Perplexitat amb Dani Rovira en confessar que li han tret una costella: què ha passat amb ella i uns amics https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/dani-rovira-ruina-costella-operar-amic-taltavull-fuentes_1655177_102.html #Faràndula
Perplexitat amb Dani Rovira en confessar que li han tret una costella: què ha passat amb ella i uns amics

A Dani Rovira, com a qualsevol persona amb dos dits de fronts, l'entusiasma el pòdcast La Ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes. Per això l'actor andalús ja ha anat fins a quatre vegades a l'espai on els convidats i algunes persones de públic comparteixen públicament alguns moments de les seves vides on han protagonitzat ruïnes com una casa de pagès, moments de vergonya aliena, morts a l'armari que tots tenim, i els confessen davant de tothom. I, evidentment, en aquesta quarta visita a La Ruina ha vingut amb una altra anècdota hilarant, "fresquita, fresquita, ha pasado hace poco". I comença donant un titular: "Os voy a contar el día en que por culpa de una costilla mía, potencialmente podrían haber metido a tres amigos míos en un calabozo". Any passat, "el peor año de mi vida, el curro no terminaba de ir guay, tuve una ruptura, murió mi padre, el carnet de conducir caducado...". Un any catastròfic, i d'aquest caldo de cultivo de ruïnes, va tenir dues operacions quirúrgiques. La prèvia d'una d'elles, fatal, ansiolítics, "me lié tres o cuatro esa noche"... i l'endemà, una entrevista pel El País. Després, primera operació, "te hemos quitado un trombo que tenías en una vena, un catéter, un par de días en la UCI". Quan li donen d'alta, se'n va a passejar un diumenge, i veu que la moto no està on ell l'havia aparcat. Segona operació, perquè la primera s'havia complicat. "Tenían que abrirme, quitarme un trozo de costilla, quitarme el trombo y meterme un muelle. Yo entré en pánico, 'Me cago en la puta'". El matí abans d'operar-se, un col·lega li envia un vídeo: "'¡¡Hostia, Dani!!! ¡¡Tu moto está aquí!! ¡¡Hijoputa el que te la ha robao, encima se está paseando por el barrio!'... Y yo ya estaba con la mochilita, a punto de irme a que me operaran. Yo no puedo ir a comisaría ahora, porque me tienen que abrir en canal". I li va dir a l'amic que agafés la moto, amb unes claus que tenia el Dani a casa seva, "pillas la moto y la metes en tu garaje", fins que ell sortís de l'hospital. "Con esa incógnita me fui al hospital". I allà li van dir que necessitava signar un consentiment, però ell s'anava preparant, "la batita, enjuagarme la boca..." i allà no venia ningú amb cap paper. "Me meten a quirófano, mucho frío, una mantita, mucha gente, el anestesista, todos esperando a que firmara, con la vía puesta". Ve un amic seu i li diu que li anirà a buscar a casa seva... Rovira tira enrere, al dia abans, quan una altra amiga li va dir si li preguntaria al cirurgià si quan acabés, li donaria la seva costella... "Doctor, ¿a mi, la costilla, me la podéis dar?", li va preguntar al cirurgià. Operen el Dani. I es desperta, adolorit, estabornit, fatal. I el representant, allà. I què li va dir? "Tengo tu costilla en mi congelador", després d'anar en cotxe per Madrid, amb un potet de mostres d'orina, i dins, la costella de Dani Rovira. "No pasó nada, pero si le paran, hubiera podido tener problemas con la justicia. Igual que los otros". Dani Rovira, meravellós. Amb o sense costella. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
El perquè de l'anacrònic i poc habitual nom que han triat pel net de Bertín Osborne, "después de un duro año" https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/net-bertin-osborne-nom-joselito-filla-claudia-jose-entrecanales-per-que-fill-embarassada_1653620_102.html #Faràndula
El perquè de l'anacrònic i poc habitual nom que han triat pel net de Bertín Osborne, "después de un duro año"

Bertín Osborne tornarà a ser avi en unes setmanes. El cantant andalús no veu l'hora de tenir en braços el seu nou net, el que serà el 9è. Les seves filles, Alejandra, Eugenia i Claudia, han estat mares, les dues primeres de tres fills i la petita, justament ara tindrà la tercera criatura. Com es diuen els nets i netes que porten el cognom Osborne? Joaquín, Fausto, Valentina, Juan, Tristán, Sandra, Micaela i Violeta. Les dues últimes, com dèiem, filles de Claudia i José Entrecanales. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por CLAUDIA OSBORNE (@clo_osborne) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por CLAUDIA OSBORNE (@clo_osborne) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por CLAUDIA OSBORNE (@clo_osborne) La parella torna a tenir un motiu de pes per ser feliços, ja que estan a punt de donar-los-hi un germanet a les seves dues filles. Després d'un any complicat, Claudia Osborne ha anunciat que torna a estar embarassada: ""después de un año muy duro, tenemos la grandísima suerte de poder anunciar que vamos a tener a nuestro tercer hijo", diu, mostrant imatges d'una ecografia. "Es la primera vez que hemos podido vivirlo en la intimidad durante todo el primer trimestre. No sabéis cuánto necesitábamos hacerlo así esta vez. Y ahora, con toda la alegría y la paz del mundo, os lo contamos". Sense especificar en els motius d'aquestes complicacions, Osborne s'ha mostrat radiant per l'arribada del seu tercer fill, revelant que serà un nen, i no només això: també ha dit quin nom li posaran a la criatura. Un nom certament poc habitual en els temps que corren, un pèl anacrònic, i que no es veu massa en nens petits avui en dia. I és que al petit li posaran el nom de Joselito. Per què? Perquè el seu pare es diu José, però sorprèn que al nadó no li posin igual, sinó especificant aquest diminutiu que evoca èpoques pretèrites a Espanya, com el Joselito aquell a qui tothom coneixia com 'El pequeño ruiseñor'. Un nom peculiar, i més, tenint com a germanes dues nenes amb noms preciosos i originals, com Micaela i Violeta. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por CLAUDIA OSBORNE (@clo_osborne) Joselito Entrecanales Osborne. Un nom, però, el de Joselito, que quan el sentim, a nosaltres, més que recordar-nos Bertín Osborne, ens recorda més al gran Kiko Veneno, que cantava allò de "Yo soy Joselito, el de la voz de oro. Que de puerto en puerto voy dejando mi cuplé. Siete novias tuve, más novias que un moro, me salieron malas y a las siete abandoné. Ay, Joselito, ay". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Pell de gallina amb un actor català, a punt de morir a San Francisco. Terrible accident: "Mort, clínicament" https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/david-guapo-accident-cotxe-san-francisco-punt-morir-actor-humorista-mort-clinicament-podcast_1652993_102.html #Faràndula
Pell de gallina amb un actor català, a punt de morir a San Francisco. Terrible accident: "Mort, clínicament"

En aquest món on hi ha pòdcasts de sota les pedres, paga la pena aturar-se de tant en tant per 'Golden Circle', conduït per David Riudor, converses amb convidats que paguen molt la pena. Recentment, qui ha passat per allà és un actor, còmic, monologuista i cantant català que ens fa pixar de riure cada vegada que apareix davant de càmeres, però que per una vegada, ens ha glaçat la sang: David Guapo. Al de Barcelona l'hem vist en programes com El Hormiguero, El club de la comedia, Sé lo que hicistéis o Tu cara me suena, on va fer de concursant. En el seu vessant interpretatiu, l'hem vist com a actor en pel·lícules com Barcelona nit d'hivern, Señor dame paciencia, Sin rodeos, ¡A todo tren! destino Asturias o El refugio. Abans de fer-nos riure i fer-se famós, omplint teatres, Guapo va actuar en molts bars amb quatre gats, i va voler començar la seva carrera com a músic tocant la guitarra, el piano i la trompeta en diferents jam sessions de Barcelona. Mogut per la seva passió, va fer les maletes i se'n va anar cap a San Francisco per tocar amb músics de blues. Però el que seria un viatge d'unes setmanes es va convertir en una estada de dos anys, fins a arribar a gravar un disc. Una etapa en la qual va haver de dormir al carrer, i fins i tot, va arribar a robar menjar... Però això no és el pitjor que li va passar a la Golden City. Perquè hi va haver un dia on gairebé se'n va a l'altre barri, on "Palmé, clínicamente, y en todos los sentidos", tal com ell recorda. Una experiència propera a la mort. Explica que estava travessant un semàfor, quan va venir el cotxe del costat "y dijo 'pasa, pasa'. Yo pasé. Además, era un paso de cebra. Me giré para darle las gracias... y 'pum'". View this post on Instagram A post shared by Golden Circle (@goldencirclepodcast) Un pum que resumeix la topada brutal amb un cotxe, que el va envestir, se'l va endur per davant. "Reventé el parabrisas, salí por arriba. Una hostia... y palmé. La sensación era como que vuelves al origen, pero no vuelves tú, porque tampoco era un cuerpo físico". Una sensació "de volver al origen, de bienestar absoluto, calorcito, mucha luz, muy a gustito", tot i recordar un pensament de "hostia, no me ha dado tiempo de despedirme de nadie". Després, "desperté, empecé a mirar, 'esto no es mi habitación', dos tíos vestidos de forma rara, '¿sabes dónde estás? Estás en una ambulancia, has tenido un accidente', y empecé a notar un dolor muy bestia". Un David que també ens ha emocionat parlant de la mort del seu germà, quan ell tenia només 18 anys. View this post on Instagram A post shared by Golden Circle (@goldencirclepodcast) Una conversa que paga molt la pena. Un testimoni de primera mà, el del David Guapo, d'algú que va tornar a la vida després d'una topada brutal. Un record que sempre romandrà en el bo d'en David, del dia que va veure la llum i que gairebé no ho explica. Per sort, va poder sortir amb vida d'aquell accident i després, amb els anys, ens ho ha fet passar d'allò més bé amb la seva bonhomia i el seu sentit de l'humor. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
La confessió més íntima i atrevida de Sílvia Abril: què fa amb l'Andreu Buenafuente quan arriba tard a casa

No ens cansarem mai de repetir com de meravellosa és la Sílvia Abril. Per separat o conjuntament amb l'Andreu Buenafuente. La nostra parella preferida. S'estimen, es complementen, es fan riure mútuament, s'adoren i junts formen una parella imbatible, al costat de la seva preciosa filla Joana. L'actriu i còmica ens fa plorar de riure cada vegada que apareix en pantalla o damunt d'un escenari, i ara la podem gaudir en una pel·lícula que s'estrena aquest divendres on comparteix cartell amb la Mafalda, la filla d'un bon amic, l'actor Pablo Carbonell, Todos los colores, on les dues intèrprets fan de mare i filla. Amb motiu d'aquesta estrena les dues actrius han passat per La revuelta de David Broncano que, fidel a la cita, ha formulat les dues preguntes clàssiques del programa. Això sí, només a la Sílvia, perquè a la Mafalda, en ser menor d'edat, ha preferit preguntar-li "Imagina que tu perro puede hablar durante 20 minutos, ¿qué sería lo que le preguntarías?". Però quan ha arribat el torn de la Sílvia, ella sí que no s'ha escapat de respondre a les dues preguntes marca de la casa: "¿Cuánto dinero tienes?" i "Relaciones sexuales en el último mes", tenint en compte que tot suma, els coits, les masturbacions i el petting, en diferent grau i importància. Pels boomers, aquesta paraula, petting, significa una pràctica sexual basada en l'exploració, el contacte físic i l'obtenció de plaer a través de petons, massatges, carícies i frecs. La seva característica principal és que no inclou la penetració... I la Sílvia s'ha mullat i ha respost sobre com va la cosa... Responent a la qüestió monetària, ha reconegut que "Como ya me ha pegado el sablazo Hacienda, tengo la mitad de lo que tenía antes", sense aprofundir sobre el seu patrimoni, només pel que li ha passat enguany amb la declaració de la renda. Més específica ha estat parlant de la qüestió eròtico-festiva. Calculadora en mà, s'ha posat a fer números per tenir clars els seus comptes: "Me salen 14". Una xifra a la qual ha arribat després de reconèixer, barrejant, com sempre, sinceritat i sentit de l'humor, que el seu ritme de treball afecta al tema. A Abril, a banda de la pel·lícula que estrena divendres, la podem veure cada nit a la Sala Petita del TNC amb El firmament, una obra de la dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, on una dona, acusada d'un crim brutal, és sentenciada a mort. Però afirma estar embarassada i això podria anul·lar la seva execució. Un jurat popular -compost exclusivament per dones- haurà de decidir el destí de l'acusada. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Teatre Nacional de Catalunya (@teatrenacional) Es va estrenar el passat 6 de maig i està en cartell fins al 14 de juny. Funcions de dimecres a diumenge. Una Sílvia que ha confessat el saníssim costum que té cada dia quan tornar d'actuar al teatre: "Yo llego y siempre después de cada función necesito petting"... Amb una particularitat: "Aunque sola, porque cuando llego, él (l'Andreu) siempre está durmiendo"... Sílvia Abril, meravellosa. Queden només cinc funcions per acabar les representacions de l'obra, que s'acaben diumenge... A partir d'aleshores, ja no arribarà tan tard a casa... Vaticinem un mes de juliol pletòric a cals Abril-Buenafuente. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Catalanofòbia a una actriu de 'La casa nostra' de 3Cat: directora espanyola l'amenaça de quedar-se sense feina

Els fans de La casa nostra estem d'enhorabona. Aquest dilluns s'ha estrenat a la plataforma de 3Cat la segona temporada d'aquesta sitcom meravellosa, al mateix moment que al prime time de la cadena es començava a emetre la primera temporada. Una sèrie divertidíssima, obra de Dani de la Orden, Eduard Sola, Dani Amor i Oriol Pérez, que no se n'amaga i beu de referents com l'enyorada Plats bruts, però també, de sitcom nor-americanes com Friends o Cómo conocí a vuestra madre. Dos amics, el Miqui i l'Èric, compartint pis a l'Eixample amb els pares del primer, la Pilar i el Josep, i tenint de veïnes una nouvinguda, la Berta, que farà trontollar sentimentalment el Miqui, i la Candela, la propietària d'un bar. A banda dels sis protagonistes, hi ha molts cameos de gent com la Laura Rosel, el Jordi Évole o l'Helena Garcia Melero, a banda d'uns secundaris hilarants, alguns d'ells, que apareixen de manera recurrent a la sèrie, amb un paper important. És el cas de la Núria Casas, que interpreta el personatge de la Rut, l'ex del Miqui, una dona classista, possessiva, venjativa i tòxica, que et fa pixar de riure cada vegada que apareix en escena. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por 3Cat (@som3cat) Com dèiem, l'actriu que li dona vida és la meravellosa Núria Casas. Alguns l'hauran descobert ara. D'altres ja portem molt de temps plorant de riure amb els seus vídeos a xarxes. Actriu, mestra, influencer, creadora de contingut i còmica, abans de triomfar ara a La casa nostra i abans a les xarxes, treballava com a professora d'educació infantil. D'aquí que el seu contingut s'ha centrat sovint a relatar, des d'una perspectiva còmica i realista, el dia a dia de la maternitat, l'escola i la vida familiar. Evidentment, la seva feina a la sitcom de 3Cat la fa immensament feliç. D'aquí que la promocioni a les seves xarxes socials. Unes xarxes on ha tingut recentment una experiència molt desagradable... pel fet de ser catalana i parlar en la seva llengua. Ella mateixa explica que "por suerte tengo poco hate, pero cuando lo tengo, siempre es por el mismo motivo, sobretodo... por el catalán". La Núria recorda algunes de les perles que li han dedicat per parlar en català: "'¿En qué idioma estás hablando?, ¿Por qué hablas así si nadie te entiende?, ¿Cómo te atreves a poner un vídeo en catalán en las redes, si así no llegas a nadie?'... Pero es que la última ha sido fuertecita, ¿eh?", i explica què li ha passat amb una dona andalusa. "Amenazas de trabajo... La cosa se pone chunga". Parla d'una seguidora que ara l'odia en veure les promos que ha fet de La casa nostra: "Que '¿Por qué llevas una sardina en la boca cuando hablas?, En Catalunya sois unos muertos de hambre, Habla bien de una vez o te dejo de seguir, No respetas nada, ¿En qué momento os metéis en nuestras casas hablando esa lengua?, Mira que hay lenguas bonitas como el inglés y el francés, y tenéis que hablar catalán'", i estupideses catalanòfobes com aquestes. Però avisa que "viene lo mejor...". I comparteix les amenaces que li ha deixat caure: "Núria, como tú no me respetas y hablas catalán... yo soy directora de cine, y tenía pensado para tí unos papeles en castellano, pero como hablas catalán, pues ya no'". La Núria, amb més paciència de la que es mereix la directora catalanòfoba, encara ha estat prou elegant i no l'ha engegat a la merda, que és el que es mereixeria: "Cuando pasan estas cosas me tengo que contener, porque soy una persona educada". Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Nuria Casas (@nuriacasasc) Aquesta fan ja s'hi pot posar fulles, que la Núria seguirà promocionant La casa nostra, parlant la seva llengua i fent el que li surti del monyo. Núria Casas, meravellosa. Clar i català. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Colpidor adeu de Lluís Gavaldà per la mort de Maurici Preciado: "Et trobaré a faltar tant"

Tristíssima notícia la que s'ha sabut aquest dilluns. Ha mort l'històric casteller Maurici Preciado als 70 anys. Qui va ser cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i un dels membres destacats dels troncs i els folres dels anys 80 i 90, present des de la fundació i fins al final. "No només pujava, sinó que també va arribar a ser timbaler de la Colla. Més enllà dels castells, el recordarem com una persona sempre compromesa i mordaç. Maurici, avui les aletes han anat per tu!", han dit els liles des de xarxes socials. Amb profunda tristesa lamentem comunicar que ens ha deixat en Maurici Preciado als 70 anys. El seu nom és sinònim de Colla Jove, sent-hi present des de la fundació i fins al final. Va ser cap de colla l'any 2000 i va ser un dels membres destacats dels troncs i els folres dels… pic.twitter.com/wphwLEwNis — Colla Jove de Tarragona (@JoveDeTarragona) June 7, 2026 Més enllà del seu vessant com a històric casteller, també va ser militant d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona, sent recordat pels seus companys de partit per la seva "dedicació, compromís i estima pel projecte republicà. Sempre amb el seu humor característic, que treia un somriure a tothom". Des que s'ha sabut de la seva mort, de seguida hi ha hagut una allau de reaccions per part de companys de colla, i d'altres colles castelleres, tant les tarragonines com les de la resta de Catalunya. Però no només el món casteller l'ha volgut acomiadar amb sentides paraules. També ho ha volgut fer tota aquella gent que el va conèixer i tractar, que van forjar una bonica amistat amb un home de qui tothom destaca la seva bonhomia. Com per exemple, el Lluís Gavaldà. El cantant d'Els Pets també ha tingut unes paraules d'escalf cap al Maurici Preciado, acompanyades d'una imatge del Camp Nou, afició, la d'anar a veure al Barça, que compartien. Diu el de Constantí: "Quin greu, Maurici, amb la de partits que ens quedaven per veure plegats, tu sempre sorneguer i savi, amb aquelles sortides teves que em feien pixar de riure, amb la teva generositat. Et trobaré a faltar tant, punyetero...", al costat d'una imatge de l'estadi blaugrana, ple de gom a gom: Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Lluís Gavaldà (@lluisgavaldaroig) Aquest diumenge, a la Selva del Camp, jornada castellera on la Jove ha descarregat el primer quatre de nou amb folre del curs, una actuació marcada per la trista constatació a plaça de la notícia de la mort de Preciado. Un homenatge a una persona que romandrà per sempre en els liles i en totes les persones que el van conèixer i estimar, com ha fet en Lluís Gavaldà. Vídeo | La @JoveDeTarragona estrena el 4de9f, el més matiner de la colla!#castells #castellers pic.twitter.com/s89q32uonc — elMonCasteller.cat (@elMonCasteller) June 7, 2026 Ens sumem a les mostres de condol. Descansi en pau. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
Mor de pneumònia un estimat actor d'una sèrie icònica: sentit adeu dels companys de repartiment https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/anthony-head-mor-pneumonia-actor-serie-buffy-cazavampiros-anys-mentor_1651943_102.html #Faràndula
Mor de pneumònia un estimat actor d'una sèrie icònica: sentit adeu dels companys de repartiment

L'any 1997 es va estrenar a Espanya una sèrie que, sense fer soroll, va anar convertint-se mica en mica en indispensable per als seus fans, i que amb el temps, ha anat guanyant adeptes a la causa i esdevenint poc menys que una sèrie de culte. El seu nom original era Buffy the Vampire Slayer, però aquí se la va conèixer com a Buffy, cazavampiros. Explicava com li anava a Buffy Summers (a qui li donava vida l'actriu Sarah Michelle Gellar, vista també a Sé lo que hicistéis el último verano, Scream 2 o Scooby-Doo), l'última en una línia de dones joves conegudes com a caçavampirs, que lluitava contra vampirs, dimonis i altres forces de la foscor. Una caçadora a qui orientava i guiava una mena de mentor, Rupert Giles, 'Vigilante', que investigava les criatures sobrenaturals a les quals la Buffy havia d'enfrontar-se, oferia informació sobre els seus orígens i consells sobre com vèncer-los, i l'ajudava a mantenir-se en forma per lluitar. L'actor que interpretava el mentor de la caçadora de vampirs més famosa de la tele era Anthony Head, intèrpret britànic molt prolífic en televisió, cinema i teatre. Un actor de qui, malauradament, s'acaba de saber la seva mort, als 72 anys, víctima de les complicacions que ha tingut després de patir una pneumònia. La segona pèrdua que afecta el repartiment de la sèrie, ja que no fa gaire, un parell de mesos enrere, moria un altre dels actors de Buffy, Nicholas Brendon, amb només 54 anys. Des que s'ha sabut la trista notícia, Sarah Michelle Gellar, David Boreanz, James Marsters i la resta del repartiment, han tingut paraules d'escalf cap al seu company i unes sentides paraules per retre-li el merescut homenatge: "'Digues-li a en Giles que ja ho he entès i que estic bé'. Bé, jo no ho he entès i no estic bé. Tot i així, sé que sóc afortunada perquè et vaig conèixer. Gràcies a Daisy i Emily, que no només van compartir el seu pare amb mi, sinó amb el món", ""DEP. Tenia una ànima molt amable i generosa", "Hi ha un buit al món. Anthony Head ens ha deixat. Va ser una presència indestructiblement amable i ferma al set de Buffy, i el millor actor de l'elenc. Era el millor de nosaltres. Vaig tenir la sort d'haver-lo conegut i d'haver-ne après. Va deixar el món com un lloc millor gràcies a la seva presència. Gràcies Tony per tot el que vas donar"... Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por Sarah Michelle (@sarahmgellar) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida por James Marsters (@realjamesmarsters) A Head, a banda de la popular sèrie en la qual va tenir tant d'èxit, el vam veure també a Little Britain, The iron lady, Percy Jackson, Sweeney Todd, Ted Lasso, Doctor Who, i moltes altres sèries i pel·lícules. Descansi en pau. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
El Gerard Quintana més íntim, "m'he enamorat d'homes", confessa quins han estat els més "sexis i atractius" https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/gerard-quintana-enamorat-homes-catalunya-radio-eclipsi-suplement-sopa-cabra-sexies-atractius_1651766_102.html #Faràndula
El Gerard Quintana més íntim, "m'he enamorat d'homes", confessa quins han estat els més "sexis i atractius"

Un dels documentals més impressionants que s'han vist les darreres setmanes ha estat, sense cap mena de dubte, el que es va emetre fa uns dies al Sense ficció de 3Cat, un documental sobre una de les bandes més icòniques del nostre país: Sopa de cabra. Tornar enrere. Indispensable document que ens acostava a un grup que ha format part de les vides de moltes generacions diferents, amb himnes de la música rock (L'Empordà, Camins, El Boig de la ciutat, El far del sud, Sota una estrella, Mai trobaràs, Si et quedes amb mi, Podré tornar enrere...), i on no tot era harmonia i un camí de roses: "mai ha sigut un grup d'amics. No quedem mai. No sé qui ha tingut la idea de posar-nos en una cuina amb ganivets", deien en Gerard Quintana, en Josep Thió, en Cuco Lisicic i en Pepe Bosch (en Joan 'Ninyín' Cardona va morir l'any 2002 als 42 anys per culpa d'un càncer). Un Gerard Quintana que acaba de passar per un espai imprescindible de la ràdio, la secció 'L'Eclipsi' d'El Suplement de Catalunya Ràdio, els caps de setmana amb el Roger Escapa. Un espai on xerrar pausadament, on obrir-se i deixar-se anar i parlar de les nits tòrrides, dels dies, de l'amor, de la mort, de la festa o del que calgui. Un eclipsi on, com no podia ser d'una altra manera, Quintana va ser rebut amb un pertinent "Bona nit, malparit", per part del locutor. I a partir d'aquí, via lliure per deixar-se anar. Un Gerard que fa dos mesos que s'ha mudat a viure al barri de Gràcia de Barcelona, "m'estic acostumant al brogit constant", fart de rodalies (ell vivia abans a Ocata), "el meu rècord va ser el 2007, quan vaig estar 7 hores i 20 minuts per fer Clot-Girona". Un Gerard que mira enrere i recorda fins i tot un dels seus primers amors d'estiu, de joventut, quan era un noi de 12 anys i es va enamorar d'una noia holandesa. "Sempre t'han agradat les dones, a tu, o has estat obert a tot?", li pregunten Escapa. Quintana respon que "m'he enamorat d'homes, també. Hi ha homes dels que un es pot enamorar. T'enamores d'una persona. Després sí que hi ha el component animal". "I t'han atret físicament també els homes?". I ell ho té claríssim: "Alguns, sí. Sí, sí. Mira, ahir li vaig enviar una foto, en una caixa que tenia perduda, al Paul Fuster, un tio que sempre l'havia trobat sexy i atractiu. I el Xarim Aresté, amb el que he viscut, també l'he trobat sempre sexy i atractiu. Però bé, ens hem respectat. Ell té altres gustos". Li pregunten si "no fins al punt d'haver tingut mai cap affaire?", i ell nega la major: "No, no". "I has tingut mai una relació seriosa amb un home, de parella?"..., li pregunten. "No, he tingut molts companys, amb els que he viscut i he tingut relacions molt fraternals, molt intenses, però recordo més de joventut, aquell esguariment, jo anava a una escola que eren tot nens. Els primers tocaments i contactes físics, és amb gent del teu sexe. Va haver-hi un temps que vaig dubtar: 'Cap on tirarem?'". Una conversa deliciosa, on també han parlat de l'enyorat Carles Sabater ("No he plorat mai tant davant d'un mort"): Gerard Quintana, meravellós. Un plaer escoltar-lo sempre, quan canta, o quan parla. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau
¿Listo para el taconazo? 🧐 Infórmate sobre el "Tour Rancheando en la Ciudad 2026", la gran noche musical encabezada por El Fantasma y Los Huracanes del Norte en el norte de la CDMX. Nota completa en el enlace. 📝🎻 #Farándula #CarteleraCDMX #MúsicaNorteña
https://zurl.co/27mBH
El Fantasma y Los Huracanes del Norte encabezarán el Tour Rancheando en la Ciudad 2026 en la Arena CDMX - Periodistas Unidos

Periodistas Unidos es un colectivo de periodistas que buscan la libertad de expresión, la defensa de periodistas y la integración de diversas disciplinas culturales para la transformación de la sociedad.

Periodistas Unidos
Roger Mas, brutal, diu en què es divideix la península Ibèrica i per què no va cantar en un concert a Madrid https://www.elnacional.cat/enblau/ca/famosos/roger-mas-sotana-peninsula-iberica-divideix-espanya-tocar-cantar-concert-madrid_1649719_102.html #Faràndula
Roger Mas, brutal, diu en què es divideix la península Ibèrica i per què no va cantar en un concert a Madrid

Roger Mas és un geni. El cantautor de Solsona, que acaba de fer 50 anys, fa molt de temps que ens enamora i hipnotitza amb la seva veu greu, les seves cançons, les seves lletres i la seva música. Un dels tipus amb més talent que han pujat damunt d'un escenari. Però quan hi baixa, quan no canta i parla, i diu què pensa, també és un geni. Com ha quedat demostrat en la seva visita a La Sotana, amb l'Andreu Juanola, el Magí Garcia, el Joel Díaz i el Manel Vidal. Una visita hilarant, on ell mateix ha expressat que no sabia ben bé què hi feia allà, donat que el futbol i el Barça li llepen força un peu ("Jo em perdo tots els gols. Prefereixo mirar la gent. A mi m'agrada anar al bar i veure la gent que li agrada el futbol"). Han parlat de futbol, però també han parlat de música. Quina relació té amb el Barça? "Quan et programen un concert, jo no ho miro, però a l'oficina s'ho miren: 'Aquell dia juga el Barça'. O, si et trobes a Madrid, el que cal mirar és si aquell dia juga el Reial Madrid. Mas ha compartit què va viure una vegada que va anar a fer un concert a la capital espanyola. "No vaig arribar a cantar. És l'únic concert que no he fet perquè no es va presentar ningú". Dimarts, 4 d'abril de l'any 2000. A la llegendària Sala Suristán de Madrid, temple de la música en viu, a la Calle de la Cruz, 7, a la zona de Huertas/Sol. Però allà no hi havia ni el Tato: "No hi havia ni una ànima al carrer... Jugaven el Reial Madrid i el Manchester United al Santiago Bernabéu". L'anada dels quarts de final de la Champions, una castanya de partit que va acabar amb 0 a 0 al marcador (el Madrid passaria, però, malauradament, l'eliminatòria, després de guanyar 2-3 a la tornada a Old Trafford, amb aquell toc d'esperó de Fernando Redondo). Un 0-0, però, que li va fer la guitza al bo d'en Roger. "Vam fer les proves de so, tots els cambrers i la gent que treballava al local... Estàvem a punt de sortir i... ningú al local. Zero. Anar esperant, i si el concert havia de durar una hora i mitja, a l'hora i quart es va presentar el Jaume Sisa, tard, i després, a l'hora i tres quarts, que ja ens havíem fotut dos whiskies amb el Sisa, l'Adrià Puntí". Sublim. Parlant de tocar a les espanyes, o en el seu cas, "a los madriles", li pregunten com veu el país, i el Roger recorda l'Alexandre Deulofeu, "el farmacèutic de Figueres, que va predir que el 2029 s'acaba Espanya". I dels catalans? "Això de l'iberismo no estaria malament", diu amb sarcasme, abans de fer una anàlisi sensacional, una divisió: "Jo penso que a la península Ibèrica hi ha tres... Hi ha els gallecs i els portuguesos; hi ha els bascos i els castellans, que els castellans són bascos que parlen llatí; i hi ha els catalans. No hi ha més. Hi ha tres Espanyes". "I els andalusos?", li pregunta en Joel. "Allà hi ha una mica de cosa, perquè també hi ha les 2 Espanyes, que són l'anarquista i la comunista. Els Països Catalans són anarquistes, la resta és comunista, i Andalusia queda com partida, allà la cosa es complica. Però bé, això són palles mentals que no serveixen per a res". La península ibèrica segons Roger Mas. pic.twitter.com/TLxVTwN5jT — La Sotana (@LaSotana_) June 3, 2026 Una hora a La Sotana amb el Roger Mas on fire: Roger Mas, meravellós. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!

En Blau