"Patiment", la cinquena entrada del #TresVuits, ve després d'un parèntesi de quasi dos mesos al blog. No només m'havia engrescat amb altres coses: també ha set un dels articles més complicats d'escriure. Gaudiu-lo!
El primer cop que m’ho van dir, no vaig ni lligar caps:— Però tu deus patir moltíssim!Era el diagnòstic d’un otorrino. Tot ell compassió, es mirava els resultats de l’audiograma com qui reuneix el valor per confirmar una mala notícia. El vaig correspondre —valgui la redundància— amb una mirada de sord. «Patir?», em preguntava. «Per la pèrdua auditiva?».
Doncs això seria #TresVuits, el dietari on aniré escrivint sobre la meva #sordesa; un problema d'hipoacúsia bilateral que duu més de mitja vida complicant-me el dia a dia. Us en deixo aquí el "Pròleg".
Ja veurem fins on avança, el projecte, però de moment m'agrada prou com ha quedat el blog. Us hi podeu subscriure, si ho voleu rebre via #newsletter, o seguir-ho per #RSS, o esperar que us vagi donant la tabarra per aquí, que prou que ho faré.
Estava repetint primer de batxillerat. A les assignatures pròpies de la branca d’humanitats només érem cinc persones. Jo era l’únic noi. Movíem les taules per seure en una sola filera i m’asseia al pupitre més proper a la porta. El llatí era la meva creu.— Dijous no podré venir —vaig avisar durant una classe—. He d’anar al metge perquè em treguin un tap de cera de les orelles.
Jordi Moreno