Daniel Gil 1d ago
Sense negar la utilitat i la conveniència de manifestar-nos al carrer, de protestar, i de fer soroll, molts cops em pregunto: i l'endemà, què? Cada cop penso més que calen dues coses. La primera, actuar com actuen, però en benefici de la comunitat. I la segona, calen accions sostingudes en el temps, d'escala i coordinades, i que qüestionin maneres de fer i actuar.
Show threadVicenç1d ago

@dgil confio que reflexions com aquesta vagin calant més i més fins que un bon gruix de persones siguin capaces de fer-ho realitat, tot i que, aparentment, sembla que la majoria hi estigui lluny.

Una revolució convenient ha d'anar acompanyada de convicció i fidelitat. I cal entendre que l'esforç, la participació col·lectiva, l'equilibri i la senzillesa han de ser les seves constants.

Show threadDaniel Gil 1d ago
@vmateusimeon i sobretot persistència, és el premi. I accions senzilles, simples, però sostingudes en el temps i amb l'escala i la magnitud necessàries. I imaginació. Cadascú sap i coneix què pot fer des del seu àmbit.
Show threadVicenç1d ago
@dgil una bona manera d'afegir-se i continuar és comprovar que no estàs sol, que uns contagien als altres, que hi ha complicitat i moltes ganes d'avançar encara que trobis moltes resistències per part de qui pren les decisions que afecten a tots. Cal conservar aquest estat d'ànim i ser conscient que aniran a per ell, a crear desesperança i acceptació de les condicions imposades.
Show threadDaniel Gil 
@vmateusimeon ara pensava al bus. Potser un bon inici en l'àmbit educatiu seria negar-se a usar les eines tecnològiques de #XTEC que si no vaig errat està muntat amb #Google , i fer el salt a eines lliures. Però no s'hi val que ho faci un únic centre, no. Tots a una. Coordinadament. I implicació de les famílies.
Mar 20 at 5:00pmWeb