Història d'Àfrica a la UB: Àfrica no només té història, sinó que hi ha debat historiogràfic:
Per exemple, historiadors del corrent nacionalista (Mbaye Gueye) parlen d'un esclavisme intern bo, integrador, mentre que d'altres (Ibrahima Thioub), mostren la implicació interna en el procés de subdesenvolupament africà.
Arqueologia de la Violència, de Pierre Clastres:
En Pierre defensava que la guerra estava inscrita en el ser de la societat primitiva, que era necessària per mantenir diferenciada cada comunitat de la resta. El seu mètode arqueològic segueix la proposta de Foucault d'esbrinar com coneixem les coses.
https://ninotblau.blogspot.com/2025/02/arqueologia-de-la-violencia-pierre.html
Arqueologia de la violència... Pierre Clastres
És predicar en el desert, però caldria saber que la
#IA no és cap mena d'intel·ligència, és una funció de probabilitat, que a més, qui la manega la por regular a gust.
Avui fa #80 anys de l’alliberament d’#Auschwitz i el primer ministre d'Israel no assistirà als actes de commemoració, perquè té una ordre de detenció internacional per crims de guerra.
Del Costumari del Joan Amades:
"Tant d'hivern com d'estiu,
si podeu dormir, dormiu."
He agafat una covi-grip tot just passat un mes d'haver-me vacunat. Hi deu haver un talp dins la vacuna que informa el virus del millor camí per a la infecció. He prestat declaració al cap i espero que l'atrapin aviat. Però la noia que m'ha atès no m'ha fet gaire cas; reia. Segur que també està implicada. Estem perduts.
Esperant a caixa, sentia el llibreter explicant que es llegia poc i que vivien de les novetats. Jo en compro pocs, perquè vivint de lloguer no pots acumular pes que després has de traslladar. "Tiro" de biblioteques. A més, m'agrada rellegir, perquè te n'adones com t'ha tractat la vida. Així que, segurament, no soc un bon client dels temps moderns.
Llegint el Leviatan de Paul Auster em venen al cap els versos de Job, quan maleeix la nit que va néixer:
Que els bruixots la maleeixin,
ells que desvetllen el monstre Leviatan!
Job 3:8
"gallina de piel"
Tinc una amiga que per Nadal ens recorda la història de com Auggie aconsegueix la càmera de fotos (Smoke 1995). Jo tinc altres records: un company dient-me que no surt de casa per no gastar. Ens devien escoltar, perquè ara no cal sortir de casa. La casa ja no és refugi, és més que mai, mercaderia i mercat.
Avui, com sempre, llum i foscor, dues cares de la mateixa moneda.
"Oameni de treaba" a la Filmoteca. Interessant. Dins del cicle de cinema romanès, amb parlaments institucionals a l'inici de la sessió i del director al final, en format entrevista.
Paul Negoescu ens reconeix l'abric rebut de la "nouvelle vague" romanesa, però reivindica la seva singularitat i la intenció de fer pelis més populars sense perdre qualitat, cosa gens fàcil.
Ens explica que, tot i tocar temes i registres diferents, el seu protagonista sempre resultarà ser el mateix personatge.
