Dani Anglès, perplex. Què li van proposar en un teatre, nus integrals i... "Ven, que te enseño una cosa" https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/dani-angles-coach-euforia-proposta-musical-hair-pels-pubics-actors-actrius-despullats_1617231_102.html #Faràndula
Dani Anglès, perplex. Què li van proposar en un teatre, nus integrals i... "Ven, que te enseño una cosa"

Eufòria continua sent l'opció preferida a moltes llars catalanes els divendres a la nit. El pla perfecte que es repeteix a moltes cases: pizza i Eufòria en família. De mica en mica ens anem acostant al moment decisiu, cada vegada queden menys gal·les per saber qui serà el guanyador o guanyadora (de fet, només queda un noi i set noies) d'aquesta nova edició del talent musical de 3Cat. Ens entusiasma veure com ho fan aquests joves, veus meravelloses, que ens han enamorat, com en anteriors edicions. La Clara, la Tura, la Monique, l'Oliver, la Daniela i tota la resta, surten sempre a l'escenari i ens enamoren. A nosaltres, als presentadors, al jurat i als coaches i professors que els ajuden i els aconsellen durant tota la setmana. Quedem-nos amb el director de l'espai Eufòria i coach Dani Anglès, que s'estima a tots i cadascun dels concursants i que els hi dona els seus consells després d'una llarguíssima experiència en el teatre i la producció musical. Abans, però, que el Dani entrés a formar part de l'exitós programa de 3Cat, porta tota la vida lligat al món de la música, el teatre i els escenaris. Fundador i director de l'escola de música, ball, teatre i teatre musical AULES de Barcelona i de la companyia El Musical Més Petit, ha dirigit i participat en nombroses obres teatrals. La llista dels musicals que ha dirigit és de traca: Golfus de Roma, Rent, Mamma Mia, Les Misérables, La bella y la bestia, El somni de Mozart, Tu, jo, ell, ella... i Webber... i Schönberg... i molts altres. Un altre dels que va dirigir, l'any 2010, va ser el mític Hair. Una obra icònica, un musical famosíssim de James Rado i Gerome Ragni, amb música de Galt MacDermott. Una obra amb temes inoblidables com Let the sunshine in o Aquarius, que parla sobre la cultura hippie dels anys 60 als Estats Units, on es dona cabuda no només als cabells llargs del títol, sinó també, a l'amor, la pau, la llibertat sexual, les drogues i alguns nus integrals per part de tots els actors, en algunes escenes. Sobre aquell muntatge, de fa ja 16 anys, n'ha parlatel Dani al Versió RAC1, recordant la figura d'una estimada dissenyadora de vestuari, "la Maria Araújo, meravellosa, espectacular, que ja no és entre nosaltres. Jo estava molt obsessionat amb el realisme, amb que realment reproduíssim al teatre aquell ambient", donar-li veracitat. Aquí tenen un recull del dia que es va presentar Hair a Barcelona. No surt en aquest recull una escena molt important, al final del primer acte, en que tota la companyia es despulla, un nu integral de tots els actors i actrius dalt de l'escenari. Sempre s'ha fet, i és una escena cabdal per a la història de Hair, "perquè és una cosa que els hippies feien sempre a Central Park, en les protestes quan anava la policia a detenir-los, i que la policia s'hagués d'enfrontar a persones que no només no anaven armades, sinó directament, nues". I què li va proposar la dissenyadora de vestuari? "Ven, que te enseño una cosa". Quina? En una taula on treballava, hi havia uns triangles de pèls de diferents colors. Ell va al·lucinar, i li van dir: "és que tenim un problema. És que en aquesta companyia, gairebé totes les noies van depilades, tailandès, brasiler, o el que sigui. I com hem de fer realisme, tenim aquests postissos de pubis, perquè se'ls posin tots els actors i actrius i en el moment del nu, portin tot el pèl de l'època dels hippies". Quina va ser la seva resposta? "Mira, el realisme s'acabarà just abans d'això. Això no ho farem servir". View this post on Instagram A post shared by Versió RAC1 (@versiorac1) Sensacional. Però entenem perfectament la gran Maria Araújo, perquè com diu la Marta Cailà, "els hippies no anaven depilats. S'ho deixaven tot al natural. Jo li hauria dit que endavant els postissos". Com diuen a la cançó Hair del mític musical: "Cabells. Els vull llargs, rectes, arrissats, esponjosos, onejats, peluts, fins a les espatlles, penjant, brillants, greixosos, bruts, lluents, polits, sense pentinar, enredats, trenats" i de qualsevol manera. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic! ​

En Blau
#Musica Grupo Frontera revela canción oficial de la selección mexicana para el Mundial 2026 #Farandula #GrupoFrontera #CancionOficial #SeleccionMexicana #Mundial2026 #Mexico
👉 https://bit.ly/40XKt8T
Ona Carbonell i la seva increïble confessió de quan era veïna de Carles Sabater

Una de les millors apostes de la 2Cat que ja porta uns mesos en dansa és el programa d'entrevistes, amb música com a eix vertebrador, que condueix la gran Nina, acompanyada al piano per la igualment meravellosa pianista i compositora Laura Andrés, que temps enrere va ser coach a l'acadèmia d'Operación Triunfo, on la Nina va ser-ne la directora, com recordaran. Parlem de Gran Tonino: la playlist de la teva vida. Un programa que ens emociona, on els convidats, tirant de records musicals, ens fan saltar sovint la llagrimeta, com va passar amb el

En Blau
#Farandula Veinte años sin Rocío Dúrcal, la artista española que triunfó con las rancheras mexicanas #Musica #RancherasMexicanas #RocioDurcal #España #Mexico
👇 https://enter504.com/rocio-durcal-y-su-legado-en-la-musica-ranchera-mexicana/
Rocío Dúrcal y su legado en la música ranchera mexicana

Enter504 nace con la visión clara de ser un medio digital e independiente. Nuestro papel es informarte. Fundado el 1 de septiembre del 2020. Socio de la SIP, VOA y CCIC.

ENTER 504
Perplexitat amb Gerard Quintana: on i amb qui va viure un mes sencer després d'una separació de parella

Gerard Quintana, geni absolut, tant en solitari com amb Sopa de Cabra, ha escrit lletres meravelloses sobre moltíssims temes. Segur que en les seves lletres hi trobem també moltes qüestions personals, coses que ha viscut ell de primera mà. Doncs ja triga a fer una cançó sobre el que ell mateix ha explicat a un pòdcast molt recomanable, La Ronda perversa, una confessió sorprenent, d'aquelles que et posa els ulls com a taronges, però que tractant-se d'algú com ell, que sempre ha fet i dit el que li ha sortit del monyo, i que li importa poc el què diran, és totalment comprensible. View this post on Instagram A post shared by Sopa de Cabra • Oficial (@sopa_decabra) Un Gerard Quintana que ha retrocedit en el temps fins a una època en la qual acabava de patir una ruptura sentimental. Una relació de 10, 11 anys, que quan va constatar que la cosa ja no xutava, que allò ja no tenia sentit allargar-ho, ell i la seva parella van posar el punt final. I què va fer aleshores el músic gironí? Com ho va entomar? Agafant un tren i venint cap a Barcelona. I a la capital catalana va viure (i dormir) en llocs i amb persones que va anar coneixent, i en indrets d'allò més insospitats. Per exemple, en arribar es va trobar un home amb llarga barba jugant a escacs en un bar. "Em va mirar i em va dir: 'Vamos'. I el vaig seguir. Ens vam passar la nit abraçant arbres, vam recuperar el bolso d'una senyora a la que li havien robat i em vaig passar un mes així per Barcelona". View this post on Instagram A post shared by Sopa de Cabra • Oficial (@sopa_decabra) On anava a dormir? "Cada dia anava a un lloc que no sabia on seria, amb algú que em trobava al carrer que ni em coneixia, que em deixava un sofà. O gent a un bar, 'anem a fer la última a casa', i jo m'apuntava, i allà ja no tenien temps de despertar-me". Quant de temps va estar així? Fins que un dia "em va trucar un músic, un company", que tenia una habitació llogada i li havia marxat el llogater. "I em va llogar l'habitació i em vaig passar 5 anys amb ell, allà": View this post on Instagram A post shared by La ronda perversa (@larondaperversa) Com diuen els de La Ronda perversa, "Gerard Quintana en estat pur". Els fans, als seus peus: "Voldria conèixer l'home del "Vamos" l'hem de trobar,…", "Em sento tan identificada, bones collitas la gent dels 6ta, auténtics, d, essencia, l, escola de la vida, gran Gérard Quintana i ara soms ocells de foc en mig del desert!!!!", "el nòmada khaminant ", "Si en aquella època haguessis tingut instagram se't rifarien per dormir a casa segur...", "Ets un mestre", "Jajajaja!!!abraçant arbres, tens mil històries x explicar veig....", "Casa meva es casa teva Gerard de tot cor". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Núria Prims i Alícia González Laá, 30 anys després de la primera parella lèsbica a TV3: què van dir a la tele

L'any 1994 es va emetre el primer petó entre homosexuals, no només a TV3, sinó també a Espanya. Va ser a la sèrie Poble Nou, on hi havia la parella entre el Xavier i l'Eugeni, interpretats pel Jordi Boixaderas i el Pep Torrents. Una trama, i una escena, que ja han passat a la història: A l'imprescindible pòdcast de Catalunya Ràdio, Ja m'entens, conduït pel David Àvila, han analitzat en el darrer capítol la ficció com a referent LGTBIQ+, analitzant com els personatges de ficció de les sèries catalanes han ajudat a la construcció de referents. Per aquest motiu, han convidat diferents actors i actrius que en el passat han abordat papers molt recordats a TV3. Per exemple, el Bernat Quintana, en Max d'El cor de la ciutat', la Núria Prims i l'Alicia González Laá, la Mariona i la Inés de 'Nissaga de poder', i l'Eloi Martín, en Jair de 'Com si fos ahir'. Quedem-nos amb la Núria i l'Alícia, i els seus personatges, la Mariona i la Inés, dues companyes de pis, i després, la primera parella lèsbica en una ficció de TV3, fa 30 anys. En principi, alegria immensa per abordar aquests papers i aquesta trama, "però després jo sentia que allò (que s'enamoressin) trigava molt a passar. Tenia la sensació com si s'haguessin tirat enrere", diu González Laá. "Després ens van dir que no sabien com fer-ho". Què recorda la Núria? "L'Alícia i jo érem companyes de classe del Col·legi del Teatre, amigues. Va ser com dir: 'Buah, us ho podem regalar tot, perquè tenim molta confiança'. Però sí que ens vaig veure desaprofitades". "Ho recordo amb molta innocència. Però jo crec que es portava abans amb més naturalitat que ara. Sí que recordo que no ens donaven cap indicació i nosaltres: 'Bé, però quan arribarà el petó o el mambo?'. I vam dir: 'Per muntatge hem de fer alguna cosa que no puguin tallar'. I jo, si podia, copet al cul dissimulat", diu la Núria. Per què va costar tant que avancés la trama lèsbica?, els hi pregunten. I l'Alícia: "El tema de les dones sempre ha costat una mica més, ha estat sempre molt més tabú. Hi havia la llegenda urbana que es vigilaven els continguts des de dalt, que s'havia tirat enrere la trama. Finalment es va fer, però ens fèiem un petó i després ens van enviar a fer un viatge, un màster de cinema per Colòmbia". Com va reaccionar el seu entorn? La Núria recorda que els que la coneixien, bé, una feina. "Però els que no, amb atreviment: '¿Pero tú eres lesbiana de verdad, o no?'" I jo: 'Em pots deixar estar?'. Eren minoria. Recorda munts de cartes a la tele de noies agraïdes amb la nostra història. I l'Alícia recorda comentaris de "A veure quan et donen papers que quedem bé en els dinars familars", "Cooooom???", al·lucina la Núria en sentir-ho. "Coses d'aquestes que dius, 'caramba'. Com que feia vergonya dir que feia de lesbiana a la tele. També m'he trobat molta gent que va ser important per elles veure allò a la tele, que van sortir de l'armari". El Bernat també recorda com "rebia moltes cartes a la tele, i gent de tot el món". Una conversa necessària, que paga molt la pena recuperar. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Emma Vilarasau commou pel que ha dit després de 36 anys sent parella amb Jordi Bosch https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/emma-vilarasau-36-anys-parella-jordi-bosch-actriu-fills_1614918_102.html #Faràndula
Emma Vilarasau commou pel que ha dit després de 36 anys sent parella amb Jordi Bosch

Emma Vilarasau és una de les actrius més meravelloses del món. I punt. Intèrpret superlativa, descomunal, brutal, porta tota la vida regalant-nos interpretacions memorables davant la càmera o damunt dels escenaris. La llista de sèries, obres i pel·lícules és de traca. En teatre, Lali Symon, Tots eren fills meus, A la recerca del temps perdut, La cabra o qui és Sylvia?, La mare, Qui té por de Virginia Wolf?, Agost, Les tres germanes o Paraules encadenades. En cinema, Casa en flames, Los sin nombre, Para que no me olvides o Los niños salvajes. I en televisió, Majoria absoluta, Quico, Secrets de família, Mirall trencat, Crims, Nissaga de poder i aquella mítica 'Eulàlia Montsolís' i Ventdelplà, inoblidable 'Teresa'. Ara ha visitat un espai imprescindible si volen sentir converses delicioses, pausades, tranquil·les, on el convidat es relaxa i parla obertament sobre les seves nits, les seves passions i la seva vida: 'L'eclipsi' a El Suplement de Roger Escapa els caps de setmana a Catalunya Ràdio. Una de les seves passions és fer de jardinera, al seu jardí, "un esclat de flor a la primavera, està bonic, podat, me'n cuido jo. Per mi és com una meditació: treure males herbes. Descarregues molt, molta ràbia, molta frustració. Em neteja molt el cap". Mirant enrere, parlen, com no, d'aquella Eulàlia Montsolís meravellosa, "jo recordo que el meu pare estava molt orgullós de mi, de cop, i això era molt bonic. Ens discutíem igual, però estaven molt orgullosos de mi". Una Emma que parla de pares i de fills, recordant les nits o matinades més importants de la seva vida, el seu naixement. "Tenia nits boniques, com un viatge a Finlàndia amb els meus fills, i vam veure una aurora boreal els 4. Però veure-li la cara als teus fills per primera vegada...com això no hi ha res". I les nits d'insomni? Les d'abans les passava "escoltant la música d''El Exorcista' i fumant un porro" de tant en tant. I ara? "No, no, ja fa molts anys. Intento centrar-me, racionalitzar les coses, donar a tot el valor que té i no sobredimensionar res". Una Vilarasau a qui l'apassiona ballar, "ballo molt sola a casa, pop dels 90, 80". Balla sola, però porta tota la vida enamorada de la seva parella, el també actor Jordi Bosch. Porten junts 36 anys, després que es coneguessin al Teatre Lliure, "ell venia de Mataró i jo de Sant Cugat i vam coincidir. Va ser, uah, molt fogós. El desig era immediat, el resolíem amb un pim pam a tota hora. No ens vam liar de seguida, però. Ens vam agradar, però vam trigar uns anys. Jo tenia 22 anys. Vam esperar un temps". Què li va agradar d'ell? "El que encara m'agrada ara. A part de físicament, que m'atreia molt, el sentit de l'humor que té. M'agrada que em facin riure i ell ho ha aconseguit sempre. Té una mirada que em penetra, em travessa, em coneix. Encara li deia aquest matí. M'agrada com encara les coses, paint-ho, tramitant-ho i després t'ho explica. És molt intel·ligent". Què li va agradar al Jordi de l'Emma? "El meu físic, d'entrada, cosa que jo no entenia. I la meva alegria. Era i soc una tia alegre". El secret per durar tant? "El respecte i l'empatia. Sense això és molt difícil aguantar tant una parella. Crec en l'amor per sempre? No ho sé. Crec en l'amor". Una conversa deliciosa que paga molt la pena. Emma Vilarasau, meravellosa. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Famós cantant denuncia el tracte humiliant en un restaurant de l'Aragó: "Ens han tractat com infectes"

Quan vas a un restaurant, el més normal (el que seria desitjable) és que et trobis amb un tracte correcte, educat, i si després, el menjar és bo, millor que millor. De vegades, però, l'amabilitat brilla per la seva absència i et trobes amb situacions desagradables per part d'alguns cambrers o propietaris que no tenen massa ganes de proporcionar una atenció correcta, i alguns, fins i tot, sembla que t'estiguin convidant a no tornar-hi mai més de la vida. És el que li ha passat en un restaurant de l'Aragó a un famós i estimat cantant, Serafín Zubiri. Zubiri, navarrès, és un cantant invident que en la dècada dels anys 90, sobretot, va aconseguir força èxit representant Espanya a Eurovisió, i llançant alguns temes com una versió de La bella y la bestia, o altres temes com Polvo de estrellas o Todo esto es la música. El cantant ha estat per Calamocha, a Teruel, i ha anat a dinar a un restaurant... O com a mínim, aquesta era la seva intenció inicial. Perquè s'ha quedat de pasta de moniato amb l'atenció rebuda al local. De fet, la seva indignació ha estat més que evident. Ell mateix, des de la porta de l'establiment, explica el mal moment que ha passat, quan li han negat l'entrada amb el seu gos pigall que l'acompanya i el guia. "Hoy he vivido una situación muy desagradable cuando he intentado entrar a un restaurante para comer. No nos han dejado entrar al comedor y nos han tratado como si fuéramos infectos. Muy mal, muy mal". Fins i tot, després ha demanat el full de reclamacions i li ho han negat, motiu pel qual ha cridat la Guàrdia Civil. View this post on Instagram A post shared by Serafín Zubiri (@serafinzubirioficial) Després de la denúncia pública, els responsables del restaurant han entonat el mea culpa: ""Mi gran error fue no darme cuenta de que era una persona invidente, que entraba con su perro guía", tot i que lamenta les formes del cantant en arribar: "Llegaron y entraron directamente al comedor, sin preguntar si había sitio o no para comer. Yo iba muy acelerado, porque fue un día de mucha faena, y le dije que, por norma, en el local no dejábamos entrar perros porque molestan a otros comensales. Su pareja me dijo que podía entrar porque la ley lo permite. Y como se mostró muy insistente, les invité a que comieran en la zona de la barra. En ese momento, el cantante comentó que me iba a enterar y llamó a la Guardia Civil. Se puso muy alterado y yo también, reconozco mi error". Després de tot l'enrenou, el mateix Zubiri ha gravat un altre vídeo al costat del seu gos: View this post on Instagram A post shared by Serafín Zubiri (@serafinzubirioficial) Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Manu Guix incendia la xarxa pel que ha dit de Pedro Sánchez. Insults dels ultres, escaldats i humiliats https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/manu-guix-pedro-sanchez-gorillaz-grup-siempre-equipo-president-govern-x_1614507_102.html #Faràndula
Manu Guix incendia la xarxa pel que ha dit de Pedro Sánchez. Insults dels ultres, escaldats i humiliats

El músic català esvalota la xarxa amb la seva darrera publicació

En Blau
Commoció amb la inesperada mort d'un famós actor de la TV dels 90, sèrie icònica, als 54 anys

Aquest divendres coneixíem dues tristes notícies relacionades amb el món de la tele i la interpretació. La mort de dos actors, un, una megaestrella, de més edat, l'altre, molt més jove, però les dues, igual d'impactants. El primer, el mític Chuck Norris, als 86 anys, després d'un currículum ple de pel·lícules d'acció, icona de la televisió i el cinema dels anys 80 i 90, especialment. L'altre, Nicholas Brendon. View this post on Instagram A post shared by Nicholas Brendon (@nicholasbrendon) Aquesta és la imatge que tenia darrerament, als 54 anys, però tothom el recorda de més jove, quan va ser una de les estrelles d'una sèrie molt estimada pels fans, Buffy, Cazavampiros, on feia el paper de 'Xander Harris', amic de la protagonista, un personatge que va interpretar durant set temporades, des del 1997 fins el 2003, al costat de Sarah Michelle Gellar, i a qui també vam veure en d'altres sèries com Mentes criminales, on feia de 'Kevin Lynch', però també, en pel·lícules com Coherence, Redwood, The nanny, Los chicos del maíz 3 i moltes altres. Sens dubte, però, el seu paper més recordat, com dèiem, va ser a la sèrie de la caçadora de vampirs. View this post on Instagram A post shared by Nicholas Brendon (@nicholasbrendon) View this post on Instagram A post shared by Nicholas Brendon (@nicholasbrendon) View this post on Instagram A post shared by Nicholas Brendon (@nicholasbrendon) Segons sembla, l'actor ha mort de causes naturals mentre dormia. La seva família ho ha comunicat amb unes colpidores paraules: "Amb el cor trencat vam anunciar la mort del nostre germà i fill, Nicholas Brendon. Va morir mentre dormia per causes naturals. Molta gent el va conèixer per la seva feina com a actor i pels personatges a qui va donar vida. En els últims anys havia trobat la seva passió a la pintura i l'art. Li encantava compartir el seu talent amb entusiasme amb la família, amics i admiradors. Era apassionat, sensible i tenia una motivació inesgotable per crear. Els qui el van conèixer de debò sabien que el seu art era un dels reflexos més purs de qui era". View this post on Instagram A post shared by Nicholas Brendon (@nicholasbrendon) La seva família també recorda els problemes de salut que havia tingut Brendon anys enrere, quan va patir un atac de cor fa tres anys, i tenia un defecte cardíac congènit, més la síndrome de compressió de la cua de cavall, una afecció de la medul·la espinal, obligant-lo a passar diferents vegades per quiròfan, així com alguns problemes de depressió i alcoholisme. En un any, dues notícies tristes relacionades amb la coneguda sèrie, ja que al febrer de l'any passat, qui moria era Michelle Trachtenberg, als 39 anys, actriu que feia de la germana petita de la 'Buffy'. Alyson Hannigan, companya de repartiment a la sèrie, que feia de la millor amiga del Nicholas a la ficció, ha recordat amb afecte el difunt: "El meu dolç Nicky, gràcies per tants anys de rialles, amor i Dodgers. Pensaré en tu cada vegada que vegi un balancí. T'estimo. Descansa en pau". View this post on Instagram A post shared by Alyson Hannigan Denisof (@alysonhannigan) Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau