
Copernicus confirma la tendència: Europa va afrontar, el 2025, onades de calor i incendis "sense precedents"
Europa s'escalfa més ràpidament que qualsevol altre continent. Segons el darrer informe del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, per les seves sigles en anglès), que gestiona el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), el 95% del continent va registrar temperatures anuals superiors a la mitjana durant l'any passat i va afrontar onades de calor i incendis "sense precedents", sequeres prolongades i una pèrdua de les glaceres. Un panorama "desolador", segons Samantha Burgess, responsable estratègica de clima de l'lECMWF. Amb aquest informe, Copernicus i l'OMM pretenen demostrar la tendència dels darrers anys. Des del 1980, Europa pateix un escalfament a un ritme major que el del conjunt del planeta i des de mitjans dels noranta la temperatura puja a 0,56 graus per dècada. La mitjana de la Terra és de 0,27 graus més cada deu anys i on es nota més el canvi climàtic és a l'Àrtic, on la pujada és de 0,75 graus. Gran part del continent també va experimentar més dies del que és habitual un estrès tèrmic "fort" i el sud i l'est de la península Ibèrica van registrar fins a cinquanta dies més del que és habitual amb temperatures de sensació tèrmica superiors a 32 °C. A més a més, es van produir diverses onades de calor, dues de les quals es van classificar entre les 30 més greus registrades mai a Europa. Al juliol hi va haver la segona onada de calor més greu registrada al continent, amb una durada de vint-i-cinc dies (7-31 de juliol) i que va afectar una gran part del continent, mentre que la de principis d'agost a la península Ibèrica va ser la més intensa des d'almenys el 1975. Tot i això, un dels episodis més alarmants va tenir lloc a la regió subàrtica de Fennoscàndia (Noruega, Suècia i Finlàndia), que va patir una onada de calor sense precedents de tres setmanes, amb temperatures que van superar els 30 °C, fins i tot dins del cercle polar àrtic. La xifra d'hectàrees cremades més gran registrada Els incendis forestals van arrasar aproximadament 1.034.550 hectàrees, una superfície més gran que Xipre i la xifra més gran registrada històricament. Van afectar especialment països com Espanya, el Regne Unit i Alemanya. Concretament, "Espanya va representar al voltant de la meitat de les emissions" produïdes pels incendis, apunta Burgess. "Una primavera increïblement humida" va fer créixer de manera acusada la vegetació, que en assecar-se a l'estiu es va convertir en combustible i va crear "unes condicions catastròfiques" per a la propagació d'aquests incendis que van cremar unes 400.000 hectàrees, sobretot al nord-oest d'Espanya (León, Zamora i Ourense), i van causar vuit morts i milers de persones desallotjades. El mar també s'escalfa més que mai D'altra banda, l'informe també assenyala que la temperatura anual de la superfície del mar a Europa va ser el 2025 la més alta registrada i va marcar el quart any consecutiu de rècord. El Mediterrani, a més a més, la temperatura mitjana anual de la superfície va ser la segona més alta mai observada. La sequera també es va fer notar a gran part del continent, on al voltant del 70% dels rius van registrar cabals inferiors a la mitjana. En aquest sentit, Catalunya ha viscut el contrari, ja que en el darrer any s'han augmentat les reserves d'aigua fins a arribar al gairebé 94% de la capacitat dels embassaments de les conques internes.












