"Senderes de gebre" de la Susana Antolí

En sondemà va despertar el Manelet a un llit gran i bla. Dormir a aquell catre era com fer-ho a un núvol, damunt un matalàs de llana. Alçar-se a casa del vicari devia ser el més paregut al cel que es podia trobar a la terra, el tacte suau del mosaic, les restes del braser que encara escalfaven, la roba neta i les espardenyes. Tenir els peus calents era una benedicció quasi tan gran com tenir l'estómac ple.

#Llibres #Novel·la #Matarranya #Beseit