
Miki Esparbé i què ha viscut a l'AVE, arribant a Madrid, amb un grup que el mirava fixament: "Em volia morir"
Miki Esparbé és un dels actors catalans més indispensables del cinema i la televisió actuals. Ell, el Quim Gutiérrez o el Carlos Cuevas són uns intèrprets que a banda d'enamorar-nos amb la seva personalitat i el seu somriure, tenen un talent descomunal davant de càmeres. En el seu cas, un talent que porta ja molt de temps demostrant en sèries o pel·lícules. El de Manresa pot lluir orgullós el seu currículum, que inclou, per exemple, Frontera, Wolfgang, Malnazidos, Les distàncies, Cuerpo de élite, Barcelona nit d'estiu, Anatomía de un instante, Smiley, La chica de nieve, Reyes de la noche, El crac, Brigada Costa del Sol i moltes altres. Quedem-nos amb la sèrie d'Oriol Paulo El inocente, a Netflix, que comptava, a banda del Miki, amb Mario Casas, Aura Garrido o José Coronado al repartiment. En ella, Esparbé feia el paper d'un proxeneta, "seguramente el personaje más malvado que me han ofrecido nunca". Un proxeneta "con full proxeneta look: trajes vistosos, bien de pulseras, anillos, pelo para atrás, bien de tatoos, esto es importante. Una calavera gigante en la mano, una serpiente, y aquí (al coll), unos cuchillos y un tigre guapísimo muy grande". Paraules que ha dit a un dels millors pòdcasts que es fan i es desfan ara per ara, La Ruina, amb Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, on els convidats confessen moments ruïnosos. Normalment, els tatuatges li treia la maquilladora amb un producte especial, però havia d'agafar ràpidament l'AVE a l'estació de Sants cap a Madrid. Situem-nos l'any 2020, al mes de febrer, abans que la pandèmia esclatés o arribés al nostre país, i passés el que passés. El Miki, molt sol·licitat, estava assajant una obra de teatre a Madrid i rodant l'esmentada sèrie a Barcelona. Per tant, com ell mateix dia, "vivia en el AVE". "Entro en Sants y la gente me miraba fuerte, nunca lo había experimentado. Caí en la cuenta de que había un efecto tatoo... Los tatoos dan estatus", reflexiona. Puja al vagó del tren i es creua "con un grupo de gente guapa, de esos que dan rabia de tanta belleza junta. Y se me quedan mirando, sonrisitas, un poco ruborizados". Ell, tot i tenir parella, estava com encuriosit de les mirades que rebia. I ell, "con el ego que se me está hinchando", amb les mirades que no paraven en tot el trajecte. Arriben a l'estació d'Atocha, a Madrid. I seguien mirant-lo fixament, "y yo, uau, estaba ya en tercero de Brad Pitt, a topísimo. Estoy a punto de bajar y cruzo la última mirada con ese grupo...". A l'hora de baixar del tren, però, també es va fixar que a banda del grup de nois i noies guapos i guapes, hi havia un mirall. I es va veure reflectit en ell... I ho va entendre tot: "Me percaté de que del roce del cuello, se me había desconfigurado todo lo que sería el tigre lateral, convirtiéndose ahora en una especie de rata abierta en canal, que no tenía ningún sentido. Me pasé todo un viaje de AVE pensando que era el nuevo Jacob Elordi de Hacendado, y en realidad, el grupo estaría pensando: 'Pobre petao, que sale de su casa con 27 calcomanías de Matutano para que alguien le preste atención. Me quise morir, me quise morir": Miki Esparbé, meravellós. Amb tatuatges o sense. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!









