L'àlbum ens dona la benvinguda amb una breu introducció que ens avisa del toc electrònic però fosc de l'àlbum per just després fotre'ns l'hostia amb Portrait of a Flower el primer single de l'àlbum, encara i així personalment és el track que menys m'agrada, sobretot pel que fa a la producció. Les guitarres aconsegueixen construir una atmosfera preciosa però l'efecte electrònic de tall arribar a incomodar i em treu de l'experiència.
2/n

Després amb Aegean Zenith, el segon single de l'àlbum, la cosa millora substancialment. En aquesta cançó totes dues facetes de l'àlbum (l'electrònica i l'elèctrica) casen a la perfecció i es potencien donant un dels temes més besties de l'àlbum. Juntament amb la següent cançó Demiurge Downpure començant amb uns breakdowns titànics. Que contrasten amb una segona part molt més atmosfèrica, amb una transició una mica desconnectada pel meu parer.
3/n

Interlude i Dusk a continuació ens permeten un respir atmosfèric després de tanta contundència. Atmosfera que explota, per al delit dels meus sentiments, a Converge, la que per a mi és la millor de l'àlbum. Atmosfera de la qual és va construint progressivament al pur estil post-rock, d'aquelles caçons que et posen els pels de punta i et fan tancar els ulls amb ràbia i dolçor.
4/n

A continuació d'aquest moment tan vulnerable Left Astray Across Eternity's Corpse ens regala el moment més goofy però dur de collons amb la seva introducció, simplement escoleu-la i m'entendreu. Cançó perfecta per ser acompanyada d'edits del Joker.
Aquesta extravagància ve seguida de l'últim single, Aurora. Intro de la qual em va recordar al riff de Every Breath You Take de The Police.
5/n

Ens trobem amb una altra cançó atmosfèrica, d'on destaco l'ús dels plats abans que entrin les guitarres, el que li aporta molt de color. I per últim acabem amb The Weight of Nothingness, on tornem als breakdowns besties per acabar l'àlbum ben amunt.
Pel que fa a la qüestió lírica de l'àlbum no la puc analitzar, ja que les lletres no estan penjades i les veus fan difícil la comprensió. El que no és gens negatiu per aquest tipus de música.
6/n

En resum Portraits of Nihil és un àlbum molt gaudible, amb algun moment molt incomode però ideal per als fans de la música pesada i atmosfèrica (com aquí un servidor). Sí que de vegades aquestes dues facetes no acaben de casar del tot bé i es passa abruptament de l'una a l'altre, encara i així, l'àlbum se sent com un tot coherent. Recomano a tothom que li doneu suport i també a la resta dels seus treballs. Que en te de molt bons!
Que visquin les one-person bands!!
7/n