Ah no ja està

330.2.
*) Extensionalitat (v. 57).
*) Emparellament (v. 64).
*) Unió (v. 72).
*) Infinit (v. 81).
*) Especificació (v. 112).
*) Regularitat (v. 125).
*) Reemplaçament (v. 138).
*) Potència (v. 159).
*) Elecció (v. 316).

330.1. I amb això acabem l'exposició de la teoria de conjunts ZFC, que és en el que es fonamenten les matemàtiques «estàndard»: quan no ens trobem explorant els fonaments mateixos de les matemàtiques o se'ns indica el contrari explícitament, els teoremes que trobem en qualsevol text matemàtic són (es pretén que siguin, si més no) en darrer terme conseqüències lògiques estrictes dels nou axiomes de teoria de conjunts que hem explicat:

329. Empalmant aquesta equivalència amb el que hem demostrat abans sobre que ℕ és més petit o igual que qualsevol conjunt Dedekind-infinit tindríem que també ho és que qualsevol conjunt infinit «a seques».

328. Havíem comentat en el seu moment que no es pren la de Dedekind com a definició estàndard del concepte d'infinit perquè fer-ho ens obligaria a fer servir massa aquest axioma i això no ens interessa.

327. Una altra cosa menys marciana i més concordant amb la nostra intuïció de les coses que podem demostrar a partir de l'axioma de l'elecció (i sense ell no) és l'equivalència entre la definició estàndard d'infinit i la de Dedekind.

326. Respecte a la demostració en si, són matemàtiques massa avançades i jo no em veig capacitat per exposar-vos-la però aquest youtuber atabalat en fa un esbós que em sembla que està bastant bé: https://youtu.be/s86-Z-CbaHA.

325.2 Quan ens trobem coses com les partícules elementals i la física quàntica la idealitat contínua d'un espai euclidià ple d'una substància igualment contínua deixa de ser aplicable.