LES RESSENYES FUTBOLERES DE L'EME PUNTO
(Anàlisi pseudoliterària)

De les cinc ressenyes que ha publicat Eme Punto sobre els partits jugats fins ara per la selecció espanyola en... la cosa eixa que estan jugant (ah, sí, l'#Eurocopa), només en un, el del partit contra Itàlia, ha fet un petit comentari sobre com va anar el joc:

«Hoy derrotamos a Italia y hemos asistido a un gran partido. Jugamos muy bien, fuimos superiores, España creó mucho peligro y tuvo un sinfín de oportunidades, muchas más que los italianos. De manera especial Morata, Nico Williams y Fabián. Y el portero italiano salvó a su equipo de una derrota mayor.»

Tanmateix, la major part d'aquesta descripció es perd en un mar d'imprecisions i ni tan sols diu quin va ser el resultat del partit, ni quins jugadors van marcar els gols. La resta de l'article són vaguetats («hemos asistido a un gran partido»), refranys («hombre precavido vale por dos»), tòpics («El objetivo es ganar»), frases fetes («vender la piel del oso antes de cazarlo») i una selecció molt extensa de dades de la Viquipèdia (barrejades en anècdotes sobre les ocasions que va tindre, mentre era president, d'anar a veure finals internacionals a la llotja d'honor de diferents estadis) que no aporten res d'interessant. I les altres quatre ressenyes estan tallades pel mateix patró (però encara amb menys informació sobre els partits que, se suposa, comenten).

Si afegim el «petit» detall que El Debate ha publicat els articles pocs minuts després d'acabar la transmissió, la conclusió és òbvia: Eme Punto havia enviat a la redacció, hores o dies abans del partit, dos articles molt genèrics, sense entrar en detalls (que encara no s'havien produït), un per al cas de victòria i un altre per al cas de derrota (i supose que, en els dos primeros partits, una tercera versió per a cas d'empat), deixant que el redactor de torn triés i publiqués la versió adequada.

Si m'interessés el futbol (o el senyor #EmePunto #Rajoy), em sentiria ofés: en lloc de llegir els comentaris esportius d'un expresident del govern del Reino de España, estaria engolint-me les falòrnies d'un senyor que, a més de no saber un borrall sobre #futbol, «opina», no ja sobre partits que no ha vist, sinó sobre partits que ni tan sols s'han jugat.

De fet, dubte molt que s'haja molestat en veure'ls (tret, potser, el d'Itàlia) i, fins i tot, dubte que li agrade el futbol: un aficionat de debò que tingués la sort (immerescuda) de publicar-ne les pròpies opinions, no llançaria per l'aigüera aquesta oportunitat.

En fi, així va ser (o no).