Un estudi demostra que és possible crear un cuc informàtic que porta el seu propi LLM integrat i s'executa totalment en sistemes infectats, adaptant-se a l'entorn i reescrivint el seu codi, es va propagar amb èxit a través d'una xarxa simulada de 33 dispositius Linux i Windows.
El cuc no necessita models d'última generació ni accés a APIs comercials. Funciona amb un model open-weight que cap en una única GPU (A100 o equivalent). Sense punts de control centrals, sense API keys per revocar, sense manera d'aturar-lo des de fora.
Així doncs l'atacant té cost marginal, tendint a ZERO, per infectar cada màquina nova, perquè el cuc usa recursos robats (capacitat de computació de les víctimes) per als seus propis raonaments.
El cuc va identificar correctament vulnerabilitats en el 82% dels intents, va explotar-ne amb èxit el 44%, i es va replicar a altres sistemes amb un èxit del 88%. Va comprometere el 73,8% de la xarxa en 7 dies sense intervenció humana.
El cuc va arribar a explotar vulnerabilitats divulgades DESPRÉS de la data d'entrenament del model (abril-maig 2026) llegint avisos públics en temps real. No depén del coneixement pre-entrenat: adapta, raona, genera noves estratègies per cada objectiu.
Els investigadors van demostrar que models petits poden raonar tàcticament. Els cal l'arquitectura agentica: memòria jeràrquica, raonament estructurats, eines especialitzades, retroalimentació. El sistema compensava les limitacions del model petit amb enginyeria sofisticada.
La majoria d'atacs reals NO usen zero-days. Usen vulnerabilitats conegudes, mal configuracions, credencials febles. Aquesta és exactament la superfície d'atac que el cuc pot explotar. I ho fa amb molta solvència sense cost, sense intervenció humana.
Mentre totohom està pendent de Mythos aquest grup d'investigadors va demostrar que el potencial per a generar armes deciberatac autònomes ja és a l'abast de tothom.
FONT:
https://cleverhans.io/worm.html
https://arxiv.org/abs/2606.03811



