant és que hem pagat perquè un sector privilegiat posi tanques al voltant de la seva zona exclusiva, contracti seguretat privada i decideixi al seu gust sobre els nostres carrers. I això, no ve de nou, només adopta noves tàctiques més adients als temps que vivim, però ens recorda les paraules del nostre amic Chris Ealham parlant de les preocupacions de la burgesia barcelonina de principis de segle XX: «Que la segregació de classes per zones va ser sempre una tendència, més que no pas un procés de segmentació urbana hermètica, es pot veure en la presència de minories significatives de proletaris en algunes zones burgeses. El procés general cap a la segregació urbana era tanmateix irreversible: capitalistes i proletaris es concentraven cada vegada més en barris diferents i l'espai de la ciutat es va anar dividint gradualment.» (Chris Ealham, La lluita per Barcelona, p. 50-51)

Dit això, la nostra lluita no acaba aquí. Continuarem treballant plegades per un #SantJordiPopular i per una cultura radical transformadora tot l'any. Estigueu atentes, perquè aviat us convocarem a un debat col·lectiu.