Cada cop més ganes de recloure'm al poble el darrer tram de vida. Vida senzilla, sustentable, rodejat de gent més senzilla i de socialització sana.
Per equilibri mental.
Per qualitat de vida.
Visc submergit en consumisme estèril i obsessiu, en policrisis en paral.lel, envoltat de gent "normal" defensant feixistades i idees de merda (alguns bons amics de tota la vida).
Depriment.
(I tb per, si visc un col.lapse -no ho descarto-, que em pilli amb hort, coneguts, natura)



















