Anar més enllà de la víctima i l’agressor: l’acció (o omissió) pública, ignorada en la cobertura de la violència masclista
Alba Mareca
Explorar les responsabilitats de les administracions públiques i posar-les sobre la taula en la cobertura informativa és excepcional als mitjans a l’hora d’abordar les agressions masclistes i els feminicidis
Cada feminicidi posa en evidència un sistema que perpetua les desigualtats de gènere. Tanmateix, després d’un assassinat o agressió masclista que arriba a ser noticiable, els mitjans de comunicació solen centrar les informacions en la víctima i l’agressor. Més enllà de la relació de desigualtat entre tots dos, hi ha agents públics amb un paper important en el que ha passat. Administracions locals, autonòmiques i estatals són les encarregades d’oferir una resposta adequada a les dones en situació de violència i de garantir-ne la protecció, així com de prevenir que altres dones passin pel mateix.
Com ha teoritzat àmpliament l’antropòloga mexicana Marcela Lagarde, el mateix concepte de feminicidi té implicacions polítiques. Lagarde considera que els assassinats masclistes són crims que poden evitar-se; una tasca que correspon, precisament, a les administracions. Si aquest enfocament es trasllada als mitjans de comunicació —que utilitzen aquest terme cada vegada amb més freqüència en els darrers anys—, resulta imprescindible fiscalitzar totes aquelles parts implicades en les agressions masclistes, més enllà de posar el focus únicament en l’assassí.
Aquesta no sol ser la perspectiva que adopten les informacions i, en general, la responsabilitat de les administracions queda diluïda entre els múltiples detalls sobre com van ocórrer els fets. Si les dones havien denunciat la seva situació o no per la via judicial sol ser l’únic element relacionat amb l’actuació pública que es té en compte i que, a la pràctica, és llegit com a exigible: si la dona havia denunciat, mereixia protecció. Si no, l’Administració no hi ha pogut fer res. Un missatge reduccionista de la responsabilitat pública davant les violències contra les dones i culpabilitzador de les víctimes.
En aquesta línia, Magda Bandera, periodista, directora de La Marea i impulsora del projecte
#PorTodas —que té com a objectiu investigar el que va succeir abans i després dels 55 feminicidis de l’any 2014 a l’Estat espanyol, segons xifres oficials—, recalca que des de les redaccions “poques vegades es complementa la informació investigant, per exemple, quantes denúncies en total s’havien presentat, quin és el procés que segueixen les administracions després d’aquestes denúncies o quins recursos hi ha per atendre-les i si aquests són suficients”.
Per a Bandera, “és com si no hi hagués més subjectes que qui sofreix l’acció i qui la provoca”. “Sabem que les administracions no són responsables de tot, però sí que tenen un paper que ha de quedar clar”, matisa. Per això, molts casos de violència masclista, no necessàriament assassinats, poden ser una oportunitat per qüestionar aquest rol i investigar més enllà de “l’última hora”, que, per la seva immediatesa, no permet desenvolupar una anàlisi que serveixi per explicar la violència estructural que envolta uns fets concrets.
Segueix >>
https://www.media.cat/2020/12/02/anar-mes-enlla-de-la-victima-i-lagressor-laccio-o-omissio-publica-ignorada-en-la-cobertura-de-la-violencia-masclista/
La Marea
La Marea
Magda Bandera
mangel
Pablo Echenique
Qlain
Alejandro Gaita Ariño
💚 💜 
BaronRojo
La Marea