Arqueologia de la Violència, de Pierre Clastres:
En Pierre defensava que la guerra estava inscrita en el ser de la societat primitiva, que era necessària per mantenir diferenciada cada comunitat de la resta. El seu mètode arqueològic segueix la proposta de Foucault d'esbrinar com coneixem les coses.
https://ninotblau.blogspot.com/2025/02/arqueologia-de-la-violencia-pierre.html
Arqueologia de la violència... Pierre Clastres
Avui fa #80 anys de l’alliberament d’#Auschwitz i el primer ministre d'Israel no assistirà als actes de commemoració, perquè té una ordre de detenció internacional per crims de guerra.
Esperant a caixa, sentia el llibreter explicant que es llegia poc i que vivien de les novetats. Jo en compro pocs, perquè vivint de lloguer no pots acumular pes que després has de traslladar. "Tiro" de biblioteques. A més, m'agrada rellegir, perquè te n'adones com t'ha tractat la vida. Així que, segurament, no soc un bon client dels temps moderns.
Tinc una amiga que per Nadal ens recorda la història de com Auggie aconsegueix la càmera de fotos (Smoke 1995). Jo tinc altres records: un company dient-me que no surt de casa per no gastar. Ens devien escoltar, perquè ara no cal sortir de casa. La casa ja no és refugi, és més que mai, mercaderia i mercat.
Avui, com sempre, llum i foscor, dues cares de la mateixa moneda.
"Oameni de treaba" a la Filmoteca. Interessant. Dins del cicle de cinema romanès, amb parlaments institucionals a l'inici de la sessió i del director al final, en format entrevista.
Paul Negoescu ens reconeix l'abric rebut de la "nouvelle vague" romanesa, però reivindica la seva singularitat i la intenció de fer pelis més populars sense perdre qualitat, cosa gens fàcil.
Ens explica que, tot i tocar temes i registres diferents, el seu protagonista sempre resultarà ser el mateix personatge.
Vinc dels escenaris capgirats que ens proposa Mazen #Maarouf per fer-nos riure de nosaltres mateixos i de la realitat que només veiem com absurda a través d'un acudit, per entrar en el paisatge de l'exclusió de la nostra pròpia vida que ens descriu Boris #Pahor per part de tots els entorns en què participem sense poder decidir res de res.
"Acudits per a milicians" i "La pira al port", dos reculls de relats per començar el desembre.
De camí a pl. Universitat. Un èxit la mani, una gentada, a veure si ho sabem aprofitar.
"Som una part de la Terra" és la resposta del cap Seattle al president Franklin Pierce, que el 1895 li va proposar comprar-li la terra i engegar-lo a una reserva.
Seattle se sap vençut, però li escriu amb l'esperança que no segueixi menystenint la natura, perquè està en joc la supervivència de tots.
El comentari complet és al blog:
https://ninotblau.blogspot.com/2024/11/som-una-part-de-la-terra-el-gran-cap.html
Som una part de la Terra... El gran cap Seattle
