R📖
Del llibre que estic llegint:
"La nostra memòria s'alimenta, en gran mesura, del que els altres recorden de nosaltres. Tendim a recordar els records dels altres com si fossin nostres, fins i tot els ficticis."
Mijei@R es pot preguntar quin llibre és? Eixe fragment em recorda molt les classes de Filosofia de la Història que vaig fer al grau 😅
sara 
@R Imaginem; els pares no t'ensenyen anar en bicicleta.
Però t'expliquen i s'inventen amb detalls que sÃ. Era un dia d'estiu a la Costa Brava, uns amics tenien un fill de la mateixa edat, portaven una bicicleta i entre tots plegats te'n và rem ensenyar. Et va costar, però de sobte ja no vas parar de padalar.
Mai li compren una bicicleta. Quan és jove se la compra.
Creus que sabrà anar amb bicicleta amb un record fals heretat? Et pregunto...
Però t'expliquen i s'inventen amb detalls que sÃ. Era un dia d'estiu a la Costa Brava, uns amics tenien un fill de la mateixa edat, portaven una bicicleta i entre tots plegats te'n và rem ensenyar. Et va costar, però de sobte ja no vas parar de padalar.
Mai li compren una bicicleta. Quan és jove se la compra.
Creus que sabrà anar amb bicicleta amb un record fals heretat? Et pregunto...
@Caelumtangi molt bona pregunta! I la resposta és que no en tinc ni idea 😅
Pots creure que aquell dia te'n van ensenyar però que ara n'has de tornar a aprendre perquè no ho has practicat més i ja fa molts anys...
No ho sé... la veritat. Em sembla una molt bona qüestió per pensar-hi! Grà cies! 😀