| llegint | El manifest de les cures, de The Care Collective |
després del començament de l'hivern arriba la tradicional selecció dels 4 llibres amb els quals més he gaudit enguany
aquesta vegada ací van 2 en català i 2 en castellà, els quatre d'autores i tots plens d'emocions 📚💖
"Anhelo de raíces" de May Sarton
En estos últimos años lo que por encima de todo valoro ha sido el giro hacia el interior de la aventura de mi vida.
Eso no significa que los amigos serán menos preciosos. Nuevos o viejos, ahora se ven de manera diferente, amados menos obsesivamente, más por lo que son, menos por lo que necesitamos de ellos.
#InventarideCosesBoniques d'un divendres:
-he somiat amb una persona que va morir fa poc i de la que vaig aprendre molt i he sentit que tot allò d'ella que va donar-me continua fent part de jo
-he conduït escoltant cançons d'amor de Ginestà
-he assistit a l'inauguració del resultat d'un treball que vaig fer a un poble preciós
-ha tornat de viatge la meua parella i ens hem agafat amb goig
em passa una cosa amb els llibres que llig i amb els clubs de lectura
que els llibres que m'agraden molt note que els agrada menys a les altres en compartir-los en el club
i que els llibres que no m'agraden gaire després en fer la sessió del club m'acaben agradant més després d'escoltar el que compten les altres d'ells
📚
"Panza de burro" de Andrea Abreu
Ya me llamó Carmitas. Pasen pa dentro, que estaba descuartizando el conejo pa hacer un fisco cena, siéntese ay, miniña, siéntese, le dijo a Isora, y la puso en una silla plástica del patio, en medio de las matas verdes de helechos, verdes y grandes como las del Monte del Agua. Mientras Isora se acomodaba, yo cogí una silla y me senté en una esquinita, porque yo no era la famosa. 🩶
"Anatomia de les distàncies curtes" de Marta Orriols
Ella sap que estima un geni, per això la Clara s'empassa la saliva quan les amigues celebren bodes i embarassos i la fan partícip de l'alegria sana, quan ha de parar l'huracà de la seva mare que no entén que, amb tants d'anys que fa que van junts, el Juli es negui a dinar tots plegats un Nadal, tan sols un, nena, tampoc t'estic hipotecant de per vida!
"La fantasía de la individualidad" de Almudena Hernando
Intentaré demostrar que la convicción de que puede existir el individuo autónomo de la comunidad, y una razón autónoma, separada de la emoción, se relaciona de manera intrínseca, indisociable y directa con la necesidad de subordinación de las mujeres, porque es precisamente la negación de la importancia de los vínculos emocionales lo que hizo (y hace) imprescindible esa subordinación.
"Deshabitar el cuerpo" de María Martín
Busco en mi cuerpo
el musgo del bosque y su aplomo,
los laberintos de pólvora
que se extinguen bajo la piel,
alguna fricción contra las rocas
o aquella cicatriz encallada
que me cubre.
Releo sobre la carne
los huecos que me nombran.
"Parola de diaplerona" de Carlos G. Esteban
-¿Asinas que te dices igual como la tuya escuela?- fació Lector. L'orichen d'o nombre siempre ye un buen tema pa empecipiar a charrar, se pensó.
-Asinas ye. Cuento que conoixerás la historia de Lirio Letras. Estió la zaguer gran diaplerona lingüista y por ixo la Escuela leva lo suyo nombre. No me dicié asinas dende que salié d'a roca, pero dimpués de una serie d'acontecimientos, los míos companyers creyioron que m'heba ganau ixe nuevo nombre.
"Cos", de la Olga Tokarczuk
Amb tot, si algú al final d'aquesta història m'hagués agafat pel braç, m'hauria sacsejat impacientment, i m'hagués cridat:
-T'ho imploro, digue'm si d'acord a la teva convicció més profunda aquesta història és realment autèntica en el seu contingut. I perdona'm si soc gaire pesat.
Jo el perdonaria i li contestaria:
-I ara, que el Cel m'ajudi: pel meu honor, la història que he contat, cavaller, és en substància, i en els seus punts principals, veritable.
