Baròmetre d'Opinió Política (BOP). 3a onada 2025
https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9928
18/18
Baròmetre d'Opinió Política (BOP). 3a onada 2025
https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9928
18/18
Estadístiques:
Generalitat de Catalunya
Pregunta: Principal problema de Catalunya?
Baròmetre d'Opinió Política. 3a onada 2017
https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=6408
17/18
El Quebec: L'autonomisme de gestió (CAQ)
La Coalition Avenir Québec va guanyar amb el lema: "Ni un referèndum més".
- La tesi: Podem estar molt orgullosos de ser quebequesos (defensa de llengua i cultura) sense necessitat de separar-nos, centrant-nos a fer que l'economia del Quebec sigui la més potent del Canadà.
- El resultat: L'eix nacional ha quedat "adormit" durant gairebé una dècada perquè la gent sentia que les seves necessitats materials estaven cobertes.
16/18
Escòcia: "Fixing the NHS"
El Partit Laborista ha recuperat molt de terreny davant l'SNP (Partit Nacional Escocès) amb el mateix esquema:
- El punt feble: El sistema sanitari escocès (NHS) ha patit crisis de llistes d'espera i falta de personal.
- Estratègia: Els Laboristes diuen: "L'SNP porta 17 anys governant i només parlen de referèndums mentre el sistema de salut cau." Això ha funcionat especialment entre els joves, que prioritzen l'habitatge i la feina.
15/18
Estratègia del "Retorn a la Normalitat" (PSC - Salvador Illa)
- Missatge: "Gestió - Mentre es parlava d'independència, els trens no funcionaven, les escoles perdien nivell i no hi havia aigua per la sequera."
- Objectiu: Fer que el votant percebi que l'eix nacional és una "distracció" que costa diners i qualitat de vida. En moure el debat cap a sanitat i infraestructures, obliguen els partits independentistes a defensar la seva gestió autonòmica, on són més vulnerables.
14/18
- L'estratègia dels estats: Tant Madrid com Londres o Ottawa utilitzen el mateix truc: injectar diners en polítiques socials (com el finançament de la sanitat) per demostrar que "l'Estat funciona" i així desinflar la reclamació nacional.
Aquesta estratègia de "moure el marcador" de l'eix nacional cap a l'eix social és exactament la que han fet servir el PSC a Catalunya, els Laboristes a Escòcia i la Coalition Avenir Québec (CAQ) al Canadà per guanyar terreny.
13/18
- Pragmatisme del votant mig: La majoria de la gent no és "independentista de pedra picada". Són "votants pragmàtics". Si senten que la independència posa en risc la seva pensió o la seva operació de maluc, l'eix nacional cau en picat.
- La independència com a "solució màgica": Els líders independentistes intenten evitar la baixada de l'eix nacional dient que "només amb la independència s'arreglarà la sanitat". És el seu intent de fusionar els dos eixos en un de sol.
12/18
L'estómac ple sol refredar la bandera, mentre que la injustícia social (si es pot culpar a l'Estat) és la millor benzina per al nacionalisme.
11/18
- L'actualitat (2025-2026): Tot i que el sentiment sobiranista és alt culturalment, les enquestes mostren que la preocupació número u és l'habitatge i la inflació. Quan el govern se centra massa en la "sobirania", el seu suport baixa si no té respostes per al preu del lloguer a Mont-real.
10/18
El Quebec: L'etapa de la "Luciditat"
El Quebec és potser l'exemple més clar de com l'eix social pot "adormir" el nacional.
- La fatiga del referèndum: Després del referèndum de 1995, el Quebec va entrar en una fase anomenada "re-enginnering" de l'estat. La gent es va cansar del debat nacional i va començar a reclamar una millor gestió del sistema de guarderies i de la sanitat.
9/18