Un any de diari personal

Ara fa un any, per Sant Joan de 2025, que vaig començar a escriure un diari. Hi donava voltes des de feia dies, vaig trobar una llibreta bonica que rondava per casa i oficialment es va convertir en el meu diari personal. Un any després, hi escric habitualment i s’ha convertit en un exercici estimulant i alliberador. Antecedents: el (breu) diari de quan anava a escola Però de fet, no és el primer diari que he escrit. Si viatgem més de 20 anys en el passat, al 2005, quan era a 4t de primària, vaig tenir un breu diari en una llibreta estrafolària que encara conservo. Va durar molt poc, perquè vaig començar una mica per seguir el rotllo del que feien amigues meves, i me’n vaig cansar ràpidament; hi volia escriure cada dia i se’m va fer avorrit, o sigui que la llibreta va anar a parar a un calaix. És molt curiós el contingut: hi ha algun detall de com em sentia, però bàsicament són algunes historietes de l’escola. Hi parlo d’algun joc que m’agradava llavors (algú recorda el Zoo Tycoon ?) i del que feia amb qui llavors començava a ser un molt bon amic. En aquell moment, no em començava ni a imaginar que anys més tard aquella persona faria la transició a home i que em donaria l’empenta per a sortir de l’armari i reconciliar-me amb mi mateix.