2. UN TEMPS INCERT 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Digueu-los que vinguen.
Tenien la sensaciĂł que estaven tot el dia sotmeses a instruccions i prohibicions estrictes, com si no pogueren fer o decidir res elles soles. Com si foren encara unes xiquetes menudes. 1/5
Anys a venir ho recordarien d’una altra manera. Pensarien que sà que eren massa menudes i que van tenir molta sort, evidentment dins de la desgrà cia de la guerra. I que van aprendre tota mena de coses útils. Agranar l’escala, sempre de dalt cap a baix. L’ordre dels coberts en parar la taula. Rentar-se les mans amb sabó, també el dors, entre els dits i davall de les ungles. Fer bullir la llet i batre ous. O pescar crancs al riu amb un gamber. 2/5
—No és convenient que entreu al riu. Després de les darreres pluges baixa amb força. No te’n rigues, Tereseta. És clar que ho dic per tu. El perill que correu és gran.
No sabien que ara es deien Lluna, Sol, Aigua, Fulla i Cel. Quan les cridaven pels seus noms antics, deixaven anar una rialleta i les grans no n’entenien el perquè. 3/5
A la vesprada, Cisqueta afluixava. El berenar era un moment magnĂfic. Llet i galetes. Els diumenges un quadret de xocolate per a cada una. I les cançons. Vine’m a vore, vine’m a vore, la cistelleta de la Mare de DĂ©u. DesprĂ©s tornaven a eixir a jugar. S’arreceraven davall dels pins o del rocam, delitosament terroritzades, quan el drac sobrevolava les llomes cercant-les. 4/5
Creuarien un dia el Rubicó per tornar a les seues cases. Mentrestant, invocaven els esperits del bosc per demanar-los que pararen compte a les seues mares i als seus pares, que s’havien hagut de quedar a la ciutat en un temps tan incert. 5/5
3. LA MILLOR TALLADA 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Em pregunte d’on trau el temps la gent per a aquesta mena d’embolics amorosos.
—El temps i l’energia.
—SĂ, tambĂ©. Entre la feina i els fills, no sĂ© jo.
—Deu ser més fà cil si treballes a casa i no tens un horari fix, com Hèctor.
—I ella és soltera.
—Però se suposa que treballa moltes hores. Les metges sempre tenen doble agenda, al matà a la sanitat pública i a la vesprada a la seua consulta privada. 1/5
—Maite ja no ho fa, això. No ho necessita. NomĂ©s atĂ©n compromisos ineludibles. FamĂlia i amistats, bĂ sicament.
—Tu encara recorres a ella?
—De vegades sĂ.
—Jo també. Quin honor. La doctora Maria Teresa Forcadell, premi de la Fundació Dexeus.
—I premi de divulgaciĂł cientĂfica de la Universitat de València.
—És evident que no li cal fer hores extres.
—Però aquests diners dels premis ja se’ls deu haver gastat arreglant-se la caseta del poble.
—Quina caseta? 2/5
—Una herència inesperada d’una tia de sa mare que va morir vellĂssima. Entre totes les nebodes i renebodes, els va caure a Maria Teresa i a sa mare. És a dir, a ella. No vau veure les fotos? Espereu un moment que les busque. Pareix un hotelet rural o un xalet de luxe amb totes les comoditats, enmig dels ametlers. Ja sabem en quin niu d’amor es deuen amagar a la mĂnima ocasiĂł. 3/5
Havia agafat el mòbil i lliscava cap amunt amb el dit. Les altres esperaven, atentes, el resultat de l’escorcoll. Núria va tornar a tastar el te negre. Encara estava massa calent. Es va quedar pensant. Feia molts anys que es coneixien. Des de l’institut, si més no. Algunes des de l’escola. Les classes amb les monges, les festes d’aniversari, les excursions, les colònies d’estiu. Començava a fer molts anys de tot. 4/5
—Quan repartien el pastĂs —va reflexionar en veu alta—, ella sempre s’enduia la millor tallada. 5/5
4. NINGÚ LES PODIA TRAURE DE LES SEUES ÀNSIES 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Havien desaparegut algunes figuretes del betlem i Cisqueta, la criada, va fer un crit d’alarma.
—On les heu posades?
Però Diana els va dir que tornaren les ovelles a la seua amiga Maria i a l’infant, el Jesuset, perquè ella preferia les flors. 1/5
Per a lectores novençanes i entusiastes com Tereseta i les seues cosines, però sobretot per a Tereseta, la biblioteca de la tia Frederica havia estat un descobriment fantà stic. 2/5
Guillermo el travieso, Heidi i Otra vez Heidi, els contes de Grimm i d’Andersen, il·lustrats per Arthur Rackham, les Vides paral·lleles de Plutarc i la _MitologĂa griega y romana_ de Pierre Commelin, que els va proveir de noves advocacions solvents a qui elevar les seues pregĂ ries, ara que els temples cristians de nou tremolaven. Diana —o Artemisa— les tenia enamorades. 3/5
Li van construir un altar al bosc i van actuar davant d’ella com a cadells d’ossa, conforme als seus desigs. Entre les rà fegues tramuntanals —havien fet bé de posar-se els abrics—, van escoltar atentament les seues explicacions i van buscar branques primes i flexibles de roure o d’anouer per confeccionar els seus propis arcs. Cisqueta les va enxampar quan agafaven un cordell a la cambra dels trastos. 4/5
—Per a un adorn de Nadal, segons Tereseta. No n’han volgut dir res més, i és que tot ho porten en secret!
Ella patia per si es feien mal amb els seus estranys jocs i s’empipava encara mĂ©s que Frederica, que n’era responsable davant de les seues famĂlies. S’havien acostumat a patir, totes dues, i ningĂş les podia traure de les seues Ă nsies. Ni tan sols les deesses i dĂ©us del mĂłn antic haurien pogut. 5/5
5. CADA COSA TÉ EL SEU TEMPS 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
Quasi tots els monitors es coneixien perquè havien anat junts al campament cada mes de juliol des que eren menuts. Aquest estiu dels divuit anys —complits o encara per complir— el tema de conversa inevitable era el futur: què farien al setembre, ara que havien acabat la secundà ria, preuniversitari inclòs, i què farien per tant de les seues vides.
—Em matricularé en arquitectura a València. 1/8
—Pensava que estudiaries belles arts.
—M’has vist cara de voler patir fam? 2/8
L’única nova es deia Maria Teresa i era cosina o amiga de NĂşria. Aspirava a ser metge, com el seu pare. NĂşria es decantava per la història de l’art. A la nit, desprĂ©s d’enviar les criatures a les lliteres, tota la colla s’asseia al porxe a mirar els estels i fer petar la xarrada. NarcĂs havia encès una cigarreta i NĂşria taral·lejava en veu baixa uns versets, possiblement d’un cançoner que circulava en fotocòpies. 3/8
Hèctor, el candidat a arquitecte que no volia patir fam, va sospesar la possibilitat que el sentiment fora recĂproc i a Maria Teresa tambĂ© li fera grĂ cia ell.
Tenim un temps
breu, breu, breu,
i un camĂ molt
llarg, llarg, llarg,
cada cosa té el seu temps
i passa de llarg. 4/8
Estaven molt junts l’un de l’altra, les seues cames es tocaven per davall dels pantalons texans i Maria Teresa continuava explicant-li detalls intranscendents de la seua vida burgesa. Hèctor es va girar, lentament, per descobrir-li els llavis entreoberts i imaginar que es besaven. No era impossible que això passara, si no aquesta nit una altra nit igual que aquesta. La idea, d’una forma singular i forassenyada, va donar pas a la consciència d’una trama secreta, inexorable. 5/8
El seu flirteig no duraria més que les vacances. Hi hauria nous amors, d’estiu i d’hivern, cada un menys intens que l’anterior. Entraria a treballar en una empresa d’obres públiques a València i més avant es traslladaria a Madrid. A penes tornaria a Castelló. Es casaria amb una companya de feina i tindrien fills amb els quals no parlaria en valencià . Obtindria reconeixements que per a ell, en el fons, no significarien gran cosa. 6/8
Arribaria el dia en què no s’interessaria per res ni trobaria gust en res. Moriria vell, decebut i avorrit de si mateix.
Per què emprendre aquest ingrat viatge?
—Fas un baf d’alls. 7/8
Evidentment, era mentida. Ni tan sols n’havien fet servir, d’alls, per al sopar. Però li ho va dir, quasi sense pensar-ho, com un intent desesperat d’aturar en sec la cadena fatal d’esdeveniments, abans que fora massa tard. I en efecte, no tardaria a comprovar que deixaven de complir-se, un a un i de diverses maneres, tots els seus auguris. 8/8
6. UN ARDAT DE FORMIGUES 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—Un ardat de pobres.
Li havien preguntat què era allò, què significava aquella visiĂł lamentable. A vegades, Cisqueta emprava paraules que els sonaven rares, exòtiques i enigmĂ tiques. Però la seua glossolĂ lia tenia una explicaciĂł senzilla: era nascuda a Barcelona, on havien emigrat els seus pares, i va aprendre a parlar el valenciĂ a la manera d’allĂ. És mig catalana, solia dir-ne la tia Frederica. 1/3
L’ardat, aquella corrua de gent que albiraven des del mas, en realitat era un escamot de soldats del bà ndol perdedor que desertaven o fugien en desbandada. Feien un aspecte d’allò més llastimós. N’hi havia que estaven ferits —portaven el cap embenat o un braç en cabestrell— i tots, evidentment, estaven passant por i necessitats. Més tard van discutir si havia volgut dir que eren uns pobres soldats o uns soldats pobres. 2/3
A vegades no eren només les paraules, sinó com les utilitzava. El que deia i com ho deia. A elles, la seua manera d’expressar-se tan particular les intrigava i les encisava.
—Nenes, què feu ara ajagudes a terra?
—Mirem un ardat de formigues!
—Pobres bestioletes, sempre buscant menjar! 3/3
7. RES QUE NO ES POGUERA SOLUCIONAR 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes 1/8
Tal com ho veia Hèctor, tenia al seu davant un amplĂssim ventall d’opcions. Podia, per exemple, actuar com si no haguera passat res, com si Maria Teresa no li haguera confessat la seua orientaciĂł sexual i ell no s’haguera quedat bocabadat com un ximple, incapaç d’articular ni una sola paraula. 2/8
O podia distanciar-se’n, deixar d’anar darrere d’ella a tota hora, oblidar-se’n, com si no s’hagueren conegut mai i no haguera estat boig per ella des de l’estiu abans de la universitat. Ambdues alternatives, tanmateix, li pareixien igualment extremes, poc raonables i gens realistes. No podia imaginar-se fent ni una cosa ni l’altra. Necessitava determinar un punt mitjà d’equilibri, una solució òptima, però no li seria fà cil. 3/8
Havia estat una situaciĂł incòmoda. Malgrat les seues Ănfules d’artista bohemi, no era conscient de conèixer personalment cap dona a qui li agradaren les altres dones, ni molt menys s’havia plantejat que Maria Teresa poguera ser-ne una. Sabia que existia l’homosexualitat, per descomptat, tant masculina com femenina. Però nomĂ©s, fins ara, en teoria, i aquest xoc amb la realitat l’havia fet sentir ingenu i pueril. 4/8
Almenys, va reflexionar, tenia un bon motiu per a no voler eixir amb ell. I tot seguit es va adonar que aquest pensament era, si mĂ©s no, ridĂcul. Una nova mostra de beneiteria de la seua part. 5/8
S’estava embrollant i va recórrer al remei més tradicional: beure sol en un bar. Després d’acabar-se el conyac, com sol passar, va sucumbir a la il·lusió de veure-hi clar. Ja sabia què havia de dir-li i va marxar corrents (va anar de poc que no es descuidara de pagar, però l’amo el va agafar pel braç a temps). 6/8
Serien amics per sempre, això era irremeiable, i a més a més, qui sap si un dia… El que no podia esperar és que davant de casa de Maria Teresa es trobaria Elena, que havia estat veïna seua anys enrere, quan eren menuts. Que canviada la va trobar, quina jove més interessant havia esdevingut i quins miracles de loquacitat obrava en ell l’alcohol. 7/8
Era prompte, molt prompte, per a anticipar que Maria Teresa seria l’única ombra en la seua relació, l’única taca que costaria traure a còpia de voluntat, humilitat i bugades. Res, però, que no es poguera solucionar. 8/8
8. EL JOC MÉS FASCINANT 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
L’únic llibre que va restar fora de l’abast de Tereseta aquell any, en aquell dolç exili de ritus i aventures, no va ser cap dels inclosos a l’escassa però selecta biblioteca de Frederica, sinó l’únic, de fet, propietat de Cisqueta, que l’atresorava al bagul de la seua cambra. I ni tan sols aquest li va ser vedat del tot. No les seues ensenyances més importants. 1/5
El llibre era una gramà tica i exposava una altra manera d’escriure, una que feia que passaren coses. Les paraules s’havien de triar amb cura per formar una frase breu i entenedora. I després separar-ne les lletres, descartant les repeticions, i compondre-les en un bell dibuix, un monograma en el qual calia concentrar tota l’atenció. Cisqueta li explicava les regles i els exemples del llibre i guiava els seus gargots i els seus pensaments. 2/5
Quan tanques els ulls, la va instruir, has de veure els traços amb l’enteniment.
D’aquesta manera, podien fer que vinguera una alosa —un ocell poc comĂş a la comarca— a oferir-los el seu cant des de l’ampit de la finestra. O que un nuvol velara el sol i desprĂ©s el desvelara. No sempre s’esdevenia el petit o gran miracle, però de vegades sĂ. Era un art que costava dominar. Van dedicar-hi totes les vesprades que van fer falta.
—I amb les persones també funciona? —va preguntar. 3/5
Cisqueta li passava la mà pels cabells acaragolats. La mirava orgullosa, com n’està una bona mestra, de la seua alumna més destacada. Ella, que no havia anat mai a escola i a penes sabia llegir, no prou bé per a acabar de desxifrar tots els secrets —els més pregons— que aplegava el llibre. El va heretar de l’ama amb qui servia a Barcelona, quan es va morir de vella, abans de tornar al poble i conèixer Frederica. 4/5
Les altres jugaven a fet i amagar a l’hort. Podia fer que cantaren la cançó que ella volguera?
Cisqueta va riure.
—Promet-me que seràs sempre molt prudent i pararàs molt de compte amb el que desitges.
—Ho promet!
Era el joc més fascinant i no deixaria mai de jugar-hi. 5/5
9. LA MÀGIA D’INTERNET 🧵
#ElJocMesFascinant #contes #microcontes
—No fot res de profit en tot el dia. 1/11
Carlota i Blai estaven junts des de l’institut. Ell havia sigut sempre un bon xic i un bon estudiant, si mĂ©s no fins als primers cursos de la carrera de Filosofia. Però just quan gaudia d’una beca d’investigaciĂł i aspirava a doctorar-se —desprĂ©s que el seu tutor li desencallara la tesina de llicenciatura—, alguna cosa s’havia torçut dins seu. Darrerament, freqĂĽentava ambients de dubtosa reputaciĂł, mĂ©s enllĂ dels marges de l’ortodòxia acadèmica i polĂtica. 2/11
Carles Bellver TorlĂ