Amb mi, les etiquetes no serveixen. Si en fes cas, tindria un problema d’identitat: sóc woke, feixista, comunista, d’ultradreta, TERF, racista o el que convingui segons qui mira i opina. Quan tot encaixa, no encaixa res. Sóc la viva representació de la teoria d'Schrodinger! 🤭

Hi ha qui etiqueta per evitar pensar.
Una paraula, i tot queda resolt.
No per comprendre, sinó per no haver de fer-ho.
Quan el llenguatge es fa servir per tancar, el debat ja ha desaparegut.
https://juliarscat.substack.com/p/letiqueta-com-a-refugi-una-petita

Alguns no discuteixen per entendre, sinó per tancar amb ells mateixos.
Quan ja no hi ha interlocutor, segueixen igual.
No és debat.
És la necessitat de no quedar en silenci.

Quan la identitat és fràgil, el món dels altres es converteix en una amenaça constant. No perquè ho sigui, sinó perquè és l’únic mirall que el propi marc no pot sostenir.

El debat sembla viu, però no es mou res.
No és ignorància: és protecció del propi marc.
Allò que incomoda no s’analitza, es redueix, s’etiqueta i es descarta.
No falta argument. Falta espai per integrar-lo. I així, res no canvia.
https://juliarscat.substack.com/p/el-marc-que-no-es-deixa-tocar

No és una regularització massiva. És un procés amb filtres forts que pot deixar fora molta gent que ara mateix està fent cua.

La calor que ens sobra són els arbres que ens manquen.

~1890: bicicleta — “és indecent”.
~1900: llegir — “perdran la feminitat”.
~1910: anar soles — “dones perdudes”.
~1920: pantalons — “escàndol públic”.
~1930: votar — “destruiran la societat”.
Mateix patró, nova dècada.
2025: gimnàs — “es convertiran en homes”.
No és debat.
És por.

Externalitzar: el servei és públic… fins que falla. La Generalitat paga, altres gestionen, i la responsabilitat es dilueix.
Quan tot va bé, ningú pregunta. Quan falla, ningú respon. No és un error del sistema. És el sistema.
https://www.racocatala.cat/opinio/article/70679/externalitzar-quan-generalitat-paga-pero-no-respon