Closcadelletra (DII): Atent a la sensació

Assegut davant la taula de vidre escriu, amb un llapis dur en una plagueta nova que ha comprat fa poc de la casa moleskine, paraules desorbitades.

VilaWeb
Closcadelletra (CDXCIX): Escriure que no escrius és escriure

Tota tu seràs un jeroglífic i les coves parietals amb bisons fletxats una casa on escric des del ventre del temps.

VilaWeb
Closcadelletra (CDXXIII): Fondejar en les pregoneses dels afectes inclassificats https://www.vilaweb.cat/noticies/closcadelletra-cdxxiii/ #Closcadelletra
Closcadelletra (CDXXIII): Fondejar en les pregoneses dels afectes inclassificats

Quin és el misteri d’estar viu? Et tems que molts dels teus escrits són totxeries, bagatel·les, foteses i coses sense estil? No has vist que ets un repetidor de generalitzacions abusives? En lloc de tantes desqualificacions infundades o poc pensades que practiques, no has trobat formes més agradables de perdre el temps? Quan assages el […]

VilaWeb
Closcadelletra (CDXVIII): La música de la lentitud https://www.vilaweb.cat/noticies/closcadelletra-cdxviii/ #Closcadelletra
Closcadelletra (CDXVIII): La música de la lentitud

Duc damunt un dia de tristeses. No sé què vol dir això. Estic tan trist. Tocat de tristesa. Tenc la mà que escriu condormida de tristor. Un conte de temps primer no se’n va del cap. Un conte de bon de veres en què s’encén el que estim sense tocar l’ombra. Espera un poc, t’ho […]

VilaWeb
Closcadelletra (CXIX): Vull l’ull interior extern que hi vegi alhora pertot

«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»

Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions https://www.vilaweb.cat/noticies/closcadelletra-cxviii-vull-navegar-lliurement-a-traves-dels-segles-dels-llibres-de-les-sensacions/ #Closcadelletra #Lletres
Closcadelletra (CXVIII): Vull navegar lliurement a través dels segles, dels llibres, de les sensacions

«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»

Closcadelletra (CXVII): Els dits de rosa de l’aurora

«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»

Closcadelletra (CXVI): Allò que és bo és lleuger

«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»

Closcadelletra (CXV): Cada instant és el primer i és el darrer

«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»