"La passió dels estranys" de la Marina Garcés
El problema de l'amistat és inventar maneres de viure sense por a les nostres respectives soledats. Perdre la por de la soledat i fer-ho amb altres, els amics i les amigues, és el desafiament més gran que es pot emprendre davant de la màquina de la por que alimenta la roda del poder des de sempre.
L'amistat és la possibilitat de fer de la soledat una forma de vida compartida.
#Llibres #Filosofia #Amistat
"Senderes de gebre" de la Susana Antolí
En sondemà va despertar el Manelet a un llit gran i bla. Dormir a aquell catre era com fer-ho a un núvol, damunt un matalàs de llana. Alçar-se a casa del vicari devia ser el més paregut al cel que es podia trobar a la terra, el tacte suau del mosaic, les restes del braser que encara escalfaven, la roba neta i les espardenyes. Tenir els peus calents era una benedicció quasi tan gran com tenir l'estómac ple.
"Pómulo y lejanía" de Stefanía Caro
El edificio donde vive T. es una nación deshabitada. Un torbellino de vejez se ha tragado a la mayoría de sus vecinos. Esta mañana he acudido temprano para empezar nuestra coreografía. Todavía toco el timbre y evito usar mis llaves. Respeto su intimidad tanto como su silencio. He tomado las escaleras para llegar a su apartamento y he ascendido entre agujeros, como un palomar abandonado.
#Libros #Novela #Infertilidad #Danza
"La mala costumbre" de Alana Portero
Eugenia, la Moraíta, era Medusa. Hablaba mucho para sí misma y en voz baja, este debía de ser rasgo de hechiceras; quizá lo que las no iniciadas veíamos como una conversación a solas era una bruja acordando pequeñas ventajas con demonios o santos invisibles.
#Libros #Novela #Trans #Madrid
"En l'altro canto d'a güega" de Rubén Ramos
Dende o collau que debuixaba en os mapas una huega que nunca heba existiu en o mundo reyal, cuan a luz d'o día ya les amostraba a montanya en toda a suya grandaria, as dos se chirón enta Aragón. María pilló d'o huembro a la mesacha y le dició: mira-te bien a tuya tierra, nina, puestar que sía a zaguer vegada que lo puedas fer.
#LibrosenAragonés #Novela #Aragón #IIRepublica
"4.227 suïcidis no exemplars" de la Laura Llevadot
Només Justine, que fins aleshores jeia al llit sense esma, entén allò que està pasant. Sense tragèdia. Sense drames. Només és la fi del món. D'un món que tampoc no pagava tant la pena i que ningú no trobarà a faltar. Admetem-ho, no hi ha esperança.
"Silenzio en o corazón" de Jaume Cela
Qué embolique nos fébanos. O pai de Cintet afirmaba que os republicanos yeran fendo muitas inchusticias, pero yo no lo me podeba creyer.
Cendrera deciba que en casa suya nomás quereban que bien luego tornase a normalidat.
Julià esfendeba ra Republica, pero cuan s'esplicaba se feba un embordiello tan gran que rematábanos toz muertos de risa.
Abundaban as discusions sin guaire ensundia, pero que nos aduyaban á amagar a cerina.
#LibrosenAragonés #Novela
Félix A. Rivas