Ars Technica: My SSN was exposed in a breach at Columbia—a school I have no connection with. “A weird text from my dad in February sent me on a months-long quest to solve a mystery that has been troubling an odd group of victims from a Columbia University data breach last year. That group? People with absolutely no connection to the school. The text included a photo of a letter from Columbia, […]

https://rbfirehose.com/2026/06/07/ars-technica-my-ssn-was-exposed-in-a-breach-at-columbia-a-school-i-have-no-connection-with/
Ars Technica: My SSN was exposed in a breach at Columbia—a school I have no connection with

Ars Technica: My SSN was exposed in a breach at Columbia—a school I have no connection with. “A weird text from my dad in February sent me on a months-long quest to solve a mystery that has b…

ResearchBuzz: Firehose

A reminder that great photography, great styling, and great presence never go out of fashion.

#FashionPhotography #Model #Editorial

Una crida contra la polarització

Un dels avantatges que tenen els discursos, i molt més els que pronuncien personalitats mundials de la dimensió del papa Lleó XIV, és que tots, o la gran majoria, l'acaben assumint com a propi. Vaja, que es deu referir al del costat quan parla d'aquells que aviven el foc de la polarització o utilitza conceptes com la reconciliació. Lleó XIV és el tercer papa que visita Espanya, tot i que, en el seu cas, és el primer viatge, mentre que Joan Pau II ho va fer cinc vegades en el seu llarg pontificat de 27 anys i Benet XVI tres vegades més en vuit anys com a bisbe de Roma. Només el papa argentí Francesc no s'hi va desplaçar, per un cúmul de raons, des del fet que prioritzés altres viatges a països més petits o a altres continents, fins al distanciament evident amb aquells sectors de l'episcopat més conservadors i, per dir-ho de manera entenedora, menys pastors de l'església i molt més polítics. Amb aquests dos missatges, la polarització i la reconciliació, Lleó XIV va aterrar a Madrid, escala prèvia al viatge de 48 hores que el portarà a Catalunya, on visitarà Barcelona i l'abadia de Montserrat, que l'any passat va celebrar el seu mil·lenari i que, probablement, hauria format part d'un viatge llampec de Jorge Mario Bergoglio si el seu delicat estat de salut no ho hagués desaconsellat. De fet, quan es va començar a preparar la visita de Lleó XIV a la Sagrada Família, on celebrarà l'eucaristia a l'interior del temple i beneirà la torre de Jesús, i l'ascensió al santuari de Montserrat, el viatge contemplava un recorregut molt menor per Madrid i tampoc incloïa les Canàries. El pes de la Conferència Episcopal Espanyola i del govern espanyol va acabar desplaçant una part de l'eix de la visita a Madrid i equilibrant geogràficament el viatge. Robert Prevost no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista Tot i que el Papa és una personalitat mundial i els que elaboren els seus discursos mesuren les seves paraules al màxim, el seu discurs és, per damunt de qualsevol altra cosa, un missatge als catòlics, com a màxima autoritat i líder espiritual suprem de l'Església catòlica. Robert Prevost, en aquest sentit, no és ni conservador ni liberal i intenta obrir-se pas com una figura moderada i reforçar el seu reconegut paper de pont centrista. Queda lluny del papa argentí tan estimat pels progressistes catòlics, però tampoc quedarà encasellat en les files de Joan Pau II o Benet XVI. Potser per això la prudència que empra fins avui, cosa, d'altra banda, perfectament normal atès que només fa 13 mesos que és al Vaticà i amb una edat, 70 anys, que li permet un ritme del temps sense precipitacions. Lleó XIV ha abordat a l'avió de Roma a Madrid la polèmica de la utilització del català en el seu viatge a Barcelona i Montserrat. I, diplomàticament, va assenyalar que, per ara, només sabia dir "bon dia". Això no ha de ser un obstacle, ja que per a això serveixen els discursos escrits i la puntuació en les llengües que un no coneix. És possible que s'hagi assabentat de l'enuig que hi havia en sectors de l'església catalana i també de la personalitat de l'arquitecte Antoni Gaudí i la seva detenció per no voler renunciar a utilitzar el català. En les últimes hores s'ha assenyalat que el Papa emprarà el català, però quan es va desencadenar la polèmica, ja figurava que ho faria. El tema no és simplement l'ús, sinó la proporció i, sobretot, la benedicció de la torre de Jesús, que acabarà sent la imatge que més es projectarà al món. Si la fa en castellà, en català o en totes dues llengües.

ElNacional.cat

विवेकाचे ‘मारुतीकरण’ — ते विचारशून्यतेचा उत्सव! (हर्षद खंदारे)
प्रस्तुत लेख समाजातील वाढत्या वैचारिक अंधारपणामुळे महापुरुषांच्या विचारांचे होणारे ‘दैवतीकरण’ आणि त्यामागील छुप्या दुटप्पीपणावर आसूड ओढणारे एक धारदार संपादकीय भाष्य आहे.
#संपादकीय #निमित्त #मराठीमाती #editorial #marathimati

https://www.marathimati.com/2026/06/vivekache-marutikaran-te-vicharshunyatecha-utsav.html

Educació, Govern, sindicats i la solució impossible

És evident que el rebuig a l'acord que havien assolit la Conselleria d'Educació i els principals sindicats del sector, començant per la USTEC —el majoritari del sector—, ha suposat una autèntica gerra d'aigua freda per a tots els que estaven en el pacte. L'aclaparadora derrota dels defensors de la transacció assolida ha deixat al descobert principalment tres coses: l'erràtica política de la conselleria no se soluciona amb una campanya d'entrevistes, primer amenaçadores per a desconèixer la vaga i, després de la derrota, conciliadora; els sindicats, també la USTEC, tenen menys control del que es pressuposa a l'hora que els seus afiliats segueixin les seves indicacions, i, en tercer lloc, el malestar és d'una profunditat superior a la que es pot observar des de fora del sector i, realment, no va només de millores econòmiques. Fins que aquests tres ingredients no s'entenguin bé per part d'uns i d'altres, és inútil intentar reconduir el conflicte. I no cal descartar que les jornades de protesta vagin a més, la situació es tensi al màxim i s'utilitzin esdeveniments rellevants, com la visita del Papa a Barcelona de dimarts a dijous que ve. De fet, la USTEC —el sindicat majoritari—, la CGT, la Intersindical i COS han fet una crida als docents per bloquejar el país coincidint amb el viatge de Lleó XIV, la qual cosa amenaça de manera important la mobilitat a l'àrea metropolitana i en algunes de les principals vies de Catalunya. Tot això, en vigílies d'un final de curs que amenaça de ser intempestiu i anòmal i amb les proves de selectivitat com a següent estació. Perquè és obvi que els partidaris de mantenir la vaga han rebut, després de la consulta, una injecció de moral important. I és lògic: els resultats després de requerir l'opinió dels docents són incontestables i d'aquí la incertesa actual. La participació va ser molt significativa, un total de 60.686 docents, és a dir, el 61 % d'un cens total d'uns 99.300. D'aquests, 39.502 mestres i professors van rebutjar el text signat divendres passat amb la conselleria, i només 21.184 l'han avalat. Els sindicats minoritaris CGT, la Intersindical i COS, que havien fet campanya pel no, en considerar que l'acord aborda millores salarials, però descuida aportar més recursos per a l'escola inclusiva i altres demandes del col·lectiu, van doblar els signants, que, aparentment, tenien molt més poder que ells i se'ls concedia un predicament més gran. Al final, anem sempre al mateix: sense un sistema de finançament semblant al concert econòmic, es poden posar pegats, mai solucionar el problema Però quan les coses es desboquen, i en el cas dels professors, feia molts anys que el got havia desbordat amb escreix, cal fer una mica de retrospectiva. L'actual consellera, més enllà d'una preocupant manca de cintura per a negociar, va rebre una herència enverinada dels tres últims responsables d'Educació: Josep Bargalló (2018-2021), Josep González (2021-2023) i Anna Simó, encara que en benefici d'aquesta última es pot dir que només va estar una mica més d'un any al capdavant del departament. Estem, per tant, davant una crisi larvada aquests darrers vuit anys i que també té ramificacions en les anteriors, fruit de les polèmiques retallades dels primers anys dels anys 2010 i següents. Ara, sortir d'aquest pou és enormement complicat, ja que els canvis estructurals que calen, com reducció de ràtios, inclusió real, menys burocràcia i reversió de retallades, requereixen molts més diners dels que la Generalitat té i està disposada a posar. Al final, anem sempre al mateix: sense un sistema de finançament semblant al concert econòmic, es poden posar pegats, mai solucionar el problema. Si a aquestes dificultats s'hi afegeix el daltabaix, any rere any, a l'informe PISA, en què Catalunya registra un retrocés en matèries importants com comprensió lectora, matemàtiques o ciències fins a aterrar a l'últim vagó autonòmic, o el malestar a les aules per causes tan diverses com la pobresa infantil o la segregació escolar, el còctel acaba sent sempre explosiu. Ara que està tan de moda reivindicar el president Jordi Pujol, potser valdria la pena recordar que sempre deia que els problemes socials a Catalunya podien venir sempre pel malestar d'alguna de les tres M o per la combinació de dues o tres d'elles: mestres, metges i mossos. I, com és sabut, els metges estan a la següent carpeta en el malestar dels professionals.

ElNacional.cat
Profeția unui părinte grec cu privire la al 3-lea război mondial: „Va fi un atac al Americii și Israelului împotriva Iranului”  Atunci va fi prima încercare de a se folosi arme nucleare din SUA și Israel, dar se vor neutraliza de catre rușii care vor intrerupe alimentarea cu energie și comunicații la nivel mondial. 👉 https://c.aparatorul.md/fkg1h 👈 #al #alIIIlearazboimondial #anonimatul #Crizaeconomică #Distrugere #editorial #ferocitate #Foamete #Jafuri #junta #m...
https://c.aparatorul.md/fkg1h