* Pèrdua mútua: Els EUA s'enfrontarien a una crisi econòmica global i un desgast polític intern. L'Iran s'enfrontaria a la destrucció d'infraestructures crítiques i la desestabilització del seu govern.
* Zona grisa: L'Iran opera sota el llindar de la "guerra total" utilitzant "proxies" (aliats regionals) o accions de sabotatge limitades. Això els permet mantenir el joc actiu sense donar una "causa justa" als EUA per llançar una invasió a gran escala.
▶️
Dilema del presoner: confiança i informació
El problema principal és la informació asimètrica.
Si tots dos cooperessin (diplomàcia, desescalada), guanyarien més a llarg termini. Però, com que no hi ha confiança, la millor estratègia és mantenir hostilitats per por que l'altre t'enganyi. Iran tem que si cedeix en el tema nuclear, EUA torni a imposar sancions. EUA tem que si relaxen la pressió, Iran acceleri el desenvolupament bèl·lic.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dilema_del_presoner
▶️
Per què el mercat no cau? (l'esperança del "joc infinit")
La teoria dels jocs suggereix que quan un joc es repeteix moltes vegades (joc infinit), els jugadors aprenen a cooperar perquè saben que tindran més oportunitats en el futur.
Els mercats borsaris confien que aquest és un joc infinit de "gestió de crisis". Mentre els actors no vegin que la col·lisió (guerra total) els reporta un benefici superior a la negociació, continuaran jugant al límit sense creuar-lo.
▶️
El risc real per a l'estabilitat no és un càlcul racional, sinó una fallada de comunicació (el que en teoria de jocs anomenem "error de percepció"): que un dels dos jugadors malinterpreti un moviment de l'altre com una agressió final i se senti obligat a respondre amb una escalada que cap dels dos desitjava en realitat.
⏸️
Mohauk · mohauk.net